TENSIÓ SU-PER-FI-CI-AL

Ací teniu el conte amb que vaig introduïr un nou concepte físic: la tensió superficial. 

TENSIÓ SUPERFICIAL: GOTETA SE'N VA D'EXCURSIÓ!

Un dia Goteta estava dormint en el seu palau, que estava en un basal d’aigua, que estava en el pati d’una escola on sempre plovia, quan va sonar el seu despertador... Riiiiing! I Goteta es va alçar super contenta del llit. Sabeu per què? Per que avui se n’anaven d’excursió amb la seva classe.

Quan va arribar a classe, es va posar la motxilla, la gorra i un poquet de sal per a menjar i van agafar ella, el mestre Gotereta i tota la seva classe un autobús cap a un riu que estava propet. Goteta estava molt emocionada perquè en el riu va veure peixos, que no hi havia al bassal, plantes, que no hi havia al bassal, pedres, que no hi havia al bassal, carrancs, que no hi havia al bassal i miliooooooons de gotetes que no coneixia. A les gotetes de baix del riu, que estaven brutes de fang, els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

A les gotetes que estaven al mig del riu els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

I a les gotetes que estaven a dalt del riu, que estaven totes amb les mans agafades i els braços super estirats els va preguntar...

- Voleu jugar amb mi?  

Però ningú volia jugar amb ella i aleshores va escoltar.

- Ajuda, ajuda! Ajuda, ajuda!

Va pujar dalt del bassal i va veure un xiquet xicotet que estava damunt de la barca que estava plorant amunt d’una barca al mig del riu.

- Ajuda, ajuda! Mamà, mamà! M’he muntat en la barca de ma mare sense permís i se m’han caigut els rems i no puc tornar! Ajuda, ajuda! Mamà, mamà!

Goteta, que no podia parlar amb les persones, va anar flotant a veure el seu mestre i este li va dir:

- No et preocupes, Goteta. Mira, tinc la solució. Agafa aquest poquet sabó i ves a les gotetes que hi ha dalt del riu. Només has de donar-els a menjar a una gota un poquet de sabó mentres dius les paraules importants: “tensió superficial”.

 Goteta es va anar dalt del bassal i a les gotetes que estaven totes amb les mans unides els va dir:

- A veure, atenció, que hi ha un xiquet plorant i l’hem ajudar. I aleshores va donar una goteta de sabó a una gota que estava amb les mans agafades i va dir... a veure com era... TENSIÓ SUPERFICIAL!

I ixa gota es va soltar la ma d’una altra, i la del costat també va soltar les mans, i la del costat també, i la del costat també...  i la barca es va començar a moure fins que va arribar a la vorera del riu i el xiquet va poder anar corrents amb sa mare.

El xiquet no va saber mai qui l’havia ajudat però les altres gotes van veure allò que Goteta havia fet i sempre, sempre, sempre, van voler jugar amb ella perquè havia sigut molt valenta i intel·ligent.

                                 

  Ara ens tocava veure si aquest conte té alguna cosa de realitat... però només hi ha una xicoteta trampa: els vaixells amb els que anem a fer la carrera són de cartolina.

  Posem aigua en safates, retallem els vaixells i dibuixos i els posem junts en un costat de la safata. A continuació quan tirem una goteta de rentaplats, es mouran en sentit contrari i... qui arriba primer, guanya. 

Per què passa açò? En les pròximes setmanes anirem ampliant la informació.