divendres, 31 de maig del 2013

La bomba de Coca-cola

   Aquesta vesprada ha sigut l'última sessió del taller de científics i he deixat un dels experiments més espectaculars per a rematar la tensió supeficial. Molts de vosaltres el coneixereu: ficar caramels mentos en una botella de coca-cola. 



   Ho hem fet progressiu. Primer hem ficat un caramel en un llanda i hem vist com les gotes s'alteraven i eixien fora. Després hem tirat coca-cola en un got i, sorprenentment, no ha funcionat. Després tocava fer-ho en gran i teníem tres botelles per a fer tres intents. Finalment, un gran aplaudiment.



   No podia faltar una fitxa i un video que ha agradat molt als xiquets i que nosaltres no tenim la infraestructura ni els diners necessaris per a repetir-ho. Si algú vol intentar-ho en casa... que em convide a veure-ho. 


ET TROBAREM A FALTAR, NAYARA

   La nostra amiga Nayara ens ha deixat per a anar-se'n a una altra escola. Trobarem molt a faltar els seus raonaments, el seu somriure, les seves preguntes... 

   

Li hem fet una xicoteta festa de despedida i li hem regalat una foto nostra amb el nostre nom per a que no ens oblide. 




Et desitjem molta sort i que sigues molt feliç! Nosaltres et recordarem com en aquesta foto, una princessa. 

dimecres, 29 de maig del 2013

L' autorretrat de Klee

   Klee va fer al llarg de la seva carrera molts autorretrats, alguns molt fidedignes i altres més abstractes però potser siga aquest Según el dibujo, que en realitat és una litografia que consta de 75 peces i fet a aquarel·la, la que més fàcil siga de seguir pels xiquets. La va crear al 1919, en la mateixa època que sorgix a Munich amb la fallida República dels Soviets i a la que comentava que el seu art "havia de ser alguna cosa més que curiositats per a snobs capitalistes".




   Ens hem bassat en aquesta obra, no per a imitar-la, sinó per a treballar l'autorretrat. Amb una foto en gran que teníem al costat, ens hem fet el nostre autorretrat. Primer, al dibuix, calia tindre clar que només volíem representar la part superior del cos i que havíem d'indicir, una vegada fet el cap, en els seus detalls: ulls, parpelles, celles, orelles, nas, pels... A l'hora de pintar-lo he posat al seu abast uns quants recursos i cadascú ha agafat el que més li agradava. D'aquesta manera vos podeu trobar autorretrats fets amb aquarel·la i altres amb pintures de fusta o amb rotoladors. 





 

 

 

 

 

 

   El més revelador d'aquesta sessió: que han tingut llibertat per a fer allò que han volgut i com ho han volgut i que han gaudit molt. A més, han eixit guapos, o no?

SÓC INFELIÇ QUAN...

A l'última (o penúltima) sessió del taller de filosofia vam recordar, per a començar, l'última de les preguntes al voltant de la qual vam reflexionar (quan sóc feliç...?) per a continuació plantejar la pregunta contrària: QUAN SÓC INFELIÇ?  

Les respostes van ser com sempre, d'allò més variat, però amb una particularitat. Molts xiquets es van obrir el seu interior tant que algunes respostes em deixaven un poc tocat perquè feien referència a la mort d'algun familiar o a algun càstic patern amb colps. És per això que no vaig a dir a qui corresponen les afirmacions ni els dibuixos dels meus alumnes.


Ací tenim un cas que es repetix en més d'un xiquet: són infeliços quan algú dels seus amics no volen jugar a soles. Fixeu-vos en la soledat del personatge que no té ningú per a jugar. Qui no s'ha sentit d'aquesta manera alguna vegada? 


També hi hagué moments divertits, com quan aquesta xiqueta em va dir que era infeliç quan li deien de dutxar-se perquè a ella només li agrada dutxar-se a la casa de la mar. Genial!


Fixeu-vos en les llàgrimes del primer personatge, que representa la xiqueta. La mare, mentrestant, té la boca oberta però no un somriure: està cridant a la seva filla.


Ací s'ha associat infelicitat a un moment familiar complicat. Penseu quina capacitat tenen els xiquets per a absorvir moltes vegades l'ambient emocional que els embolta. 


Meravellosa representació d'un càstic: la mare és la figura central i el personatge castigat està aillat de la resta. 


Em recorda a un quadre de Klee. Ací els personatges no tenen boca, amb la qual cosa no representen cap emoció. 


Típica discusió familiar, causada per la videoconsola. Com aquest hi havia uns altres. 

Fixeu-vos con els xiquets interioritzen aquells moments els quals viuen amb major nerviosisme o tristor. 

Ha

dimarts, 28 de maig del 2013

Gran exposició!




   El divendres següent, 7 de juny, a les 13:30, esteu convidats a assistir a la primera, històrica i de transcendència mundial gran exposició de Paul Klee a l'escola de Moncofa. 


   Ens queda per damunt una setmana de treball molt intens però crec que els xiquets i xiquetes i el seu treball, esforç i il·lusió s'ho mereixen.


   Esteu tots convidats!

dissabte, 25 de maig del 2013

MOCS I ADN

   Era impossible fer totes les activitats que es proposen a Expociència, al Parc científic de la Universitat de València. Hem fet cadenes d'ADN amb gominoles, hem criat mosques modificades genéticament, hem amassat pa, cambiat líquids de colors... i molts altres experiments que no ha donat temps a fer en un matí, com dibuixar amb un robot, fer coets, mirar per un telescopi, fer iogurts, fiosilitzar fruita, comptar molécules...




    L'últim experiment ha sigut el més espectacular: hem fet un moc verd extraordinàriament divertit! A veure que podem fer en classe!



   L'any següent repetirem.

10.000 gràcies

   Gràcies a les més de 10.000 visites que té aquest modest blog, a tots els que feu aportacions i, per damunt de tot, als xiquets que fan que el meu treball tinga sentit. 

divendres, 24 de maig del 2013

BAMBOLLES PIRAMIDALS



   Les bambolles donen molt de joc i assombren als xiquets i a la que poden estar jugant durant molt de temps sense cansar-se. Aquesta vesprada, una vegada que teníem clar que la tensió superficial és un fenómen físic clau en la formació de bambolles, els he propossat un repte: intentar fer bambolles cúbiques o piramidals. 







   Tots els xiquets han tingut clar que, si bufant per un cercle es feien esferes, bufant per un quadrat, es faria una bambolla amb quadrats. Per això amb unes peces de plàstic hem construit un óval, un quadrat i un triangle i ho hem intentat. Penseu que ho hem aconseguit? 



   Doncs no, no es pot! Les bambolles sempre acaben sent esfériques! 

Mapa expociència

   Ja que diversos pares m'heu comentat l'interés de dur als xiquets a Expociència, vos deixe l'enllaç amb el mapa per a arribar. És molt fàcil (penseu que està al costat de Canal 9, en el límit de Paterna i Burjassot).

   Jo estaré al voltant de les 10 per allà perquè els millors experiments (els de Química) s'acaben prompte. 

dimecres, 22 de maig del 2013

UNA CACA EN CLASSE!

   Un dels meus contes favorits per a xiquets és La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Erner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Ja només sentir la paraula caca o caqueta, els xiquets es pixen de riure i si a més durant el conte van estudiant els diferents tipus de caques d'animals, l'emoció està assegurada.  La mestra Elena s'ha trobat una caca i l'ha dut a classe per al seu taller de contes. Ai mare, quina pudor! De qui serà!



   Ací vos deixe un vídeo d'aquest conte i una presentació en Slidehare on es reproduix el conte. Si no el coneixeu encara, segur que vos agrada i vos divertiu molt llegint-ho.


CONTE LA TALPETA QUE VOLIA SABER QUI LI HAVIA FET ALLÒ AL CAP



Ponts

  Tornem a la Revolució del viaducte de Klee...



   Però aquesta vegada per a donar-li volum i fer unes fantàstiques escultures utilitzant cartolines, pegament i molta imaginació. 



   Hem dibuixat amb cera blanca la cartolina de base allò que volíem representar de forma lliure (una flor, un huracà, una reina, una mare, un mestre, un amic...) i després hem tallat cartolines en tires per a doblar les puntes i ficar-les pegament. 




   Estaven molt concretats, pensat què anaven a dibuixar i després muntant l'escultura final. A més, hem afegit moltes novetats al model que havia ideat Elena: hem fet ponts dobles, ponts triples, "escuts", ponts-cases i tot allò que cabia en 22 xicotetes obres d'art. 




   Aitana, com et mire Calatrava, te'l copiarà!




   M'agradaria que l'última sessió que ens queda per a treballar a aquest artista fóra igual de lliure i divertida que aquesta. A veure que se'ns passa pel cap. 



   No estigues tan seriós, Àlex, que el teu pont-escut t'ha quedat molt bé! A que sí? 

dimarts, 21 de maig del 2013

ORDENEM I CONTEM AMB ELS DITS

El coneixement dels primers números naturals es manifesta pel conteig. En la nostra vida diària, tot el món sap allò que es contar, però encara als 4 anys hi ha prou xiquets que, de forma natural, pensen que contar és enumerar un darrere de l'altre els números en un ordre que no entenen, sense tindre molt clar què significa açò. Com ja sabeu, al taller de matemàtiques intentem crear situacions fonamentals, jocs i problemes on comptar, i comptar cada vegada millor i en més quantitat, és la solució. Es per això que ja duem unes setmanes treballant dos jocs: el destapat i el dino-tren.


El destapat és un joc de cartes on cada xiquet té 5 cartes de cada pal (de l'1 al 5) que estan ordenades de menor a major i que apareixen tapades. Tirem un dau (on hem tapat el 6) i destapem la carta que es correspon al número que ens ha eixit. El primer que les destapa totes, guanya! Però ací no acaba el joc; després hem de guardar la baralla de forma ordenada. Amb aquest joc treballem aspectes bàsics per al conteig com és reconèixer el número que anterior o posterior a qualsevol altre.




En el taulell del dino-tren, després de tirar durant vàries sessions dos daus de punts, ara tirem dos daus de números (amb el 6 tapat). Això ens obliga a gastar els dits per a sumar i contar. Es divertit veure com alguns es duen el dit al nas, altres a la boca, altres a l'ull o altres directament s'emboliquen  contant els dits amb altres dits (increïblement, s'aclarixen aixina).












La clau: que l'aprenentatge siga motivador.

 

diumenge, 19 de maig del 2013

Cançó per a adormir nines

   Si vos enrecordeu, el dimecres vam utilitzar la poesia Cançó per a adormir nines per a fer el Klee de la setmana. Ens va agradar tant aquesta poesia que en dos dies ens l'hem aprés. Una vegada llegit en veu alta, amb tota la cadència, sentiment, lirisme i ritme que hi te, l'hem dramatitzat conjuntament amb els alumnes i la repetició ha dut com a conseqüència la memorització. Després, com no,  hem fet una fitxa i l'hem pintada. Ací teniu a Lucia i a Héctor que ja se'l coneixen a la perfecció. 


Dalt de l'univers, 
hi ha estels i cometes
que quan la gent dorm
van en bicicletes

I juguen a golf 
als camps de la lluna
i sopen tots junts
galetes de pruna.

I abans de dormir 
conten contes boreals
i ens envien amb l'aurora
dolços besos siderals.




   Em va sorprendre la reacció dels xiquets les primeres vegades que estava recitant el poema perquè s'emocinaven quan acabava una estrofa. 



     Què meravellós em pareix que la seva sensibilitat poètica i artítistica estiga a flor de pell. 

     P.S.: La poesia és de Montse Torrents i Matilde Portalés.

divendres, 17 de maig del 2013

EXPOCIÈNCIA

   Vaig a propossar-vos una activitat fora de l'horari escolar que em pareix que pot ser profitosa i que, a més, és gratuïta. Es tracta d'expociència, una expossició interactiva que realitza una secció de la universitat de valència on s'apropen diferents àrees científics als xiquets: biologia, química, física, informàtica... L'any passat vaig assistir i va ser una experiència molt profitosa.



   Es realitza el dissabte 25 de maig pel matí al Parc Científic de la UV, que està al costat de Canal 9, entre Paterna i Burjassot. Jo aniré segur perquè donen mostres i idees per a treballar la ciència en l'escola i hi ha una gran quantitat de tallers per a xiquets organitzats pels mateixos científics.

   Si alguns pares esteu interessats, digueu-m'ho i quedem el dissabte allà.

   Vos adjunte algunes fotos que vaig fer l'any passat per a motivar-vos a vosaltres i als xiquets .