UNA COPA DE COLORS

L'últim experiment de densitat ens ha servit també per a aproximar-nos al pròxim concepte físic: dissolucions. 

En aquesta sessió tocava comparar la densitat de les gotetes d'aigua amb la d'altes líquids inmiscibles: caramel, oli i alcohol. Primer hem comprovat com el caramel podia travessar l'aigua i ficar-se baix de l'aigua.

Després hem comprovat si amb l'oli ocorreria el mateix i hem descobert que passava al contrari... aleshores... quin tíquid té més força o densitat??? L'aigua! A continuació hem acabat amb l'alcohol i ens hem comprovat que aquest té menor densitat encara. 

Per a acabar hem tirat diversos objectes i ens ha sorprés moltíssim com alguns objetes es quedaven en l'alcohol, altres en l'oli i altres arribaven fins al fons de caramel del got. 

Màgia? No! Ciència! 

LA NOSTRA PRIMERA FALLA

Duc prou de temps calfant-me el cap al voltant de com fer una escultura amb el material de Klee, del qual no conec que fera cap. I pensant, pensat, Maite i jo hem arribat a una conclusió: quina millor escultura que una falla! Així que hem començat avui fent el cap de la nostra falla...  

Es pareixerà a Senecio o a Senecia? La cremarem o la indultarem? 

Ens donarà temps a plantar-la el divendres següent????

DE COMPRES AL MERCADONA

D'aquest misteriós quadre no he trobat referència ni nom, però això em pareixa una molt bona oportunitat per a que els xiquets interpretaren lliurement allò que l'autor volia transmetre. Finalment, hem concluït que es tracatava d'una dona (pels llavis i perquè té les celles pintades) amb closca de tortuga que està plorant mentres compra en Mercadona una sabata amb un carret de color groc. El seu nom: SENECIA (la dona de Senecio). Genial!

El treball ha estat senzill però constant: hem pintat amb ceres de 4 colors, hem pegat els ulls i la boca utilitzant gomets i per a enmarcar-ho de forma similar a l'original, hem utilitzat xurrets de plastilina. El conjunt final l'hem barnissat quan hem acabat.  

Què vos pareix el resultat final?

DINO BOMBONS

Aitana ens va dur fa temps uns bombons amb forma de dinosaure i la pregunta resultava evident: com els va fer? Per a respondre-nos, va aportar com a material uns motlles amb forma de dinosaure que, ara que estem acabant el projecte, no podíem desaprofitar-los.

Com sempre, abans o després, passem a escrit el nostre treball per a tindre clar què hem de fer i què necessitem o què hem fet.

Per a la millor part, hem fos xocolate amb un poquet de mantega, li hem afegit ametla picada i ho hem col·locat dins dels motles per a després dur-ho a la nevera. Inclús Daniel Escudero, que no li agrada el xocolate, ha aprofitat la mescla que ens ha sobrat.

El resultat: deliciós!

ERES VALENT?

Continuant al taller de filosofia amb el tema de la por aquesta vesprada hem intentat aprofundir en la VALENTIA. A una pregunta tan fàcil com ERES VALENT? QUAN ERES VALENT? les respostes han sigut variades i confoses...

N'hi havia alguns xiquets que identificaven la valentia amb pegar a algú dolent, però Aaron ha aclarit que ell si veu a alguna persona dolenta que li vol fer mal, anirà corrent a avisar a son pare (hem acordat que això també és ser valent). Uns altres són valents, o valentes, quan van en bici i no tenen por a caure, altres quan es menjen el dinar que els agrada, i altres ho son perquè ara ja no els dona por algun insecte o rèptil que de xicotets sí que els atemoria. 

Després els he fet una prova: en un saquet opac que jo movia amb cautela els he dit que a dins hi havia algun bitxo que picava. Aleshores, hem comprovat que la meitat de la classe aproximadament a sigut valenta perquè ha ficat amb el'esglai corresponent. Finalment he destapat el saquet i quan han vist que hi havia res per a tindre por, he intentat que arribaren a la següent conclusió: SER VALENT NO ÉS QUE NO ENS FAÇA POR RES, SINÓ INTENTAR AFRONTAR-HO. A més, a qui no ha ficat la mà al saquet li hem donat una abraçada i ens ha explicat altres ocassions en les que sí que han sigut valents o valentes. 

A l'hora de fer la fitxa hem recordat a Kirikú, el nostre xicotet heroi. Si no coneixeu la pel·lícula (meravellosa) vos deixe un enllaç amb youtube per a pogueu gaudir d'ella. Ja vos avise que la bruixe dona molta por i que el final és increïblement poètic. És curiós com alguns xiquets al principi li tenien por a la bruixa però després, poquet a poquet, han anat afrontant ixa por. 

Quan jo siga xicotet una altra vegada, vull ser com Kiririkú!

LA CIÈNCIA D'UN OU

Després de les anteriors sessions del taller de científics, on hem treballat diversos aspectes de la densitat, ara tocava que s'adonaren que podíem modificar la densitat de l'aigua o, com ells ho entenen, donar més força a les gotetes per que puguen fer que un ou flote. 

Teníem tres elements: sal, farina i rent i calia que feren hipótesis i comprovar quin d'aquestos ingredients era el que augmentava la densitat de l'aigua. En cadascun dels gots teníem ous i vam afegir un element. Només va fer la hipòtesi correcta en primera instància Daniel Escudero i va encertar que era la SAL. Però al nostre taller allò més important no és fer la hipòtesi correcta, sinó aprendre després d'equivocar-nos.

 D'aquesta manera raonavem perquè flotem més fàcilment en l'aigua de la mar que en la de la piscina. 

 No sé si només ho hauran entés, però açò és només la primera aproximació amb la ciència i el métode científic i el camí... es llarg... però apassionant. 

EL MUSEU A L'ESCOLA

Ja que els museus on podem gaudir de les restes de dinosaures estan prou lluny... hem dut el museu a la nostra escola. 

Hem tingut molta sort perquè nostre conserge, Joan, és un gran paleontòleg aficionat que en el seu temps lliure rastreja i busca restes de dinosaures al voltant de Morella. Ens ha dut unes peces molt interessants, li hem fet una entrevista amb preguntes que havíem preparat en classe i, per a terminar, li hem regalat un diploma que hem fet entre les dos classes per donar-li les gràcies pel seu esforç. Gràcies!

Joan ens ha explicat que a Espanya està prohibit apropiar-se d'un fòssil de dinosaure que has trobat a no ser que siga d'un dinosaure no identificat i que siga una peça molt insignificant. Les peces grans d'aquesta col·lecció són del Marroc. Ací dalt teniu una part del cap d'un dinosaure i quatre unglots. 

Açò no són pedres normals. Alguns dinosaures, com el diplodocus, menjava pedres també per a facilitar la seva digestió. Aquestes són algunes d'elles. 

  

Aquestos tres fòssils són exactament allò que pareix: excrements!!!

Ens ha fet una gran explicació i ha respòs a totes les nostres preguntes, com per exemple: per què busques dinosaures? on els busques? has trobat un tiranosaure? com els netejes? com els busques? com trencaven els dinosaures l'ou? quin és el teu favorit?... La resposta a aquesta última pregunta ha sigut fàcil per a ell (l'iguanodon) perquè és el que es troba amb més abundància a la comarca de Els Ports. 

Ens ha anunciat que d'ací a poquet hi haurà a Morella un nou museu de dinosaures perquè en Cinctorres i en Morella hi ha desenes de caixes plenes de restes. A més, entre els coneixements científics que ha compartit amb nosaltres, hem descobert que fan falta també coneixements de geologia per a saber on començar a buscar fòssils de dinosaures.

 Un detallet! Gràcies Joan.

Una gran experiència que posa quasi el punt i final al nostre gran projecte al voltant dels dinosaures.