Intel·ligències múltiples

  En alguna reunió trimestral o de tutoria vos he anomenat el tema de les intel·ligències múltiples. Vaig a intentar explicar-vos en què consisteixen i per a què ens serveix tindre-les en consideració a l'hora de treballar amb els alumnes. 

  Tots naixem amb una sèrie de característiques biològiques i d'una capacitat d'adaptació al medi que ens envolta per mitjà de la intel·ligència. La capacitat per desenvolupar aquesta intel·ligència depèn de l'educació i de l'ambient en el que estiga el xiquet. En l'educació és molt important ajudar els nens a desenvolupar la seva intel·ligència fomentant aquells aspectes en què destaquen, basant-nos en el que els agrada fer, i tenint molt en compte la seva manera d'aprendre basada en les seves potencialitats. 

  Segons el Howard Gardner, són vuit les intel·ligències que distingeix : lingüística - verbal, física - cinestèsica, lògica - matemàtica, espacial, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista. Tots estem en la possibilitat de desenvolupar-les encara que d'una manera i a un nivell particular producte de la dotació biològica i dels factors ambiental, que les promouen o inhibeixen.

  Gardner considera que en el nostre cervell les vuit intel·ligències treballen en conjunt de manera semiautònoma i que cadascun de nosaltres desenvolupa més uns tipus o altres d'intel·ligència. Ací les teniu més desenvolupades: 

  1. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA-VERBAL: és la potencialitat per emprar el llenguatge verbal amb adequació gramatical, donant ordre i ritme a les paraules. Als nens que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència els agrada llegir, explicar contes, jugar a jocs de paraules i tenen molt bona memòria per recordar dades, noms, llocs, dates...

  2. INTEL·LIGÈNCIA FÍSICA-CINESTÈSICA: és la capacitat per a usar el propi cos amb coordinació, equilibri, destresa, força, flexibilitat, velocitat i sensacions perceptives i tàctils. Els nens que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència gaudeixen amb activitats físiques, els agrada ballar, córrer, saltar, tocar, fer gestos...

  3. INTEL·LIGÈNCIA MATEMÀTICA: és la potencialitat d'operar amb nombres, relacions, patrons lògics, funcions matemàtiques i investigar. Els nens que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència resolen problemes, experimenten, pregunten i calculen.

  4. INTEL·LIGÈNCIA ESPACIAL: és l'habilitat d'analitzar i comprendre l'espai tridimensional i l'habilitat de veure les coses en relació amb l'altre, amb els altres. Els que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència aconsegueixen representacions espacials i visuals del món que els envolta i poden traduir-les en imatges i figures.

  5. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL: és la capacitat per percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, timbre i to dels sons musicals. Als que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència els agrada cantar, escoltar música, compondre cançons i estan atents als sons de l'ambient.

  6. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL: és l'habilitat per reconèixer i percebre les emocions i signes dels altres responent a aquestes manifestacions. Als nens que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència els agrada negociar, escoltar, resoldre conflictes, persuadir, formar equips, comunicar-se i vincular- se bé amb els altres.

  7. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL: és l'habilitat de tenir una autoimatge encertada, la capacitat d'autodisciplina , comprensió i amor propi . Als xiquets que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència els agrada meditar i somiar.

  8. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA: és la qualitat de relacionar-se amb la natura des del coneixement i l'afecte.  Els nens que tenen més desenvolupada aquesta intel·ligència exploren i investiguen la fauna i la flora i s'interessen pel tema i volen tenir animals i plantes prop d'ells.

  En l'escola massa vegades, influenciats per pressions externes o pels llibres de text que nosaltres mateix seleccionem, ens limitem a concentrar-nos en el predomini de les intel·ligències lingüística i matemàtica donant mínima importància a les possibilitats del coneixement. És per això que molts alumnes que no destaquen en el domini de les intel·ligències acadèmiques tradicionals, no tenen reconeixement; i alguns arriben a pensar que són uns fracassats, quan en realitat s'estan suprimint els seus talents. 

  Des de l'escola hem d'identificar quin tipus d'intel·ligència és la predominant en cadascun dels nostres alumnes i ajudar al seu desenvolupament harmònic de totes elles, reforçant les més "deficients" i avançant en aquelles que mostra més aptitud. D'aquesta manera desenvoluparan tot  tot el potencial amb el qual han nascut.

  Difícil, però no impossible.