CAPIL·LARITAT

   Al taller de ciència hem començat a treballar un nou concepte físic: la capil·laritat, un concepte de fluids que depén de la ja famosa tensió superficial. Per a entendre'l hem fet un senzill però que ha despertat l'entusiasme dels xiquets.

   Per a començar, els vaig contar aquest conte:

N’hi havia una vegada en un país molt, molt proper, un castell dalt d’una muntanya. En el castell vivien el rei i la reina amb la seva filla xicoteta, la princesa, a qui tot el regne coneixia com la princesa trista perquè plorava totes les nits. Per a que es ficarà contenta, son pare li va comprar cent mil joguets, quatre-centes bicis, set centes nines,  cinc televisions i una carrossa gegant per a la seva habitació, però la princesa continuava plorant a les nits. Sa mare va anar una nit a preguntar-li perquè plorava. La princesa li va respondre:

- Mamà, no vull ser princesa.

- I això per què filla meua?

- Per què no m’agrada estudiar ni fer coses de princesa. Els prínceps són molt avorrits i no saben jugar; em fa mal el cap perquè la corona pesa molt i amb aquests vestits tinc molta calor en estiu. Jo vull tindre amics per a jugar, una escola per a anar, un mestre que m’ensenye les lletres i els números, eixir del palau...

- Ai, filla meua quin disgust? Com és que no vols ser princesa? Doncs eres una princesa i princesa seràs! Estaràs castigada en la teua habitació fins que vulgues!

Ara la princesa ja no només plorava a les nits, sinó també pel dia. El rei i la reina escoltaven darrere de la porta, un dia i un altre, esperant a què la seva xiqueta vulguera tornar a ser princesa, però ella no volia. Sense saber què fer, van fer vindre a la bruixa més poderosa del regne per a que fera un encanteri.

            - Salabim, salabam, com d’aquesta no vols eixir, una altra presó et vaig a ficar. Salabam, salabim, que dins d’una flor estaràs i fins que no vulgues ser princesa, la flor no es podrà obrir.

            En ixe moment, la princesa es va fer molt xicoteta i la bruixa la va tancar dins d’una flor de loto. Els seus pares, enfadats, van ficar la flor dalt de la finestra però ixa nit, un vent es va endur la flor volant molt, molt lluny i va caure molt a prop d’un bassal d’aigua. La princesa continuava plorant.

            - Ai, pobre de mi, que una bruixa m’ha tancat en aquesta flor i els meus pares no em volen soltar.

            Tant va plorar que, una goteta d’aigua que hi havia a dins del bassal, la va sentir, es va ficar al costat de la flor i li preguntar.

            - Princesa, vols que t’ajude?

            - Qui eres tu?

            - Sóc la princesa goteta, que viu en un bassal d’aigua. Sóc molt xicoteta però molt sabuda i crec que et puc ajudar.

            - No crec goteta, perquè aquest encanteri me l’ha fet una bruixa molt poderosa.

            - Tranquil·la princesa, no et preocupes perquè les gotetes d’aigua tenim més forca que una bruixa cotxina i pudenta. Quan vinga el vent i t’arrossegue fins al meu bassal, només has de dir la paraula màgica: CAPIL·LARITAT.

   

         Als pocs segons va vindre un vent molt fort que se’n va emportar la flor del loto fins al bassal i, quan va caure, Goteta li va dir a totes les seves amigues les gotes d’aigua la paraula màgica: CAPILARITAT. Aleshores, les gotetes d’aigua impregnant els pètals de la flor de loto per a fer-li cosquerelles, fins que aquesta es va obrir i va deixar eixir a la princesa, que ara, com s’havia trencat l’encanteri, tenia unes ales màgiques amb les quals va poder volar fins que trobar una escola, un papà i una mamà a qui no l’importava que no volguera ser princesa. 

   Amb l'experiment següent enllaça amb el conte. Hem retallat una estrella de cinc puntes, li hem doblegat les puntes i l'hem llançada a un plat amb aigua. L'efecte que es produeix és ràpid i sorprenent: l'estrella va obrint totes les seves puntes fins quedar totalment oberta. D'aquesta manera alliberem a la princesa!

   Per la senzillesa d'aquest experiment, els vaig una estrella i les instruccions per a què ho feren en casa. Ho farien? Els eixiria bé?