Permeteu-me que, a l'hora de fer una entradeta al voltant dels contes dels que gaudim a l'aula, cite a una de les millors escriptores de contes en llengua espanyola:
"Pocas cosas existen tan cargadas de magia como las palabras de un cuento. Ese cuento breve, lleno de sugerencias, dueño de un extraño poder que arrebata y pone alas hacia mundos donde no existen ni el suelo ni el cielo. Los cuentos representan uno de los aspectos más inolvidables e intensos de la primera infancia. Todos los niños del mundo han escuchado cuentos. Ese cuento que no debe escribirse y lleva de voz en voz paisajes y figuras, movidos más por la imaginación del oyente que por la palabra del narrador.
Los cuentos son renegados, vagabundos, con algo de inconsciencia y crueldad infantil, con algo de su misterio. Hacen llorar o reír, se olvidan de donde nacieron, se adaptan a los trajes y a las costumbres de allí donde los reciben. El cuento llega y se marcha por la noche, llevándose debajo de las alas la rara zozobra de los niños. A escondidas, pegándose al frío a las cunetas, va huyendo. A veces pícaro, o inocente o cruel. O alegre o triste. Siempre, robando una nostalgia, con su vida de corazón vagabundo"
Ana Maria Matute.
Els contes clàssics que tots coneixem són molts bons contes (ho demostra haver sobreviscut als segles) i són una molt bona basse per a treballar la seva dramatització, o per a alterar-los, modificar-los i donar-los la volta com un calcetí. Però els xiquets ja els coneixen, i necessiten descobrir històries noves que els emocionen, que els facen patir, que estimulen la seva imaginació i creen jocs nous i espontanis entre ells.
Si volem crear futurs lectors, és imprescindible, que els xiquets tinguen al seu abast una literatura infantil de qualitat. A pesar dels preus d'aquestos llibres (ronden els 13 €), amb molta il·lustració i un text senzill i moltes vegades amb la repetició de frases com a principial recurs, cal valorar la seva importància. Com a mestre d'Infantil preferiria tindre a l'aula una àmplia biblioteca amb molts recursos per a treballar-los (disfresses, titelles...) abans que una pissarra digital.
Amb ajuda dels pares estem creant una xicoteta biblioteca d'aula que cuidem com el tresor que és. Com pense que a l'horari ha d'existir un moment setmanal concret per a treballar la literatura Elena, la nostra meravellosa mestra de reforç, està creant un taller de contes que es complementarà amb un d'informàtica. Ens partirem als xiquets en dos grups i així podrem treballar les noves teconologies i els contes de millor forma.
Ací vos deixe les portades d'alguns d'eixos contes que han passat la difícil crítica i acceptació dels xiquets i xiquetes de la meva aula, exigents com a experts crítics literaris.
Al final de la llista vos trobareu un d'eixos contes en pdf i un altre en forma de vídeo per que pogueu descobrir-los i gaudir contant-li als xiquets o fent que ells vos els conten. No vos els perdau i espere que vos agraden. Als xiquets els encanten!.
Amb aquest conte, que vaig descobrir a la meravellosa biblioteca del Cosmocaixa de Barcelona, els xiquets criden de terror i alguns inclús ploren però la catarsis que es produeix al final de conte quan el pollet es salva del gat i aprén la lliçò mereix la pena.
Un fantàstic i cruel conte al voltant d'un gat que s'arriba a menjar a una iaia, a uns nans i fins i tot a un rector... afortunadament, al final tot queda en un esglai.
Tendre conte amb unes il·lustracions fantàstiques que pot dur a engany... Els contes de princesses també són per a xiquets.
No descrobrireu la importancia que poden tindre dos simples circles de colors fins que no vos deixeu sorprendre per aquest conte.
En aquest conte no només es cou sopa de carabassa... també una deliciosa història al voltant de la amistat.
Quina delícia de història amb un final espectacular! Ací vos deixe l'enllaç per a que el pugueu gaudir.
L'Elmer és tot un clàssic i, a més ens va servir per a començar a treballar i a entendre el món de Paul Klee.
Per a acabar aquesta entrada, voldria compartir amb vosaltres una reflexió que em va fer Rosa, una psicopedagoga que va treballar al centre fa dos cursos i que, després de passar les proves avaluatories de final de cicle, hem va dir: és igual d'important que llegiu contes en classe com que coneguen les lletres. Em va fer pensar...
De tots aquests contes, sols hem vist el de la lluna i una vegada el de cocorico, perquè a Aitana el gat del conte, no sé si ha canviat.
ResponEliminaJa no li te tanta por perquè ho hem contat moltes vegades. Es curiós com els contes canalitzen les pors dels xiquets i els ajuden a superar-les poquet a poquet
EliminaA Alicia li encanta que li llija contes. Em conta a sovint el de COCORICO o almenys el que s'enrecorda del conte, pareix que li agrada molt. He pensat en comprar-li-lo, i aixi llegirlo en casa.
ResponEliminaA lucia tambe li agrada molt q li llixcam contes, te alguns en mayuscules q ja vol llegir ella, ni han paraules q li costen pero es bo q vullga llegir. Tambe tenin a casa el de la lluna.
ResponElimina