dimarts, 25 de febrer de 2014

Pèndol electrostàtic

   Continuem treballant l'electrostàtica al taller de ciència, aquesta vegada mencionat-los que l'electrostàtica està molt relacionada amb l'electromagnetisme, un cosí-germà seu, al qual són decisius els protons i els electrons que ja coneixem dels altres experiments. Si a les anteriors sessions vam treballar el poder d'atracció que genera un globus carregat negativament després de fregar-lo al monyo, avui volia que observar el procés invers: la repulsió. Per a fer-ho, hem realitzat dos experiments. 

  Primer, hem realitzat un pèndol electrostàtic amb una bola de paper d'alumini i un globus. Hem nugat un tros de fil a la bola de paper d'alumini i hem carregar d'electricitat per fregament el globus. Quan hem arrimat el globus al pèndol, aquest inicialment és atret pel globus, però quan el toca és repel·lit.  

  Això ha passat per què hem carregat el globus amb electricitat per fregament i, inicialment, la bola de paper d'alumini està descarregada (que té "els mateixos protons i electrons"). Al arrimar el globus a la bola atrau a les partícules de signe contrari, però la bola pateix al instant una electrització temporal per inducció; es a dir, que les càrregues positives predominen ara en la bola i el globus. Per tant, les forces repulsives generades per les càrregues del mateix signe allunyen la bola del globus, com si foren dos pols de dos imants iguals que intentem ajuntar-los. 


  Aquest mateix efecte l'hem observat al segon experiment, per al que hem necessita un palet de fusta, paper d'alumini i un globus. El procediment és fàcil; retallem tires allargades de paper d'alumini, subjecten el pal horitzontalment, clavem una de les tires de paper d'alumini a l'extrem del pal i li arrimen un globus unflat i fregat. Hem observat que la tira s'arrimat al globus.

  Ara bé, quan col·loquem dos tires d'alumini observem que la primera tira s'aproxima i l'altra s'allunya. Quan hem posat més tires, hem comprovat com la primera s'aproximava al globus, l'última s'allunyava i les del mig més o menys es quedaven al mateix lloc. Açò s'explica, com el primer experiment, per les càrregues positives (de protons) i les negatives (d'electrons), que s'atrauen entre sí si són diferents, però es repel·leixen si són iguals.

                               

  A pesar de com de complicar pugue parèixer aquest concepte, alguns d'ells s'aproximen prou a entendre'l gràcies a que han comprovat amb imants prèviament com dos pols iguals no els podem ajuntar de cap manera i que això és pels ja famosos protons i electrons.


  Quan estiguen a l'institut fent aquest tipus d'experiments, de segur que se'ls haurà oblidat tot, però esperem que la base del mètode científic, que l'interès per descobrir el món mitjançant la ciència i el plaer de fer experiments i nou descobriments, quedi immutable.

2 comentaris:

  1. Ens agrada molt aquest blog del taller de ciencies. Ines i Manolo.

    ResponElimina