LA FELICITAT

La classe de filosofia d'avui m'ha servit per a comprovar com un concepte tan abstracte i tan difícil d'aconseguir i mantindre com és la felicitat, significa per a ells xicotets detalls i accions afectives, lúdiques o inclús de treball.  Hem associat la felicitat a una sensació positiva, on no hi ha problemes, on estem agust amb nosaltres mateixos i amb la gent que tenim al nostre voltant i a la pregunta QUAN SÓC FELIC? han eixit les següents meravelloses respostes. 

Cal deduir que la felicitat per a ells es basa en xicotets detalls, en tindre amics, en saber que els seus pares els estimen, en notar un abraç, un bes, una carícia, en compartir un joc o inclús en tindre un moment d'intimitat. Ha sigut només una aproximació... la setmana següent continuarem aprofundint. 

I vosaltres, què penseu que es queda més marcat al xiquet de tot allò positiu que feu per ells?

Dona fantasma o mòmia?

Al 1924 Klee va realitzar aquesta Màscara d'actors que actualment la podreu trobar al MOMA de Nova York. Aquesta és una de les màscares més hermoses realitzades per l'artista en l'època en la que donava classes a la Bauhaus. Fixeu-vos que amb l'ús dels colors roig i verd davant d'un fons obscur, es destaca la imatge on els ulls sense mirada i la boca pareixen guardar molts secrets.  

Com em trobava molt perdut a l'hora d'abordar aquest treball vaig demanar opinió als xiquets i ells em van convéncer que no feia falta fer-la igual i que li podíem posar un monyo més bonic. L'esgrafiat de dos colors per a la cara, les línees del coll fetes amb rotolador i el monyo amb paper desordenat son les bases d'aquest treball on la llibertat a l'hora d'aportar detalls demostra la confiança que tenen els xiquets en aquest taller. 

      

 

Els xiquets no van veure cap màscara... Tenien clar que era una dona però alguns pensaven que era una dona mòmia, altres una dona fantasma, altres una dona borratxa, altres una dona rara, altres una dona xina (pels ulls allargats) i altres una dona maquillada. Com no vam ser capaços de posar-nos d'acord, cadascú li va posar el títol que més li agradava. 
      
 

Ja ens queden només tres sessions d'aquest taller, així que... haurà que gaudir i intentar innovar per a rematar-lo bé.

CONTANT

Una de les coses que més es treballa en Educació Infantil és el número, però el fet de com els xiquets aprenen els números és més complexe del que pot parèixer en un principi. Per això vaig a intentar explicar de forma senzilla com compta el xiquet i què es fa en l'aula per que aprenga realment el concepte de número.  

Per a entendre-ho cal recòrrer a psicòlegs com Piaget, que va descobrir que entre els dos i els sis anys els xiquets no tenen una comprensió reial de número, ja que tenen problemes per a ordenar-los de forma ascendent o descendent, conservar la noció de número, etc. És per això que respecte al número tot allò que es treballa en l'aula, tant en forma de fitxa com de joc, té com a finalitat que el xiquet comprenga que: 

1. El nom dels números han de ser utilitzats sempre en el mateix ordre.
2. L'última paraula del conteig servix per a representar el número d'elements que hi ha en tot el conjunt que ha comptat. 
3. El resultat del conteig no varia a pesar que canviem allò que ha comptat. 

A més, ha de reconèixer els números, escriure'ls correctament, apendre a descompondre'ls, a sumar-los, a iniciar el concepte de "restar"... Per això es bo que els mestres avancem poquet a poquet però sense pausa i, a més, gaudint d'aquest procés d'aprenentatge, sense saltar-nos cap pas i respectant el nivell evolutiu de cada xiquet, ajudant-los en tota aquesta titànica tasca per a la qual tots estan capacitats. 

Per tal d'aconseguir-ho són molt útils, a més de les fitxes, els jocs de taula com el dominó, el parxís, l'oca, els jocs de cartes com el cinquillo o el "destapat" i altres jocs adaptats al seu nivell com el de la foto en el qual els xiquets han d'arribar a una meta tirant dos daus i avançant el resultat de la suma dels dos daus. 

A vegades pense que cal ser més precís i més insistent a l'hora d'ensenyar a comptar que per a fer una arrel quadrada. 

De què fa gust la lluna?

 Com d'importants són els contes per a estimular la creativitat i plantar la llavor de la lectura a dins dels xiquets.   Penseu que de l'entusiasme amb el quals els xiquets visquen i s'arrimen als contes naixerà el seu amor per la literatura. Si volem crear futurs lectors, amb tots els beneficis que això els compotarà a nivell acadèmic, intelectual i, en definitiva, personal, no podem abandonar la selecció i lectura de contes de qualitat. 

  En desembre, Aitana ens va regalar pel seu aniversari un meravellós conte best-seller, anomenat De què fa gust la lluna? Aprofitant-lo, la mestra Elena, al seu taller de contes, l'ha repassat i els ha donat als xiquets un trosset de lluna (una neula) i a alguns els ha sapigut a plàtan, a altres a xocolate, a altres a pa i altres a sucre. A tots els ha agradat molt la lluna i ens hem quedat amb ganes de tastar-la més... 


  Ací teniu un enllaç per a que pugueu llegir i veure una adaptació del conte.

http://issuu.com/kalandraka.com/docs/de-que-fa-gust-la-lluna-cat/1

http://www.youtube.com/watch?v=AVXZSWfkIOU

  Espere que vos agrade. 

              

TENSIÓ SU-PER-FI-CI-AL

Ací teniu el conte amb que vaig introduïr un nou concepte físic: la tensió superficial. 

TENSIÓ SUPERFICIAL: GOTETA SE'N VA D'EXCURSIÓ!

Un dia Goteta estava dormint en el seu palau, que estava en un basal d’aigua, que estava en el pati d’una escola on sempre plovia, quan va sonar el seu despertador... Riiiiing! I Goteta es va alçar super contenta del llit. Sabeu per què? Per que avui se n’anaven d’excursió amb la seva classe.

Quan va arribar a classe, es va posar la motxilla, la gorra i un poquet de sal per a menjar i van agafar ella, el mestre Gotereta i tota la seva classe un autobús cap a un riu que estava propet. Goteta estava molt emocionada perquè en el riu va veure peixos, que no hi havia al bassal, plantes, que no hi havia al bassal, pedres, que no hi havia al bassal, carrancs, que no hi havia al bassal i miliooooooons de gotetes que no coneixia. A les gotetes de baix del riu, que estaven brutes de fang, els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

A les gotetes que estaven al mig del riu els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

I a les gotetes que estaven a dalt del riu, que estaven totes amb les mans agafades i els braços super estirats els va preguntar...

- Voleu jugar amb mi?  

Però ningú volia jugar amb ella i aleshores va escoltar.

- Ajuda, ajuda! Ajuda, ajuda!

Va pujar dalt del bassal i va veure un xiquet xicotet que estava damunt de la barca que estava plorant amunt d’una barca al mig del riu.

- Ajuda, ajuda! Mamà, mamà! M’he muntat en la barca de ma mare sense permís i se m’han caigut els rems i no puc tornar! Ajuda, ajuda! Mamà, mamà!

Goteta, que no podia parlar amb les persones, va anar flotant a veure el seu mestre i este li va dir:

- No et preocupes, Goteta. Mira, tinc la solució. Agafa aquest poquet sabó i ves a les gotetes que hi ha dalt del riu. Només has de donar-els a menjar a una gota un poquet de sabó mentres dius les paraules importants: “tensió superficial”.

 Goteta es va anar dalt del bassal i a les gotetes que estaven totes amb les mans unides els va dir:

- A veure, atenció, que hi ha un xiquet plorant i l’hem ajudar. I aleshores va donar una goteta de sabó a una gota que estava amb les mans agafades i va dir... a veure com era... TENSIÓ SUPERFICIAL!

I ixa gota es va soltar la ma d’una altra, i la del costat també va soltar les mans, i la del costat també, i la del costat també...  i la barca es va començar a moure fins que va arribar a la vorera del riu i el xiquet va poder anar corrents amb sa mare.

El xiquet no va saber mai qui l’havia ajudat però les altres gotes van veure allò que Goteta havia fet i sempre, sempre, sempre, van voler jugar amb ella perquè havia sigut molt valenta i intel·ligent.

                                 

  Ara ens tocava veure si aquest conte té alguna cosa de realitat... però només hi ha una xicoteta trampa: els vaixells amb els que anem a fer la carrera són de cartolina.

  Posem aigua en safates, retallem els vaixells i dibuixos i els posem junts en un costat de la safata. A continuació quan tirem una goteta de rentaplats, es mouran en sentit contrari i... qui arriba primer, guanya. 

Per què passa açò? En les pròximes setmanes anirem ampliant la informació. 

NUETA I EMBARASSADA AL JARDÍ

Com ja estem acostumats a fer dos obres de Klee al taller d'educació artística, avui no podíem baixar el ritme.

El primer quadre que hem interpretat ha sigut Somni d'hivern, al qual els xiquets han vist a una dona que estava tomada en el jardí de sa casa (fixeu-vos en les fulles i, inclús, alguns han vist un riu). Tots han tingut clar que la dona estava embarassada per la seva panxa i pel cor, que represana a un bebé, segons els meus alumnes. Hem pensat que aquesta és Lili, la dona de Klee, i per això li hem posat ixe nom. 

La tècnica que hem gastat ha sigut utilitzant un material que ja havíem utilitzat: el guix mullat en aigua. No obstant, avui volia que experimentaren a arrastrar el guix i a mesclar colors. A més, una de les coses que més m'atreia del quadre era que les línies no estan tancades i, en conseqüència, les zones per pintar no estan delimitades. D'aquesta manera, treballem també conceptes, no soles artístics, sinò també matemàtics. 

 

  

Per a aprofitar el guix que ens havia sobrat, de forma més lúdica però més conciencuda, hem fet la nostra Nova harmonia, amb color més alegres que els de Klee.

No vos podeu imaginar l'avanç que suposa per als xiquets fer un excercisi aparentment tan simple com omplir una superfície de quadrats i no deixar cap espai. El segon i anònim exemple, el qual el xiquet no l'ha ficat el nom, és un meravellós exemple de com ha resolt el fet que no podia fer més quadrats per a unir els que havia fet de forma separada.

Aquesta vegada hem gastat guix humit però no hem tornat a sucar-lo perquè sinó es difuninava molt.

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER DE L'ESPAI?

  Abans de començar a treballar un projecte, és molt important averiguar què saben els xiquets i què volen saber al voltant del tema que volen estudiar. D'aquesta manera determines quins son els aspectes que més els interessen i ens orientem a l'hora de seleccionar contingunts i establir objectius. Mireu tot allò que saben.

  Fixeu-vos bé com entre els xiquets es contradiuen i posen en conflicte les seves idees prèvies al voltant d'un tema. Aquells que tenen més confiança en si mateix i no tenen problema d'afirmar que allò que pensen és un valor absolut que no té discussió. 

  En allò que volen saber es barreja l'aspecte fantàstic (per la visita de l'extraterrestre Benedicto i del seu nino Pepet) i els aspectes científics. 

  En tot aquest procés és molt importants que els xiquets aporten informació i, inclús, fan coets, murals, com aquest del sistema solar. Però, atenciò! És important explicar als xiquets que es allò que han fet i per què està fet d'aquesta manera. Hem tingut un intens debat amb Raül Gascó perquè deia que els planetes no estaven en l'ordre correcte. 

  Jo crec que tots els xiquets que s'han esforçat en dur material es mereixen un diploma. Avís, no és vàlid sense la signatura del mestre, jejeje.