PUJANT PER VILAFAMÉS

  Dia inoblidable el que hem passat avui en Vilafamés en l'última gran excursió que vaig a realitzar amb aquestos fantàstics xiquets. Això, sí, ho hem gaudit molt i hem aprés moltíssim. 

  Primer, hem pujat fins al castell de Vilafamés. Jo pensava que els costaria més pujar, però estaven tan emocionats i tenien tantes ganes de pujar a dalt del tot que no ens ha dut més de 10 minuts, i això que la pujada era prou intensa.  

                       

  Roger, que treballa a l’oficina d’Informació i Turisme del poble, ens ha parlat de l’origen àrab del poble i de com, poc a poc, es va anar ampliant des del xicotet nucli de població que es situava a prop del Castell fins a l’estructura actual.  Ens han interessat molt el tema de les guerres, els passadissos secrets que comunicaven les cases, els dos aljubs que utilitzaven per tal de guardar aigua per a l’estiu i, sobretot, la torre del castell.

 

  Jordi ha comentat quan estàvem dalt del castell: Guau! Des d'ací es veu tota la terra! 

 

  Per a accedir a la torre principal de castell hem hagut de superar alguna barrera que altra, però ha merescut la pena. Hem comprés la seva utilitat defensiva, estructura i part de la seva història.

  Ací els teniu mirant per un forat a la torre del castell perquè Alejandro F, que coneix el poble, ens va comentar que allà baix hi ha un ull que ens mira i que dona molta por.

  A més, passeig pel barri àrab ens hem sentit com fórem grans exploradors.

  Baixant ens hem trobat amb l'església, les seves gàrgoles i una porta misteriosament tapiada.

  Després hem anat al museu d’art contemporani Vicente Aguilera Cerní, ubicat en un antic palau ha estat també un gran descobriment. Ja havíem treballat i analitzat alguna de les obres que ens anàvem a trobar, per la qual ha estat tot un esdeveniment poder observar tots els detalls d’aquestes pintures i escultures. Gràcies a la guia del museu hem pogut viure de prop obres de Miró, Cantavieja, Tàpies o Sempere. No hi havia cap obra dels artistes que hem treballat al taller de plàstica, però si que hi havia escultures mòbils com les de Calder, serigrafies com les de Warhol o quadres que utilitzaven el drip-painting de Warhol.  

  Ací ens teniu admirant una esculptura mòbil.

El Golafre de Miró ens ha agradat, però no tant com la dona amb l'ou, amb la qual ens hem partit de riure.

   No podíen faltar les visites a la sala de l'art Naif i aquest quadre on els xiquets veien a una dona fent caca!!!!

 

  A més, ens hem portat d’allò més bé i ens han felicitat per tots els coneixements i tota la passió que demostràvem pel món artístic.

  

A les 2 ja era hora de dinar i ens baixat a un parc on hem tingut un ratet d’esplai. A més, es mereixien un premi i ens hem menjat un gelat. Ens hem embrutat però, sincerament, ens ha donat igual.

Tinc curiositat per saber què se’ls haurà quedat als xiquets de l’experiència...