EL NOSTRE POEMARI

  El temps va passant, els meus xiquets ja s'han fet majors (grans no, perquè això sempre ho han sigut)... però jo continue arreplegant i perfeccionant alguna de les cosetes que vam treballar al llarg de dos cursos.

  Una d'ixes coses va ser el poemari infantil que recitàvem abans d'anar-nos a casa, o mentres descansàvem per a relaxar-nos, o quan treballàvem algún projecte de treball... Amb elles es pretén, no tant treballar la lectoescriptura, sinò l'animació a la lectura, el plaer de sentir un text poètic, de recitar-lo amb l'entonació adequades... 

   Ací vos deixe l'enllaç amb la presentació que he fet a Slideshare. Espere que vos agrade. Es recordarà algun dels meus xiquets i xiquetes d'alguna d'elles? 

http://www.slideshare.net/JoseMaraDazCrespoRamrez/xicotet-poemari-infantil-per-a-personetes

    A més, ja vos avise que encara publicaré alguna entradeta més, ja que ens van a publicar una de les nostres actuacions a una revista científica. Ja vos contaré...

CONTES IMPRESCINDIBLES.

  El curs està acabat però m'agradaria deixar rematats alguns dels taller als quals hem gaudit més. Un d'ells és el Taller de gèneres textuals o Taller de contes. 

  He publicat una presentació d'Slideshare una recopilació de tots els contes que hem treballat durant dos cursos. Hem abordat les obres de grans autors de la literatura infantil de tots els temps, com Gianni Rodari, Michael Ende, Maurice Sendak, Hervé Tullet o Arnold Lobel. Una experiència que espere que pugue repetir als anys que hem queden d'excercisi de la docència... que de segur que són molts i molt bons. 

  L'objectiu principal crec que està aconseguit: crear àvids lectors que disfruten amb els llibres. I a més ho hem aconseguint passant-ho d'allò més bé. 

  

  A destacar el tractament de l'educació emocional que hem fet al llarg de moltes sessions mitjançant la relflexió, posada en comú i descobriment de les emocions, sentiments i vivències vitals pròies i alienes, sempre en un ambient de respecte cap a qui està parlant.

  Una gran experiència.

http://www.slideshare.net/JoseMaraDazCrespoRamrez/contes-imprescindibles-per-a-leducaci-infantil

El dragón y la mariposa

Michael Ende és un d'eixos escriptors que deixen empremta pel lector on passa; ixe és el meu cas, ja que Momo i La història interminable em pareixen dos exemples de com la literatura infantil i juvenil pot arribar a la màxima excel·lència. Fa poquet vaig descobrir El dragón y la mariposa, un fantàstic conte en vers, què conta la història de Plàcido, un drac glotó i amb mala baba, i Bàrbara, una delicada papallona; quan els dos personatges coneixen el significat dels seus noms, la seva vida comença a canviar... i es veuen obligats a... Bé, millor és que el llegiu:  

En un oscuro torreón 

vivía en tiempos un dragón,

que Plácido se llamaba

y todo lo destrozaba:

lleno de pinchos y malas artes 

Escupía fuego por todas partes.

Pero un día vino un profesor

con un libraco, y sin temor

al fiero dragón se acercó,

y de cabo a rabo lo examinó.

Midió al bicho con interés:

¡treinta metros de largo es!

Ingrato, el monstruo se tragó

El metro, y al que lo midió.

No le dolió su mala acción,

Pues bien le supo al muy glotón.

Pero el libro se le empachó 

y una indigestión le dio,

y vomitó con desagrado

a sabio y libro antes tragado.

El sabio sus gafas agarró

y se marchó sin un adiós.

Mas, ¡mira!, el libro se ha dejado

A mala idea u olvidado.

El dragón se puso a leer,

¡nunca lo hubiera debido hacer!

Pues apenas el libro abrió

Su nombre escrito se encontró, 

Y conoció el significado

De un nombre tan inapropiado

“PLACIDO”: manso y apacible,

dulce, tranquilo, muy sensible.

Gritó el dragón el alma en vilo.

“¡Yo no soy dulce ni tranquilo!”

Y para demostrarnos lo contrario, 

Rompió en seguida su diccionario.

Y se pasó quinientos días

Haciendo mil y una fechorías.

Pero aunque trágico le pareciera,

Plácido su nombre era.

Enfermó de la tristeza,

¡le dolía la cabeza!

En la cama se metió

Y ya nunca más salió. 

Sobre la hierba frondosa 

danzaba una mariposa.

Se llamaba BÁRBARA, y como ves,

es dulce, bella y muy cortés.

Bailaba el vals que era un primor

Revoloteando de flor en flor.

Tan delicada y tan sensible

que cualquier ruido era insufrible.

Nunca podía dormir la siesta

con aquella autopista tan molesta,

y, corrió a buscar por eso

sosiego en un bosque espeso.

Apenas se hubo instalado

Zumbó un abejorro a su lado.

“¡Bárbaro!, dijo ella, “¡ruidoso!,

me estás estorbando el reposo”.

Zumbó el abejorro: ¡Buuu,

la única “Bárbara” eres tú!

Bárbara perdió el color:

“¡Cielos, mi nombre es un horror!”

Ya nunca más volvió a bailar,

y de puntillas se puso a andar;

pero con eso nada consiguió

pues su nombre tampoco varió.

Decidió, desesperada,

vivir sola y retirada

y en el desierto y en soledad

expiar su “barbaridad”.

Pero un día una serpiente

pasó en zig-zag por allí enfrente:

“Qué risa me da”, le contó,

“a un dragón conozco yo

que se ha metido en la cama

porque Plácido se llama.

Y ahora te encuentro a ti.

Ja, ja la vida es así.”

Guiñó un ojo insinuante

y de allí se fue reptante.

Ella conservó en su mente

lo que dijo la serpiente.

Tras doce días de reflexión,

gritó: “Hallé la solución.”

Y con ligero equipaje 

emprendió su largo viaje

hasta llegar, de un tirón,

a la torre del dragón.

Blancos huesos había en la entrada

y ella llamó muy asustada.

Entró por fin al torreón

y en la cama halló al dragón

quejándose a voz en grito;

mas ella le habló bajito:

pues Bárbara me llamo yo.

¿Cambiamos ya que son nuestros 

esos nombres tan mal puesto?

Al pronto, él no la entendió,

pero al rato se aclaró,

y le estrechó entusiasmado,

la mano (¡con gran cuidado!).

Y muy contentos, en suma,

cogieron papel y pluma,

y por escrito dejaron

el acuerdo que tomaron.

Se fue contenta y gozosa

Plácida la mariposa,

y Bárbaro, el fiero dragón, 

la despidió con emoción.

Com de segur heu pensat mentre llegieu el conte, la principal complicació a l'hora de fer-lo arribar a xiquets tan xicotets és el vocabulari: gozosa, reptante, espeso, desagrado, indigestión són paraules pertanyents a un àmbit lleugerament culte i, una vegada s'explicava el seu significat, els xiquets no han tingut cap problema en seguir la història que narra el poema.  Raül Arnau ha afirmat: no em cabran tantes paraules al cap; m'esclatarà en molts pedaços. 

Si contar-ho ha suposat un repte, tornar a fer-ho a estat tot un plaer gràcies a la rima, els xiquets eren capaços d'enrecordar-se de moltes paraules que rimaven i ja se les saben quasi de memòria després de tres sessions treballant-lo a fons. 

Com no, les fitxes corresponents, en aquest cas un mot encreuat i un puzle trets de la guia d'Alfaguara ha el·laborat després de fer l'última edició d'aquesta obra de 1984.

Espere de tot que aquest taller de gèneres textuals, el qual en realitat s'ha basat en animar, estimular i gaudir amb la lectura de contes, poesies i obres de teatre, continue en etapes posteriors i en casa. De moment, els galls són un fantàstics i apassionats lectors...

 

Días con Sapo y Sepo: The end

  L'última vesprada del nostre taller de gèneres textual ha estat deliciosa. Hem acabat el tercer llibre de la col·lecció dels nostres gripaus favorits, Sapo i Sepo, llegint dos contes fantàstics: Solo, que parla al voltant de la necessitat d'estar a soles de tant i tant, i El sombrero, que transmiteix la idea que l'amistat implica que et guardes un regal que en realitat no serveix per a molt. 

  Al següent enllaç podeu trobar dos dels contes d'aquest meravellós llibre. Vos anime a que el gaudiu amb els xiquets o a soles.

http://bpcd-arnoldlobel.blogspot.com.ar/search/label/D%C3%ADas%20con%20Sapo%20y%20Sepo

  Mitjançant el conte La cometa, ha sorgit un interessant debat. Al relat, Sepo ha de suportar les crítiques i les rialles d'unes caderneres que es riuen d'ell perquè no pot volar el catxerulo. Degut a açò ens hem preguntat si alguna vegada s'han rigut de nosaltres. M'ha sorprès que alguns d'ells tenien molt clar el sentiment, el qual no és bo i crea frustració i tristesa, però alguns afirmaven que mai s'havia rigut d'ells. Per contra, fixeu-vos en les afirmacions d'uns altres: 

1. Quan entrenava els altres jugadors em deien que no era bon jugador i es reien quan no marcava gol.
2. Quan no sé jugar a un joc nou es riuen de mi. 
3. Mon pare perquè quan jo jugava un partit, el porter i mon pare es reia de mi. I a mi em va fer molt de mal. 
4. El meu  cosí es riu de mi quan em faig mal.
5. Mon pare quan tropese es riu de mi i no em demana perdó mai. 
6. Mon pare quan plore ma mare es riu de mi i em diu coses lletges. 
7. En la piscina un xiquet m'ofega i es riu. 

  Em va parèixer molt dur el fet que els xiquets entenguen que els seus pares (les seves mares, no) es riuen d'ells per diversos motius. A vegades no ens donem compte de quan una rialla amb un to de veu inadequat pot quedar-li gravat al xiquet...

  A la segona sessió nosaltres hem representat el divertit Escalofríos, on el personatge estrella és el Viejo sapo de las tinieblas. Paül realment donava por i ací teniu a la resta de personatges.

  A més, com sempre, dos breus fitxes per a reflectir el treball fet a nivell oral i corporal.

    Cliqueu en la següent imatge i vos enllaçarà a la guia de l'editorial del llibre. Les activitats estan orientades per al primer cicle d'Educació Primària.

Búho en casa

  Quin gran descobriment que va resultar Arnold Lobel! Aquest meravellós escriptor, desconegut per al gran públic per haver-se dedicat als llibres infantils em resulta una font, de moment inesgotable, de meravellosos texts per al treballar al nostre taller de gèneres textuals. Des d'Històries de ratolins fins Sapo y Sepo, els seus contes, aparentment senzills, amaguen tramen subtils, emocionants i intenses que resulten hemosos, amb un punt de melancolia i/o d'humor i molta fondària.

  El llibre què ens ha ocupat durant mig mes ha estat Búho en casa, que ens ha permès enamorar-nos al seu protagonista, un mussol en bata educat, il·lús, amb una vida senzilla però plena, temorós dels seus peus, amic de la lluna i sempre dispost a obrir la casa a qualsevol estació de l'any. El llibre està envoltat en una atmosfera deliberadament senzilla on cada història pareix definir un sentiment bàsic, escollint les paraules justes però amb cert vocabulari culte i combinant-lo amb uns dibuixos melancòlics i plens de dolçor i cert classicisme.

  És de destacar Té de lágrimas, on Búho pensa en coses tristes per tal de plora i fer un salat però deliciós te de llàgrimes. Quan he preguntat als xiquets en què pensarien ells per a fer ixe te, fixeu-vos en les respostes: 

AARON: Que Marina es cau i es fa mal al cap. 

LUCIA: Que Daniel Escudero s'ha trencat el cap. 

ALICIA: Que el tete m'ha trencat tots els joguets, que això passa de veritat! 

DANIEL E: Que la mamà estava parlant amb el papà i li ha contat una cosa que havia fet mal però jo ja li anava a contar. 

BLANCA: Que m'havia mort. 

RAÜL G.: Que quan jo estava jugant amb un joguet de cristall la meua germana me'l trenca i em fa sang. 

ALEJANDRO F.: Que un extraterrestre ha matat a ma mare. 

MARINA: Que un xiquet es trenca el cap. 

EVA: Que ma mare es mor, però això no ha passat... 

DANI: Que a la lluna se li acaba la llum. 

CARMEN: Que la meua germana agafa un ganivet i es mor. 

RAÜL A.: Perdre el control baixant la muntanya d'Almenara i fer-me sang. 

DAYANA: Quan la meua germana m'arrapa.

AITANA: Que el meu cosí es tallara el cap. 

HÉCTOR: Si el meu germà es morira jo ploraria molt. 

LUCAS: Quan em faig mal en el parc i plore. 

ALBA: Que ma mare es cau des d'un pont. 

VICENT: Que a la meua gossa la maten perquè el veterinari ho ha dit. 

JORDI: Que al meu gos l'atropellara un cotxe.   

  En aquestes impactants respostes trobe com les coses tristes que fan plorar a Búho en el conte, amb un caràcter poètic, només troben correspondència en Dani. La majoria d'ells expressen el seu temor al dolor físic o a la pèrdua de les persones que més estimen, amics, familiars... Em sembla com si foren conscients d'allò que és més important en aquesta vida i com si, de tant en tant, sospitaren que no sempre tindran al seu costat a el que més valoren: la seva família. Terrorífic però aclaridor.    

  A més, hem fet la fitxa adient on els xiquets han reflexat allò que els causa tristor. No els pose ací perquè m'ha semblat molt fort veure com representen la mort seua o de les persones que estimen. 

  No podia faltar, a més, la representació del conte El invitado, on Raül Gascó ha fet meravellosament de Búho i Dayana d'hivern.

 Un fort aplaudiment als dos!

                                                

 I a tu també, Búho, no t'enfades.

Sapo y Sepo II

  Al nostre taller de gèneres textuals o de contes, el primer llibre de Sapo y Sepo ens va deixar tan enamorats que no podíem perdre-nos les seves noves aventures. 

  Ja coneixeu que som fans d'Arnold Lobel, el seu escriptor i en aquest llibre torna a deixar la seva emprenta amb contes breus, sense dolents ni sobresalts però sí amb uns girs argumentals inesperats i uns finals amb la virtut què et quedes amb ganes de conèixer més. Mitjançant cinc històries, els nostres protagonistes es demostren la seva amistat: en un trineu de neu, buscant la cantonada per on apareix la primavera, compartint gelats d'estiu...   

  Els hem treballat durant dos sessions. Resulta deliciós i super divertit contar-los, com el trineu, perquè et permeten, amb elements senzills com un volant, una bufanda o un gorro, incloure als xiquets en la història que es presenta. Després sempre hi ha un treball per escrit, però, a pesar que el seu nivell ja resulta prou elevant per a 5 anys, els xiquets ho fan sense moltes complicacions i molt motivats. 

Ací teniu una sopa de lletres senzilleta amb els personatges secundaris dels contes.

  Amb aquesta fitxa repassem les històries.  

  A la següent direcció teniu una guia per a Educació Primària de l'editorial Alfaguara en la qual m'he basat:

http://www.leeresunbuenplan.net/wp-content/uploads/GuiaActividades/guia-actividades-sapo-sepo-un-an-entero.pdf 

  Però a més no podia faltar la representació d'un dels contes. En aquest cas, Vicent va fer de Sepo i Alejandro Fernàndez de Sapo. Els dos van estar fantàstics fent El helado. 

    La setmana que ve, toca un altre llibre del senyor Lobel. A veure amb què ens sorprèn... De moment, podem gaudir de Sepo y Sapo a la següent presentació d'Slidehere

http://www.slideshare.net/cecilia39/sapo-y-sepo-un-ao-entero

SAPO i SEPO, SEPO i SAPO

  SAPO i SEPO són gripaus. Sapo és alt, de color verd, amigable, madur i relaxat; Sepo és més baixet i gruixut, més seriós, irritable i inmadur. Amb els dos hem passat dos vesprades d'allò més agradables i divertides gràcies a les seves aventures.

  Arnold Lobel, el creador de Històries de ratolins, té una deliciosa col·lecció de quatre llibres, amb cinc històries cadascú, sovint humorístiques i a vegades commovedores, que relaten allò que esdevé a aquestos amics: resistir-se a unes galetes, perdre's al bosc, intentar ser valents... Aquesta col·lecció ha sigut recentment recuperada per Alfaguara. En principi apareix recomanada per al primer cicle de Primària, però no ens hem pogut esperar.

  El primer llibre que hem treballat, Sapo y sepo inseparables, ens ha apassionat i el recomanen sense cap tipus de dubte. A més, ens ha servit per a reflexionar al voltant dels malsons o de la força de voluntat (alguns no sabien ni que la tenien). Quan hem anomenat alguns dels nostres malsons, per exemple, han rememorat zombis, talls de colls i de cames, caigudes per forats foscos i altres horrors semblants. En quant a la força de voluntat, alguns la tenen quan no peguen als seus germans quan aquestos fan alguna malifeta o quan s'han d'acabar un dinar que no els agrada gens ni miqueta.

  Avui hem representat també El jardí. Dani Cardona ha fet meravellosament de Sepo (divertidíssim) i Raül Arnau de Sapo (més tranquil i contingut). Ací teniu 2 instantànies del moment 

  D'aquest conte, El jardí, és va fer una animació als 80 amb plastilina. Vos deixe l'enllaç. Està en anglès però amb el treball del conte a l'aula i amb nivell dels xiquets en la llengua de Shakespeare, no crec que tinguen cap problema en gaudir-lo.

  A més, vaig adaptar els recursos que ofereix l'editorial per a cursos superiors amb les següents fitxes. Algunes les hem fetes ja i altres les anirem fent al llarg de la setmana.

http://www.leeresunbuenplan.net/wp-content/uploads/GuiaActividades/guia-actividades-sapo-sepo-inseparables.pdf

  La setmana pròxima, un altre llibre de Sepo i  Sapo al nostre taller de gèneres textuals.

CRÍCTOR

 Críctor és un dels primer llibres de Tomy Ungerer, un fantàstic dibuixant i escriptor francés que ha creat llibres tan fantàstics com Els tres bandits i que té fins i tot un museu propi en Strasburg. Aquest exemplar va ser un regal de Lucia pel seu aniversari.

  El llibre ens conta la història de Madame Luise Bodot, una elegant mestra de principis del segle XX, que rep com a regal d'aniversari per part del seu fill una serp. Després d'assegurar-se que no és verinosa, Madame la cuida com si fora una mascota més, i fins i tot la porta al col·legi on imparteix classes, per a alegria dels nens, que de seguida fan bones molles amb ella. I no només els nens; tot el poble de seguida agafa afecte a aquest animal que no fa sinó ajudar a qui la necessita amb les seves habilitats.

Nosaltres hem parlat de les serps i de les mascotes i, després de contar-lo un parell de vegades en dos sessions, hem realitzat una representació teatral improvisada on hem estudiat als personatges secundaris i principals i els hem representat amb molta gràcia i amb molt poquets elements com a disfresses. Ací teniu a Lucas fent de serp i Aaron de lladre. Fantàstics. I a més, tenim a Críctor en persona que s'ha quedat en la nostra classe; tranquils que no és verinosa.   

 

  Ací teniu també un par de fitxes que he realitzat per a treballar el conte, tant la portada com les escenes.

 

  Espere que gaudiu a Críctor tant com nosaltres. És sorprenent que un àlbum que té més de mig segle continue divertint-nos.

EL NIÑO QUE NO QUERÍA IR A DORMIR

  De l'escriptora i il·lustradora Helen Cooper ja coneixíem el mític Sopa de carabassa, però Eva ens va sorprende per al seu aniversari amb un conte que jo coneixia, El niño que no quería ir a dormir. 

  Ens consta la història de un xiquet que no volia anar a dormir i agafa el seu cotxe i comença a viatjar per un estrany país trobant-se a tigres, soldats, músics, trens als que vol jugar però que estan massa cansats per a fer-ho. Es tracta d'un conte molt tendre, prou adequat per a 5 i 5 anys, a pesar que la mestra Elena, tan sàvia com sempre, me'l va demanar per a 3 anys fent-me reflexionar que si era un llibre accessible per a la mestra ja ho faria accessible per als xiquets menuts. 

  Prèviament el vam treballant parlant de qui coneixíem que no es vol anar a dormir al llit algunes nits i em va sorprendre la seva capacitat d'autocrítica. Molts d'ells ho fan i acaben reflexionant que finalment sempre acaba guanyant la mamà (als pares no els van ni nomenar), ja siga cridant, castigant, apagant la televisió, guardant la tablet, amb un abraç o fent una becadeta al llit dels pares. 

              

  El segon dia que el vam contar el vam representar, diferenciant personatges princals i secundaris. Amb unes perruques, uns barrets, unes estrelles i unes pintures de cara vam fer una representació teatral fantàsticament divertida. A destacar els gran papers de Daniel Escudero com el xiquet, Eva com la mare i Alejandro Maline com ¡el cotxe!

                             

  Ací vos deixe unes fitxetes que vaig fer per tal d'acabar d'arredonir el treball del conte. 

I ara... tots a dormir!

HISTORIAS DE RATONES

  Set històries curtes. Set engranatges diferents emmarcats en una història marc que funcionen com un rellotge suïs, amb texts breus i senzills i amb il·lustracions seqüenciades, tot açò preparat com en un gran calder per a enganxar als primers lectors o als que estan a punt de ser-ho. Així anem avançant de la mà mitjançant el Pare ratolí, que en una nit de neu, relata als seus fills aquestes set històries. I conta Pou dels desitjos, Núvols, Ratolí molt alt i ratolí molt baix, El ratolí i els vents, El viatge, El ratolí vell i El Bany... Fins que tots els ratolins es queden profundament dormits.

   Aquests són relats impregnats de tendresa i ingenuïtat, que commouen fins i tot als lectors adults per aquest món ingenu i ple de saviesa en què es mouen els protagonistes. Són contes que remeten a la tradició oral, que rescaten aquesta manera especial d'explicar que tan pocs escriptors ofereixen. El gran mèrit d'Arnold Lobel, un personatge que es definia com antipàtic i malhumorat de cara als xiquets, és que quan acabem de llegir les històries que el pare ratolí els explica als seus ratolins , tots desitgem, d'alguna manera, quedar-nos adormits com ho fan ells : amb la placidesa i la complicitat d'un món on, cada nit, l'únic que importa, és somiar en un món ordenat i ple d'amor.

  Nosaltres durant tres intenses sessions els hem anat desgranant, gaudint-los tots i especialment Ratolí molt alt i ratolí molt baix, El ratolí i els vents i El bany, els seus favorits. Ja vaig descriure l'activitat de El pou dels desitjos i ara vos incloc alguns recursos que he el·laborat i altres que he recopilat per a treballar el conte, tant a nivell escrit, amb algunes fitxes, com a nivell dramàtic, amb caretes per a que les representeu.

                                 

  Quina cosa més meravellosa és saber gaudir de la literatura infantil!