ATAC DE POR

Curiosa la vida de l'artista, qui reflexionava al voltant del seu pas per l'escola: 

"Abans de la secundària, m'haguera escapat amb gust de tota la vida rutinària de l'estudi, però m'ho impedia la voluntat dels meus pares. Era com un martiri per a mi; només allò que estava prohibit em causava alegria: el dibuix i la literatura. Després d'aprovar un examen molt justet, vaig començar a Munich amb la pintura". 

                                           

Intentant que la vida de l'aula siga més motivadora per als xiquets que li va resultar a Klee, avuí hem fet aquest "Atac de por" III de 1939, una aquarel·la damunt d'imprimació damunt paper damunt cartulina. 

                               

Nosaltres, per al fons, hem esguitat témpera líquida i l'hem barrejat i escampat amb una torcaboca. El trossos de "l'home" i de "la serp" que segons els xiquets li dona por, hem pintat de blanc el centre i les vores de color (ceres), de tal manera que l'efecte quedava degradat, similar al del quadre original. 

                                                                          

Era molt difícil retallar alguns trossos però el resultat final és molt decent. Per a evitar frustacions, han tingut per a canviar el color del meu model i per a pegar aquest home asustat com ells vulgueren. Ha estat profitosa la vesprada, gràcies al seu treball i talent i a l'ajuda de Raquel, sense la que no haguerem pogut fer-ho en hora i mitja. 

LA POR

Avuí al taller de filosofia hem parlat de la por: a què li tenim por? què fem quan alguna cosa ens fa por? 

A més dels típics animals que els fan por (serps, panderoles, aranyes...) m'ha resultat curiós que també els atemorix quan els seus pares els criden, o quan es criden entre ells. A més, alguns s'han atrevit a expressar temors com, per exemple, les explosions, les ombres, que els maten, o la foscor. Els zombis, els fantasmes o els personatges d'alguns contes (bruixes o "gato pelado") també estan a ixa llista, però hem concluït que, ja que ixes coses no són reals, el nostre terror cap a ells no té importància.  

En quan a les reaccions, hem parlat de com cridem, tremolem, o correm quan alguna cosa ens atemorix, però també hi ha qui diu que afronta els seus temors. Daniel, a qui li fan por les aranyes, ha comentat que quan veu una la mata amb el peu. Quan li he preguntat què faria amb una aranya més gran que el seu peu, ha respós: pues aniré a comprar una sabata més gran de paiaso i aixna la mataré millor i no em picarà. Increïble... Sócrates reencarnat. 

LA RELATIVITAT D'UNA BOTELLA D'AIGUA

Al nostre taller de científics  continuem sorprenent-nos al descobrir les propietats físiques d'alguns objectes en relació amb la seva densitat a l'aigua. Aquesta setmana els vaig proposar un repte: HEU D'ENFONSSAR TOTALMENT AQUESTA BOTELLA D'AIGUA, QUE ESTÀ BUIDA I TAPADA!

Com ho van aconseguir? Seguint el següent procés, de manera organitzada i, cada vegada un xiquet de cadascun dels grups: 

1. No flotarà (hipòtesi); aleshores, la tirem, però... si que flota.

2. L'hem d'enfonsar amb la ma (hipòtesi); aleshores, l'espentem però... torna a flotar.

3. Ho ha de fer algú molt fort (hipòtesi); aleshores, l'espentem cap al fons amb més força 

encara però... torna a flotar!

4. Li he hem de llevar el tap (hipòtesi); aleshores, comproven que s'enfonsa en part. Però això no és el correcte: recordem la norma ( cal enfonsar-la tota). 

5. L'hem d'omplir d'aigua i tapar-la (hipòtesi); aleshores comprovem que s'enfonsa un poquet més però encara no del tot, ja que no podem omplir-la tota d'aigua de forma completa. 

6. L'hem d'omplir a... el bany (hipòtesi); aleshores comprovem que alguns grups han aconseguit enfonsar-la del tot i a d'altres els fa faltat un poquet perquè falta una bambolla. 

En ixe moment reflexionem sobre l'aire i com aquest fa que la botella no s'enfonse del tot i arribem a una conclusió: la densitat, que és la força que fan les gotetes per a que les coses no s'ofeguen, és relativa, no només repecte a la forma de l'objecte (com vam estudiar a l'experiment anterior), sinó a més, del pes o del contigut que puga tindre ixe objecte. 

Més o menys... 

Més o menys...

Si Arquímedes alçara el cap...

FELICITATS LUCIA!

Ja tenim 3 xiquetes que han superat la barrera dels 5 anys. L'última ha estat Lucia, una meravellosa xiqueta, respectuosa, intel·ligent i treballadora. 

Ens va dur una tarta amb Lacasitos, al seu mestre una caixeta de bomboms de la qual ja només queden la meitat, un conte xicotet per a cada xiquet i, per a rematar, un meravellós conte de Leo Leonni, Frederick, un ratolinet poeta, el qual contarem d'una manera especial...








Li vam fer una corona d'aniversari i li vam estampar uns besets però... per problemes tècnics amb la plastificadora, s'haurà d'esperar fins dilluns per tal de poder endurse'ls. 









Per molts anys, Lucia!

ROBOT, MONSTRE, PRINCESSA O IAIO?

Aquesta vesprada estava patint perquè l'activitat al taller de Klee em pareixia massa difícil, però m'ha sorprés la capacitat creadora i de precissió que estan agafant les meves 22 perles. 
Aquest quadre, del qual no hem trobat el nom, hem decitit entre tots que era un monstre. Per a fer-ho, hem ratllat amb plastidecor gris les zones a destacar i després hem pintat amb cera per damunt. Per a final hem deixat la millor part: pintar amb el dit l'espai entre les zones acolorides que pareixien un laberint. Quasi no hi ha diferència entre el model que he fet jo i el resultat final d'alguns xiquets. Xe, quins artistes!

Què vos pareix?

TALLER DE CIENTÍFICS: DENSITAT

La ciència i, més concretament, la Física i la Química són dos àmbits del coneixement que normalment apareixen relegats al tercer cicle d'Educació Primària a les nostres escoles.  Es suposa que només quan els xiquets han superat un determinat número d'anys poden entendre determinats conceptes i processos científics, però... No podeu subestimar als meus xiquets ni la seva fascinació per tot allò que es presenta que forma atractiva! Per això Avel·lí Corma, il·lustre moncofí, ens "va enviar" una carta" i els materials per a fer un senzill però espectacular experiment que ens va servir per a plantejar per primera vegada la pregunta clau de la ciència: PER QUÈ HA PASSAT AIXÒ? 






Aquesta carta va ser la motivació per a començar el TALLER DE CIENTÍFICS per a tractar, totes les setmanes, aspectes com la densitat, la tensió superficial, les dissolucions, la química, la  electroestàtica, les forces electromagnétiques... Totes aquestes són les paraules importants.   

                             

Cadascun d'eixos conceptes els treballem al voltant de quatre a sis sessions. Cada vegada que introduïm, per exemple la densitat, presente un conte, en aquest cas de la princessa Goteta que ajuda a la seva amiga la Fulleta a que quan es caiga de l'arbre no s'ofegue quan arribe al seu bassal d'aigua. D'aquesta manera Goteta descobrix que dient a l'altres gotes la paraula DENSITAT totes fan força per a que no s'ofegue i flote. Una vegada que hem narrat el conte, fem un experiment per a comprovar que allò que he contat és veritat. Mentres fem l'experiment emeten hipòtesis que anem comprovant fins arribar a la resposta correcta.
                                  













Per a acabar, fem una fitxa mirant el resultat. 

                               

En successives setmanes, fem nous experiments per a afegir noves variants al concepte inicial que els xiquets aprenen de la densitat. D'aquesta manera introduïm el métode científic i, a més, ens ho passem molt bé! L'experiment d'aquesta setmana plantejava una pregunta: la plastilina només flota si li donem una forma concreta. Quina és? D'aquesta manera van emetre diverses hipòtesis: de bola, de triangle, de xurret, de pizza... Si voleu saber quina és la forma pregunteu-li als xiquets. 

 Ja vos contaré com anem avançant. 

EL MAC DE LES PARAULES

El dijous Elena va introduïr el taller de contes amb aquest espectacular vídeo del Mac de les paraules. 

Vos el deixe ací perquè val la pena de conèixer-lo. Està en castellà però com ara hem de ser "trilingües" en classe...

Mireu-lo amb els xiquets i després em conteu les seves reaccions. No vos oblideu de fer cas al mac de les paraules.

TALLER D'INFORMÀTICA

L'altre dia vam comencar el nostre taller d'informàtica i vam estrenar la pissarra digital d'Infantil. Quan comencem a dominar algunes cosetes bàsiques, pujarem a la sala d'informàtica de Primària i cadascú tindrem un ordinador propi. Però... per què? 

Cada vegada és major la presència de les Noves Tecnologies en la societat, proporcionant mitjans poderosos per a transmetre, accedir i interpretar la quantitat creixent d’informació. La Tecnologia forma part ja de la cultura i alguns nens es trobaran per primera vegada amb el text escrit a través de l’ordinador, la televisió o els telèfons mòbils. L’escola no pot ser aliena a aquest fenomen i ha d’oferir experiències i entrenament en aquests mitjans per a manejar informació. 

En l’aula d'Educació Infantil, el treball ha de ser una experiència més d’aprenentatge. La utilització de l’ordinador en l’escola ha d’estar fonamentada dintre d’un marc teòric que consideri les característiques evolutives del nen proposant pràctiques i experiències adequades al seu desenvolupament.  Es tan important incorporar les noves teconologies a l'aula com saber quina utilitat tindran... coneixement del medi, llenguatge oral i escrit, matemàtiques... de moment hem començar per l'educació artística i plàstica, fent una versió d'un quadre de Paul Klee. 

La mestra Elena s'encarrega del taller de contes i jo del d'informàtica, de tal manera que dividim al grup en dos subgrups per a poder treballar millor amb els alumnes.

Crec que anem per bon camí. 

Si artistes com Mariscal o Antoni Miró utilitzen les noves tecnologies per a fer art, per què nosaltres no?

L'ILLA DE KLEE

Klee va fer a l'any 1911 la següent afirmació: Encara podem trobar-nos amb els orígens primigenis de l'art al museus etnològics o en casa a les habitacions dels xiquets (no et rigues, lector); el xiquets també ho saben fer, i això no significa un veredicte mortal sobre les tendències més noves, sinó que te autèntica sabiesa. Quant més inmadurs són els xiquets, més allliçonador és el seu art. En realitat, les seves creacions cal tindre-les més en compte que tot allò que habita als museus d'art, si el que pretenem és reformar l'art actual". 

Un bon exemple de com l'art de Klee apreciava i s'imprengava de l'essència infantil es demostra en quadres com aquest Insula dulcamara, de 1938. El seu títol en valencià significa "Illa agredolça". 

Està pintat en tonalitats rosa, groc i blau, els límits dels quals es confonen amb núvols o aigual. En aquest paisatge creixen plantes i flor però punts i línees negres trenquen la dolçor del fons. El rostre del centre diuen els experts que es una referència a la mort. 

No obstant els xiquets, què han vist: doncs mamuts, serps, flors, palmeres, una xiqueta, un vaixell, el número 1, un sol...

Per a treballar-ho hem pintat amb esponges i pintura molt aiguada.  

Després hem bufat i, per a acabar, amb un pinzell i témpera negra espessa hem fet la nostra illa plena d'animals i sers fantàstics.  

Increïble la seva concentració a l'hora de pintar de negre i com han aprofitat de forma diferent la llibertat que tenien per a estampar el fons com volgueren. 

Per a tindre quatre anys, no està gens mal... Veritat?

FORMIGUES MATEMÀTIQUES

Els reis ens van dur fa un temps aquest fantàstic joc que gastem al taller de matemàtiques. La meta és senzilla: hem d'ajudar a les formigues a arribar al formiguer; però per a fer-ho només podem gastar un recurs molt vell que es diu regletes cuissenaire. Aquestes regletes tenen una llargària determinada, tenen sempre un color i van de l'1 al 10.

Abans de jugar, recordem el valor que cada color té i les ordenem de més curt (1) a més llarg (10). 

Ara toca ordenar les peces, de major a menor o a l'inrevés. 
                                      

Després de distrubuir les peces, col·loquem les regletes conforme puguem. Arribarà un punt 
que, per a girar, ens farà falta contar quantes caselles ens falten perquè les regletes han d'encaixar perfectament amb les caselles. D'aquesta manera contem fins a 10, busquem la regleta que ens fa falta i, si no la tenim, intentem una d'una llargària inferior.

Guanya qui es queda sense regletes o qui, al final del joc, té les peces més curtes. 

Imagineu la quantitat de coses que es treballen: conteig de números, números inferiors, el valor reial dels números fins al 10 (cosa molt difícil d'assimilar), la llargària... I a més s'ho passen d'allò més bé. No es pot demanar més. 

Després, per supost, fem fitxes al voltant d'aquest lloc per a assentar allò que hem aprés. 

Vos agradaria jugar? 

SORPRESA

El divendres, quan els vaig dir que m'anava el cap de setmana a Alacant em vam preguntar si els duria un regalet. Doncs, sense buscar-ho, he trobat aquest fantàstic llibre al voltant de l'obra i la vida de Paul Klee que ens ajudarà a entendre'l millor i a buscar noves idees per al nostre taller d'art.

Penseu que els agradarà?

NEDA QUE NEDA

Eva Franch, pel seu aniversari, a més de regalar-nos una coca de xocolata per a berenar ens va comprar per a la classe NADARIN, un fantàstic conte de Leo Leonni, que ens va agradar molt i que el tornarem a contar moltes vegades

A més, vos incloc un vídeo del conte amb una versió extendida i ilustracions que no es veuen al conte.

http://m.youtube.com/watch?v=dBg5u52AXn4

Espere que el gaudiu tant com els xiquets