SUMMERTIME: greix, rosquilletes i ciris de processons

   Al 1948 Jackson Polloc, després de prou anys pintant, va presentar a la galeria de Betty Parson alguns dels quadres pels quals és més conegut i cotissat internacionalment. Al voltant d'aquesta, un prestigiós crític d'art, Robert Coates, va escriure al New York Times "Sospite que jo podruia haver realitzat qualsevol dels quadres que vaig veure". Eixa és la primera impressió que es té quan es veuen aquests quadres, realitzats amb una tènica anomenada drip-painting, però després d'analitzar-los amb calma es descobrix que hi ha molt més d'allò que sembla.

   La pintura que ens ha ocupat avui, Summertime: number 9a, és un quadre de 550 cm d'amplària i 84 d'alçària que ha deixat molt impactat als xiquets. Mireu, allò que van opinar que era:

DAYANA: rallajos en un bosc.

AARON: branques d'arbre i fulles grogues.

RAÜL G: rosquilletes negres amb paté.

RAÜL A: gotes d'aigua.

EVA F: la mar i el sol

MARINA: un riu i el sol.

CARMEN: rallajos d'aigua i un troç de ciri groc d'una processó. 

DANIEL E.: lo negre és grassa perquè això era un quadre de triangles que s'ha manchado. 

ALEJANDRO M: un motor de moto

ALICIA: un monstre molt llarg.

LUCIA: llops ratllats.

VICENT: bombes i coets negres

HÉCTOR: un capità amb gorro.

DANIEL C.: un ninot de neu amb arbres.   

   Després d'aquestes meravelloses interpretacions els vaig dir el títol (L'estiu) i aleshores van veure com el groc és el sol, el blau és l'aigua de la mar i el marró l'arena de la platja. Si ells ho han vist tan clar, no sóc ningú per a trencar-los ixa idea...

   A l'hora de treballar, el més normal seria intentar imitar la tècnica pictòrica què va gastar Pollock, però ho deixarem per a més endavant i ara hem practicat amb una altra més senzilla que els ha permés fer moltes combinacions i realitzar una obra molt personal i irrepetible.

   Amb retoladors negres, vam marcar amb força el paper, resultant punts irregulars i amples. Després els vam unir com si fora un puzle per a continuació trencar ixes ratlles d'un costat a un altre. Alguns dels espais en blanc resultants els van pintar amb llapis de fusta, descobrint alguns, com Blanca, un cor gegant. Per a finalitzar, vam tornar a aplastar amb força punts de retoladors, ara de colors, per a acabar conjunt.

   Aquesta tècnica va agradar tant als xiquets que alguns d'ells, com Dani, la va fer espontàniament a casa. Aquest matí ha vingut molt orgullós a classe i ens ha mostrat el seu Pollock.

   Continuarem aprofundir en l'art de Jacson Pollock!