Búho en casa

  Quin gran descobriment que va resultar Arnold Lobel! Aquest meravellós escriptor, desconegut per al gran públic per haver-se dedicat als llibres infantils em resulta una font, de moment inesgotable, de meravellosos texts per al treballar al nostre taller de gèneres textuals. Des d'Històries de ratolins fins Sapo y Sepo, els seus contes, aparentment senzills, amaguen tramen subtils, emocionants i intenses que resulten hemosos, amb un punt de melancolia i/o d'humor i molta fondària.

  El llibre què ens ha ocupat durant mig mes ha estat Búho en casa, que ens ha permès enamorar-nos al seu protagonista, un mussol en bata educat, il·lús, amb una vida senzilla però plena, temorós dels seus peus, amic de la lluna i sempre dispost a obrir la casa a qualsevol estació de l'any. El llibre està envoltat en una atmosfera deliberadament senzilla on cada història pareix definir un sentiment bàsic, escollint les paraules justes però amb cert vocabulari culte i combinant-lo amb uns dibuixos melancòlics i plens de dolçor i cert classicisme.

  És de destacar Té de lágrimas, on Búho pensa en coses tristes per tal de plora i fer un salat però deliciós te de llàgrimes. Quan he preguntat als xiquets en què pensarien ells per a fer ixe te, fixeu-vos en les respostes: 

AARON: Que Marina es cau i es fa mal al cap. 

LUCIA: Que Daniel Escudero s'ha trencat el cap. 

ALICIA: Que el tete m'ha trencat tots els joguets, que això passa de veritat! 

DANIEL E: Que la mamà estava parlant amb el papà i li ha contat una cosa que havia fet mal però jo ja li anava a contar. 

BLANCA: Que m'havia mort. 

RAÜL G.: Que quan jo estava jugant amb un joguet de cristall la meua germana me'l trenca i em fa sang. 

ALEJANDRO F.: Que un extraterrestre ha matat a ma mare. 

MARINA: Que un xiquet es trenca el cap. 

EVA: Que ma mare es mor, però això no ha passat... 

DANI: Que a la lluna se li acaba la llum. 

CARMEN: Que la meua germana agafa un ganivet i es mor. 

RAÜL A.: Perdre el control baixant la muntanya d'Almenara i fer-me sang. 

DAYANA: Quan la meua germana m'arrapa.

AITANA: Que el meu cosí es tallara el cap. 

HÉCTOR: Si el meu germà es morira jo ploraria molt. 

LUCAS: Quan em faig mal en el parc i plore. 

ALBA: Que ma mare es cau des d'un pont. 

VICENT: Que a la meua gossa la maten perquè el veterinari ho ha dit. 

JORDI: Que al meu gos l'atropellara un cotxe.   

  En aquestes impactants respostes trobe com les coses tristes que fan plorar a Búho en el conte, amb un caràcter poètic, només troben correspondència en Dani. La majoria d'ells expressen el seu temor al dolor físic o a la pèrdua de les persones que més estimen, amics, familiars... Em sembla com si foren conscients d'allò que és més important en aquesta vida i com si, de tant en tant, sospitaren que no sempre tindran al seu costat a el que més valoren: la seva família. Terrorífic però aclaridor.    

  A més, hem fet la fitxa adient on els xiquets han reflexat allò que els causa tristor. No els pose ací perquè m'ha semblat molt fort veure com representen la mort seua o de les persones que estimen. 

  No podia faltar, a més, la representació del conte El invitado, on Raül Gascó ha fet meravellosament de Búho i Dayana d'hivern.

 Un fort aplaudiment als dos!

                                                

 I a tu també, Búho, no t'enfades.