ESTIL CALDERIÀ

  Després de com vam gaudir amb l'ultima Sessió del taller de plàstica, reprenem a Alexander Calder, no per a calcar una obra seva, sinó per una crear una nova nostra, única i irrepetible, inspirada en l'artista nord-Amèrica. Primer de tot hem interpretat aquestes tres obres; fixeu-vos en allò que han vist els xiquets:  

1. L'espai perquè hi ha estrelles, planetes i un sol.

2. Una serp que ha eixit volant per l'espai. 

3. Una boca i dos ulls negres. És una boca que està contenta. 

4. Un extraterrestre amb la nau espacial darrere de la taca blanca. 

1. Un arbre . 

2. Un jardí . 

3. Un riu amb pedres i un peix que està nedant.

4. Una tenda de caramels. 

1. Un caragol. 

2. Una caragol que ha eixit volant a l'espai.

3. Un caragol en un riu de pedres blaves i de pedres de foc.  

4. La meitat d'un bigoti.

Finalment Raül Arnau ha llançat una hipòtesi molt complexa però fantàstica: jo crec que el que passa és que tot està relacionat perquè els cercles, el bigoti i els ovals es repeteixen en els tres quadres; per això crec que és el mateix quadre però partit en moltes parts. M'he quedat amb la boca oberta. 

Una vegada analitzats hem utilitzat un material nou (trossos de goma-eva), seleccionant-lo i distribuint-lo per la cartolina de forma lliure.  Inspirant-se en Calder, s'han inspirat en les formes i els colors bàsics que utilitzava l'artista, les han pegat i amb completat l'espai amb retolador negre i ceres molles. D'aquesta manera s'han creat mons molt particulars.  

  Però és que encara ens ha queda temps per a fer un parell d'escultures per a fer un photo-cool per a l'expossició. Són dos escultures, dos criatures, que crec que formaran un conjunt molt divertit.

  Què vós pareix la idea?

  A més, els he posat una pel·lícula en la qual poden veure a Calder ensenyant-nos i jugant amb el seu circ fet amb materials de reciclatge. Una passada!

                              

A través de les llunes taronges

  Com a artista, una de les obsessions de Calder sempre va ser el sol i tot el que està relacionat amb l'univers i tot el que estava relacionat amb ell. Una vegada fa afirmar: 

  "La base de tot per a mi és l'univers. Les formes més simples en l'univers són l'esfera i el cercle. Jo els presente mitjançant discos que després poder variar. Tota la teoria sobre l'art és la disparitat que existeix entre la forma, les mases i el moviment. Fins i tot els meus triangles són esferes, però són esferes d'una forma diferent". 

  No podia faltar al nostre taller una referència a una de les essències del treball de Calder amb aquesta pintura del 1963, A través de les llunes taronges. 

  Fer a realitzar-la hem fet una xicoteta iniciació al dibuix tècnic per a continuació realitzar una composició lliure i personal. 

                                  

  Hem utilitzat gots de diferents mides per tal de dibuixar les llunes amb la major perfecció possible. Després hem utilitzat regles per tal de fer línies rectes a una cartolina negra per tal que ens isqueren els triangles i les altres figures que havíem de superposar de forma estable i recta.   

                     

  Per últim hem de fer una composició de forma lliure i creativa de les peces resultants damunt dels cercles que hem pintat de tempera. Totes són diferents, però totes són iguals, perquè estan fetes amb esforç i imaginació. 

                     

  Ja només ens queda una obra de Calder per a finalitzar el nostre taller i centrar-nos en l'exposició. Quina serà?

MONO O MÒMIA?

  Avui al nostre taller de plàstica, després de la sessió de llibertat creativa de la setmana anterior, tocava treballar la línia: el traç recte, el corb, l'espiral i les paral·leles. I tot açò partint d'aquesta interessant figura que Calder va plasmar en una pintura. No he trobat el nom que li va posar el seu autor, però nosaltres els hem ficat altres, depenent d'allò que ens ha semblat: MÒMIA, MONO, ELEFANT RATLLAT, DONA TATUADA O DONA AMB COLLARS PER TOT EL COS. Què veieu vosaltres? 

  La base per a treballar se'ls he donat jo, la qual, com podeu observar, es tracta només de les línies exteriors i els "llavis".

  La resta l'han fet els xiquets a l'hora de forma pautada i utilitzant primer el llapis. Després ho han repassat amb retolador i ho han pintat alternant colors i línies amb ceres blanes. El resultat final em pareix interessant. Havia pensat decorar-ho més però una vegada vist com havia eixit, no vam creure necessari ficar-li més sucre al dolç. A vegades són ells qui em guien pel camí correcte i no a l'inrevés. 

  Però és que a més hem reproduït l'Home negre d'Alexander Calder en gran format de forma conjunta. Després d'un ampli debat al voltant dels colors que hauríem d'utilitzar, vam concloure que gastaríem els mateixos que l'artista però que li ficaríem els rajos de sol per a despistar a la gent i que pensara que era l'astre i no un sol. A més, han decidit la tècnica i tot: el drip-painting de Pollock.   

  M'encisa, i crec que a ells també! 

Escultures calderianes

  Aquesta vesprada volia tornar, dins del nostre taller de plàstica, tornar a fer escultura, i els mòbils d'Alexander Calder són adients per a aproximar-nos de forma lúdica a aquesta vesant de l'art. A l'hora de plantejar-ho, havia preparat un model per tal d'imitar els mòbils de l'artista, però a última hora he decidit canviar i deixar-los experimentar amb els materials (fil d'aram, plastilina i gomets) i donar-los plena llibertat per una composició pròpia i original.

 

  Els principal repte que han hagut de superat ha estat el de l'equilibri; és a dir, que no s'els tombara  i que suportara el pes del fil i, a més, que fora resistent per a quan la moguérem de la taula. El resultat ha estat d'allò més divertit i creatiu i cada xiquet s'ha muntat la seva pròpia història amb la seva escultura, des de bous fins a arbres que donen sols o homes amb set braços. 

 

 

  Ací teniu: Focs artificials de Santa Maria Magdalena i Un coret de boda (a veure qui endevina de qui són cadascú).

  Montanya rusa amb un labertint i Dos serps enamorades. Genials Vicent i Marina!

  La setmana que ve continuarem experimentant. Vosté què opina tio Alex? 

Home negre

  Aquesta obra d'Alexander Calder, la qual, no és un sol, la podreu trobar exposada a Israel. Però si no vos ve bé anar a visitar-la, podeu vindre a l'exposició que farem a principis de juny a l'escola. 

  Es tracta d'un Home negre, i ens serveix per a resumir l'obra pictòrica de Calder: podeu observar la senzillesa en les formes, l'aparició d'algun astre i l'utilització de colors bàsics, els quals normalment eren gouaches, gastant la pintura que eixia directament del tub. 

 

 Nosaltres ens hem basat en ella per a realitzar un mosaic amb boletes de paper de seda que han fet ells durant 15 minuts, amb la qual cosa perfeccionem l'aspecte grafomotor. El resultat ha quedat prou vistós i els xiquets han quedat prou orgullosos d'ell. 

                    

  La setmana que ve toca escultura i una activitat un poquet més lliure, a pesar que han tingut llibertat a l'hora d'escollir els colors i donar-li l'acabat que els volien. Ací vos deixe el model que he realitzat de l'obra per si vos aprofita...

ESCULTURES DE FILFERRO

  Aquestes escultures abstractes que avui hem estudiat al taller de plàstica són de les primeres que va fer Calder a la seva joventut. Totes elles tenen el seu orígen en el moment que el jove artista, en París, comença a doblegar filferros mesclant-los amb trossos de tela i de fusta. Més tard, el filferro li va permetre donar importància a la línia com a traç bàsic i únic per a transmetre mitjançant l'escultutura. Els xiquets s'han quedat prou sorpresos al veure aquestes composicions i de seguida s'han començat a preguntar com es fa això. A més hem tingut la gran sort que Alba ens duguera l'adaptació d'una escultura calderiana que ha fet amb l'ajuda de son tio, constructor de falles i el qual ja ens ha fet alguna aportació anterior a l'aula. Espectacular! No només per la vistositat sinó perquè ens ha servit per a comprovar com a molt poquets elements podem fer una dona (pel llavis) què, segons Jordi, està calba. Gràcies al tio d'Alba.  

  Una vegada que ens quedat admirats per l'obra de Calder, ens tocava a nosaltres fer una escultura utilitzant neteja-pipes i alguns elements adicionals per a crear una figura a la qual cadascú ha titulat d'una manera diferent.  

  Per a fer-ho hem utilitzat dos peces de neteja-pipes (un d'ells partit en dos trossos). Amb el més llarg hem fet el cap i amb els altres dos braços, mans cames i peus. Tot açò ho hem col·locat amb compte en un tros de plastilina gruixut; d'aquesta manera hem parlat de l'equilibri necessari per a que la figura quedara alçada). I ja per a acabar, l'hem decorat posant-li cors i palets de gelats a la plastilina i un gran ull doble al cap. L'efecte que produeix el resultat de tot açò ha encisat als xiquets, i a mi també, la veritat. A més, amb la correcta pauta, pràcticament no han necessitat ajuda.

  Per a finalitzar, els xiquets han realitzat un dibuix per tal d'ubicar l'escultura i donar-li. Alguns, com Daniel Escudero, han vist un lluitador i l'han dibuixat en un ring; o Eva Franch en un jardí tallant les flors; o Lucia en un parc jugant; o Raül Gascó un pescador. 

  Cal dir que aquesta activitat ha estat inspirada en una entrada del fantàstic blog Un polsim de sal. Ens ha agradat tant l'experiència que anem a buscar nous recursos per tal de fer escultures per a emular al genial Alexander Calder. 

Molt bé Galls!

ALEXANDER CALDER

  Vos presente a Alexander Calder (1898-1976), eminent artista i un dels principals innovadors de l'esculptura del segle XX. Va obtindre fama mondial amb els seus mòbils accionats pel vent però també es molt conegut per les figures fetes amb fil d'aram i pels seus estables, escultures estàtiques gegantines de plaques de metall cargolades que estan per tot el món. Una de les seves facetes més desconegudes és la de joguetaire o la de pintor; els seus dibuixos i aiguavives es caracteritzen per les seves formes senzilles amb colors bàsics i vius i gran presència de la geometria i del blanc i negre. Nosaltres ens hem arrimat a ell amb un de les seves Criatures (Critter), que més endavant va dur a les tres dimensions. Ha sigut molt curiosa la discussió que han mantingut entre sí allò que hi havia al centre de la figura era un penis o un tira-xines.      

  Hem fet dos versions d'aquesta obra, una xicoteta i individual i una enorme i grupal. Per a la primera, els xiquets tenien donat el contorn de la figura; les seves línies les han fet més gruixudes marcant-les amb retolador negre. Per tal de personalitzar-ho, cadascú d'ell ha dibuixat un fons per tal d'ubicar a la simpàtica criatura amb ceres dures plastidecor. Per a finalitzar, hem pintat amb el dit per dins de la figura. Ens hem embrutat moltíssim, però ens ho hem passat d'allò més bé.    

                                    

  Ací teniu alguns exemples del resultat final. Raül Gascó i altres han fet una criatura marina, però Daniel, per exemple, l'ha ubicat al desert, Dani a l'espai (amb escafandre i tot) i Vicent a la ramaderia moncofina El gallo, amb un bou terrible al costat. Tenen més imaginació que jo. 

  Per tal de fer la figura gran, hem seguit el mateix procediment, però ací els xiquets han decidit ficar com a fons ditades dels mateixos colors que havíem gastat per a pintar-la. Genial. 

  Increïblement, ens ha donat temps a tot açò durant només una vesprada. Són els millors. Què vos pareix el resultat final? 

  Ara li hem de buscar una paret per a penjar-lo.