N'hi havia alguns xiquets que identificaven la valentia amb pegar a algú dolent, però Aaron ha aclarit que ell si veu a alguna persona dolenta que li vol fer mal, anirà corrent a avisar a son pare (hem acordat que això també és ser valent). Uns altres són valents, o valentes, quan van en bici i no tenen por a caure, altres quan es menjen el dinar que els agrada, i altres ho son perquè ara ja no els dona por algun insecte o rèptil que de xicotets sí que els atemoria.
Després els he fet una prova: en un saquet opac que jo movia amb cautela els he dit que a dins hi havia algun bitxo que picava. Aleshores, hem comprovat que la meitat de la classe aproximadament a sigut valenta perquè ha ficat amb el'esglai corresponent. Finalment he destapat el saquet i quan han vist que hi havia res per a tindre por, he intentat que arribaren a la següent conclusió: SER VALENT NO ÉS QUE NO ENS FAÇA POR RES, SINÓ INTENTAR AFRONTAR-HO. A més, a qui no ha ficat la mà al saquet li hem donat una abraçada i ens ha explicat altres ocassions en les que sí que han sigut valents o valentes.
A l'hora de fer la fitxa hem recordat a Kirikú, el nostre xicotet heroi. Si no coneixeu la pel·lícula (meravellosa) vos deixe un enllaç amb youtube per a pogueu gaudir d'ella. Ja vos avise que la bruixe dona molta por i que el final és increïblement poètic. És curiós com alguns xiquets al principi li tenien por a la bruixa però després, poquet a poquet, han anat afrontant ixa por.
Quan jo siga xicotet una altra vegada, vull ser com Kiririkú!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada