Els crítics i les galeries d'art l'alaben... Això és també, a més de pel seu talent i perquè ha estat estimulada correctament, perquè no coneixen als meus xiquets. A veure què podem fer a xicoteta escala.
Les aventures de 22 meravellosos xiquets d'Educació Infantil a l'escola de Moncofa.
dimarts, 17 de setembre del 2013
Aelita André
Buscant material, idees i experiències per a treballar a Jackson Pollock a la nostra aula, m'he trobat amb aquest video d'una meravellosa xiqueta de 5 anys i he tingut una espècie de revelació pedagógic-artística.La creativitat, la llibertat i el gaudiment que demostra Aelita quan s'enfronta a un llenç en blanc hauria de ser la principal meta de tots a qui ens apassiona l'art i l'ensenyament. Fixeu-vos també en la gran quantitat de recursos i d'espai que té Aelita al seu abast. No vos la perdau!
Els crítics i les galeries d'art l'alaben... Això és també, a més de pel seu talent i perquè ha estat estimulada correctament, perquè no coneixen als meus xiquets. A veure què podem fer a xicoteta escala.
Els crítics i les galeries d'art l'alaben... Això és també, a més de pel seu talent i perquè ha estat estimulada correctament, perquè no coneixen als meus xiquets. A veure què podem fer a xicoteta escala.
Etiquetes de comentaris:
reflexions,
Taller de plàstica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que pasada de quadres i que imaginació. Segur que el nostres xiquets amb els mateixos recursos no tindrien res que envejar a Aelita.
ResponEliminaImpresionant el seu treball!!!! I com diu susana, si els nostres tingueren els mateixos recursos de segur q tambe farien maravilles :)
ResponEliminaA la fí de curs ja veurem si no han arribat a aconseguir el mateix, tenen un bon mestre, que de segur ho intenta.
ResponElimina