Calçotets: el gat volador

  Amb l'experiment del assecador vaig introduir un concepte físic nou al qual, degut a l'interès qué van mostrar els xiquets, volia aprofundir. La gravetat és una cosa tan complicada d'entendre per als alumnes d'ESO segons hem conten algun professor què vull posar aquesta primera pedra en el seu coneixement científic del món.

  Per tal de fer això, vaig realitzar el següent conte que enllaça amb l'experiment que vaig fer a continuació i que reprèn al protagonista del conte de la pressió atmosfèrica.

  El dia del seu aniversari, el príncep del cel, que vivia com sabeu al castell del cel, va reble del son pare un fantàstic regal que es movia, que arrapava i que feia meuuuu. A què no sabeu què era? Un gat al que li va posar Calçotets, perquè tenia uns calçotets blancs amb lunar blaus dallò més graciosos.

  El príncep del cel jugava tots els dies amb Calçotets però el gatet no li feia cas perquè només volia arrimar-se a la vora dels núvols per a veure la terra. Tots els dies el príncep li preparava llet i una llanda de tonyina per a esmorzar però el gatet no tenia gana i només mirava cap a terra a la vora dels núvols. El príncep li va fer uns joguets amb llana per a que es divertira arrapant, però Calçotets només volia mirar cap a la terra que es veia des del palau del cel.

  El príncep, preocupat, li va dir a son pare que calçotets no era feliç amb ell i que pensava que volia anar a la terra. El rei li va dir:

-          - Ixe gatet els vaig trobar un dia en una finestra i el vaig agafar. Tal vegada tenia amo i no em vaig donar compte i ara per això vol tornar.

-           - I què podem fer?

-           -Ves i pregunta als núvols, que són molt sabuts, a veure què et responen?

El príncep del cel va començar a saltar d’un núvol a un altre fins que va veure un núvol gris què pareixia molt sabut i li va preguntar:

-           - Núvol, nuvolet, si llance al meu gatet del castell, arribarà bé a terra o es farà malbé?

-           - No podrà perquè els gats no saben volar.

El príncep va anar botant fins que va trobar un núvol ple de pluja que pareixia molt sabut.

-           - Núvol, nuvolet, perquè si llance el meu gat no flotarà en el cel?

-          - Això es culpa de la força de la gravetat, que fa que no pogueu flotar ni les persones ni els animals. 

  Pensant, pensat, i botant, botats, el príncep es va trobar un núvol ple de trons que pareixia molt sabut i li va preguntar:

-            - Núvol, nuvolet, no puc fer que l’aire faça volar el meu gatet?

-            - Això no ho podràs fer, perquè el teu gat no és un helicòpter.

  Aleshores, el príncep va tindre una gran idea; li va posar al gat unes orelles de paper molt llargues, se les va aguantar amb un clip i quan el va tirar cap a baaaaaix... (es llança l'instrument) les orelles van començar a donar voltes i així el gatet va poder baixar poquet a poquet i no es va fer mal.

  Des del núvol, el príncep veia com Calçotets, ja en terra, anava a casa d’un xiquet, que li donava una abraçada quan el tornava a veure i posava llet en un plat. Aleshores el príncep va pensar que un dia es posaria també unes orelles de paper i que baixaria a la terra sense fer-se mal a pesar de la gravetat, i que d'aquesta manera, pot ser, podria jugar amb Calçotets.  

   Hauríeu d'haver vist la cara dels quan vaig llançar al gat de paper i va començar a moure les orelles com si fòra un helicòpter. De seguida van voler fer un. Fer-lo és molt fàcil, només cal que retalleu la figura i que doblegueu per les ratlles interiors que apareixen puntejades. Per a subjectar la part anterior i posterior del cos del gat, caldrà que col·loqueu un clip per a que, d'aquesta manera, també faça contrapès i l'efecte sigue més espectacular.

No podia faltar la fitxa adient.

Ací vos deixe amb el resultat final de l'experiment. Crec que als xiquets els va agradar prou.