Klee va fer a l'any 1911 la següent afirmació: Encara podem trobar-nos amb els orígens primigenis de l'art al museus etnològics o en casa a les habitacions dels xiquets (no et rigues, lector); el xiquets també ho saben fer, i això no significa un veredicte mortal sobre les tendències més noves, sinó que te autèntica sabiesa. Quant més inmadurs són els xiquets, més allliçonador és el seu art. En realitat, les seves creacions cal tindre-les més en compte que tot allò que habita als museus d'art, si el que pretenem és reformar l'art actual".
Un bon exemple de com l'art de Klee apreciava i s'imprengava de l'essència infantil es demostra en quadres com aquest Insula dulcamara, de 1938. El seu títol en valencià significa "Illa agredolça".
Està pintat en tonalitats rosa, groc i blau, els límits dels quals es confonen amb núvols o aigual. En aquest paisatge creixen plantes i flor però punts i línees negres trenquen la dolçor del fons. El rostre del centre diuen els experts que es una referència a la mort.
No obstant els xiquets, què han vist: doncs mamuts, serps, flors, palmeres, una xiqueta, un vaixell, el número 1, un sol...
Per a treballar-ho hem pintat amb esponges i pintura molt aiguada.
Increïble la seva concentració a l'hora de pintar de negre i com han aprofitat de forma diferent la llibertat que tenien per a estampar el fons com volgueren.
Per a tindre quatre anys, no està gens mal... Veritat?
Que artistas! Queda muy bien!
ResponEliminaEn estos casos lo importante no es sólo el resultado final, que, por otra parte, es fantástico pero diferente. Hay niños que han pintado con sumo cuidado y hay otros con más carácter que han mezclado y añadido colores con más fuerza. Son unos artistas, no sólo porque intentan imitar a Klee, sino hacerlo suyo e intentar mejorarlo.
Elimina