LA RELATIVITAT D'UNA BOTELLA D'AIGUA

Al nostre taller de científics  continuem sorprenent-nos al descobrir les propietats físiques d'alguns objectes en relació amb la seva densitat a l'aigua. Aquesta setmana els vaig proposar un repte: HEU D'ENFONSSAR TOTALMENT AQUESTA BOTELLA D'AIGUA, QUE ESTÀ BUIDA I TAPADA!

Com ho van aconseguir? Seguint el següent procés, de manera organitzada i, cada vegada un xiquet de cadascun dels grups: 

1. No flotarà (hipòtesi); aleshores, la tirem, però... si que flota.

2. L'hem d'enfonsar amb la ma (hipòtesi); aleshores, l'espentem però... torna a flotar.

3. Ho ha de fer algú molt fort (hipòtesi); aleshores, l'espentem cap al fons amb més força 

encara però... torna a flotar!

4. Li he hem de llevar el tap (hipòtesi); aleshores, comproven que s'enfonsa en part. Però això no és el correcte: recordem la norma ( cal enfonsar-la tota). 

5. L'hem d'omplir d'aigua i tapar-la (hipòtesi); aleshores comprovem que s'enfonsa un poquet més però encara no del tot, ja que no podem omplir-la tota d'aigua de forma completa. 

6. L'hem d'omplir a... el bany (hipòtesi); aleshores comprovem que alguns grups han aconseguit enfonsar-la del tot i a d'altres els fa faltat un poquet perquè falta una bambolla. 

En ixe moment reflexionem sobre l'aire i com aquest fa que la botella no s'enfonse del tot i arribem a una conclusió: la densitat, que és la força que fan les gotetes per a que les coses no s'ofeguen, és relativa, no només repecte a la forma de l'objecte (com vam estudiar a l'experiment anterior), sinó a més, del pes o del contigut que puga tindre ixe objecte. 

Més o menys... 

Més o menys...

Si Arquímedes alçara el cap...