Poema de colors

   Al 1918 Klee va imaginar aquesta pertorbadora obra, en la qual les lletres es convertixen per geomètrica i acolorida màgia en una increïble composició que fa falta mirar-la diverses vegades per a poder entendre-la bé. Si traduïem el text de l'alemany ens trobarem que es tracta d'un poema on els colors sorgixen del gris de la nit i que reflexiona al voltant de la relació entre els colors primaris i una divinitat llunyana. 

   Com els xiquets no tenen encara la noció d'entendre tot açò, he seleccionat un meravellós poema de Monste Torrents i Matilde Portalés anomenat Cançó per a adomir nines, que a més relacionem a el nostre projecte de l'univers. 

Dalt de l'univers,

hi ha estels i cometes

que quan la gent dorm 

van en bicicletes.

I juguen a golf

als camps de la lluna

i sopen tots junts 

galetes de pruna.

I abans de dormir 

conten contes boreals 

i ens envien amb l'aurora 

dolços besos siderals. 

   Als xiquets els ha encantat el poema i ens hem posat mans a l'obra i fer entre tots un gegantí puzzle. He necessitat molt de treball previ perquè calia fer tot el poema en format gran i dotant a la compossició de certa geometria. Després els xiquets l'han pintat amb cera, respectan cada polígon que formava cada letra o espai buit . 

      Després ho hem ordenat tot, li hem posat el títol i el resultat final em pareix espectacular. Només ens queda signar-ho. 

     Si voleu veure-la de prop, haureu de vindre a la nostra expossició!