Dos aniversaris seguits i dos berenars continuus. Avui li tocava el torn a Eva. Li hem fet una corona especial de princessa, li hem donat els nostres besets especials i li hem desitjat tot el millor per a aquest noy any que comença. Felicitats, Eva Franch!
Les branques despullades dels arbres, una font al mig, un xiquet jugant, dos pilotes, tres flors... Sou capaços de percebre i d'intuir tot això que han vist els xiquets en aquesta obra de Paul Klee?
Hem fet més gruixuda una fina línea amb rotolador i, després, l'hem fet una ombra de color a cada element del quadre. L'efecte final m'agrada perquè part de la tinta negra del rotolador s'ha barrejat amb l'aquarel·la.
En aquesta sessió no han tingut molt llibertat, només a l'hora d'escollir el color. Aquesta sessió tocava augmentar la precissió a l'hora d'utilitzar el pinzell i l'aquarel·la.
No obstant, el resultat ha sigut bonic i els xiquets ho fan fet molt agust.
Ens atrevirem la setmana que ve a pintar amb esponja?
Avui Ewa ha sigut la primera xiqueta que ha complit 5 anys a la nostra classe. Hem fet una gran festa on li hem cantat, hem ballat un poquet i hem gaudit d'un meravellós pastís que la mare d'Ewa, pastissera professional ha fet per a tots nosaltres. Si haguera de fer-vos una descripció del seu meravellós sabor vos diria que és una barreja entre un donut, un gofre i una mona però amb un poquet de crema i un cruixent de galeta. Jo m'he menjat 2!!!!
Un dels
principals reptes que te l’educació matemàtica a la nostra etapa és el
trencament de barreres.
Quan ens plantegem
com ensenyar matemàtiques al nostres alumnes, en realitat intentem introduir-los en tot un món de representacions abstractes, de normes
estrictes i procediments que exigeixen un alt rendiment lògic. Sempre intentem
adequar-nos a allò que pensem que son capaços de fer però moltes vegades no ens
responen; repetim la mateixa activitat moltes vegades però, o no els interessa
o no l’entenen; intentem posar exemples pràctics; juguem amb algun material que
pensem pot ser profitós; i, així, arriba un moment en què la gran majoria ens
dona la resposta correcta a allò que nosaltres els hem preguntat. Aleshores ens
donem per satisfets i passem a un altre concepte, un altre procediment i així
successivament. Finalment, quan acaben l’etapa i passen a Primària, establim
com a objectius mínims que sapiguen identificar i recitar la sèrie numèrica,
que reconeguen les quatre o cinc figures geomètriques bàsiques, que sapiguen
com fer sumes senzilles i haver introduït el procediment de la resta. Es per això que al nostre taller de matemàtiques, que el fem tres vegades a la setmana, complementen allò que de manera insuficient es treballa al llibre de text. Planifiquem jocs, lliures i dirigits, on anem avancant en quatre grans àmbits matemàtics: la numeració i el càlcul, la geometria I les qualitats dels objectes i la lògica. Els jocs tenen una durada de 12 minuts aproximadent i tots els xiquets passen per tots el jocs, distribuits per taules. Ací teniu una de les sessions amb el treball que fem:
GRUP 1: Amb un joc de taulell tirem dos daus i tatxem el número de caselles que ens surten als daus després de sumar-los. Iniciem la suma de dos conjunts i el conteig fins al 6.
GRUP 2: Els xiquets juguen plastilina de forma lliure. Aquesta activitat servix per a descansar de les altres que exigixen una major concentració.
GRUP 3: De forma lliure també, escribim tots els números que sabem i ens inventem uns altres. Es treballa la numeració i ens servix per a veure si, a banda de conèixer la sèrie numérica, tenen consciència de la grandària dels números.
GRUP 4: Aprofitant el bambouchi, els donen un model a reproduïr que, en anteriors sessions era més senzill i ara, per exemple, consisteix en juntar un quadrat i un triangle per a formar una cosa. És igual d'interessant observar el procés de construcció (selecció de la llargària de les palletes, conteig de la quantitat necessària...) com la posterior representació escrita i lliure d'alló que ha passat (dibuixem allò que hem fet i allò que hem necessitat per a fer-ho). Resumint: construïm la nostra pròpia geometria i analitzem aquest procés. Cadascuna de les sessions del taller es treballen diferents tipus de jocs i activitats (ordenar i seriar, jugar al dominó, construcció de formes geomètriques, activitats de lògica, problemes, tangram, conexion...). A més, d'una setmana a una altra, la mateixa activitat es va complicant per a que el xiquet s'acostume a aplicar allò que sap a nous reptes. En entrades posteriors vos ensenyaré nous jocs, alguns d'ells adaptats. Què vos pareix? A què jugueu vosaltres?
Permeteu-me que, a l'hora de fer una entradeta al voltant dels contes dels que gaudim a l'aula, cite a una de les millors escriptores de contes en llengua espanyola:
"Pocas cosas existen tan cargadas de magia como las palabras de un cuento. Ese cuento breve, lleno de sugerencias, dueño de un extraño poder que arrebata y pone alas hacia mundos donde no existen ni el suelo ni el cielo. Los cuentos representan uno de los aspectos más inolvidables e intensos de la primera infancia. Todos los niños del mundo han escuchado cuentos. Ese cuento que no debe escribirse y lleva de voz en voz paisajes y figuras, movidos más por la imaginación del oyente que por la palabra del narrador.
Los cuentos son renegados, vagabundos, con algo de inconsciencia y crueldad infantil, con algo de su misterio. Hacen llorar o reír, se olvidan de donde nacieron, se adaptan a los trajes y a las costumbres de allí donde los reciben. El cuento llega y se marcha por la noche, llevándose debajo de las alas la rara zozobra de los niños. A escondidas, pegándose al frío a las cunetas, va huyendo. A veces pícaro, o inocente o cruel. O alegre o triste. Siempre, robando una nostalgia, con su vida de corazón vagabundo"
Ana Maria Matute.
Els contes clàssics que tots coneixem són molts bons contes (ho demostra haver sobreviscut als segles) i són una molt bona basse per a treballar la seva dramatització, o per a alterar-los, modificar-los i donar-los la volta com un calcetí. Però els xiquets ja els coneixen, i necessiten descobrir històries noves que els emocionen, que els facen patir, que estimulen la seva imaginació i creen jocs nous i espontanis entre ells.
Si volem crear futurs lectors, és imprescindible, que els xiquets tinguen al seu abast una literatura infantil de qualitat. A pesar dels preus d'aquestos llibres (ronden els 13 €), amb molta il·lustració i un text senzill i moltes vegades amb la repetició de frases com a principial recurs, cal valorar la seva importància. Com a mestre d'Infantil preferiria tindre a l'aula una àmplia biblioteca amb molts recursos per a treballar-los (disfresses, titelles...) abans que una pissarra digital.
Amb ajuda dels pares estem creant una xicoteta biblioteca d'aula que cuidem com el tresor que és. Com pense que a l'horari ha d'existir un moment setmanal concret per a treballar la literatura Elena, la nostra meravellosa mestra de reforç, està creant un taller de contes que es complementarà amb un d'informàtica. Ens partirem als xiquets en dos grups i així podrem treballar les noves teconologies i els contes de millor forma.
Ací vos deixe les portades d'alguns d'eixos contes que han passat la difícil crítica i acceptació dels xiquets i xiquetes de la meva aula, exigents com a experts crítics literaris.
Al final de la llista vos trobareu un d'eixos contes en pdf i un altre en forma de vídeo per que pogueu descobrir-los i gaudir contant-li als xiquets o fent que ells vos els conten. No vos els perdau i espere que vos agraden. Als xiquets els encanten!.
Amb aquest conte, que vaig descobrir a la meravellosa biblioteca del Cosmocaixa de Barcelona, els xiquets criden de terror i alguns inclús ploren però la catarsis que es produeix al final de conte quan el pollet es salva del gat i aprén la lliçò mereix la pena.
Un fantàstic i cruel conte al voltant d'un gat que s'arriba a menjar a una iaia, a uns nans i fins i tot a un rector... afortunadament, al final tot queda en un esglai.
Tendre conte amb unes il·lustracions fantàstiques que pot dur a engany... Els contes de princesses també són per a xiquets.
No descrobrireu la importancia que poden tindre dos simples circles de colors fins que no vos deixeu sorprendre per aquest conte.
En aquest conte no només es cou sopa de carabassa... també una deliciosa història al voltant de la amistat.
Quina delícia de història amb un final espectacular! Ací vos deixe l'enllaç per a que el pugueu gaudir.
L'Elmer és tot un clàssic i, a més ens va servir per a començar a treballar i a entendre el món de Paul Klee.
Per a acabar aquesta entrada, voldria compartir amb vosaltres una reflexió que em va fer Rosa, una psicopedagoga que va treballar al centre fa dos cursos i que, després de passar les proves avaluatories de final de cicle, hem va dir: és igual d'important que llegiu contes en classe com que coneguen les lletres. Em va fer pensar...
El divendres, amb dos dies de retràs, vam cel·lebrar el dia de la pau. Vam ballar, vam construir un símbol de la pau gegant i, el més important, vam reflexionar al voltant de com poder ajudar, dia a dia, a que el nostre món siga un poquet més just per a tots.
Quina calor feia!
Quan al taller de filosofia els vaig preguntar què era la Pau em vam contestar: el xiquet que va a la classe de Trini!!!! Quin concepte més complicat i a la vegada important!
Vam fer una escala gegant amb paraules boniques relacionades amb la pau. Les nostres eren: papá, mamá i flor. Ea!
