Avui Alejandro ens ha dut la seva nova mascota: una tortuga anomenada Puki.
Ens ha contat que és una tortuga d'orelles roges, i gràcies a la informació que ens ha dut hem aprés moltes coses d'aquestos animals:
Viuen de 20 a 30 anys.
Són omnívores, ja que poden menjar sèpia, carn, gambes, enciam...
Quan són xicotetes han de menjar més que quan són grans i és millor que ho facen fora de l'aula.
Les femelles són més grans que els mascles.
Normalment les que viuen en captivitat ho fan per menys temps.
Té la llengua rosa...
Esperem que la cuide molt bé. Nosaltres, com l'ha dut d'imprevist, hem hagut d'improvisar un treball per escrit a la nostra llibreta amb part de la informació que hem conegut, tot açò després de deixar-la un poc en llibertat i estudiar-la a consciència.
Estic pensant en muntar una filial del Bioparc i cobrar entrada...
L'última vesprada del nostre taller de gèneres textual ha estat deliciosa. Hem acabat el tercer llibre de la col·lecció dels nostres gripaus favorits, Sapo i Sepo, llegint dos contes fantàstics: Solo, que parla al voltant de la necessitat d'estar a soles de tant i tant, i El sombrero, que transmiteix la idea que l'amistat implica que et guardes un regal que en realitat no serveix per a molt.
Al següent enllaç podeu trobar dos dels contes d'aquest meravellós llibre. Vos anime a que el gaudiu amb els xiquets o a soles.
Mitjançant el conte La cometa, ha sorgit un interessant debat. Al relat, Sepo ha de suportar les crítiques i les rialles d'unes caderneres que es riuen d'ell perquè no pot volar el catxerulo. Degut a açò ens hem preguntat si alguna vegada s'han rigut de nosaltres. M'ha sorprès que alguns d'ells tenien molt clar el sentiment, el qual no és bo i crea frustració i tristesa, però alguns afirmaven que mai s'havia rigut d'ells. Per contra, fixeu-vos en les afirmacions d'uns altres:
Quan entrenava els altres jugadors em deien que no era bon jugador i es reien quan no marcava gol.
Quan no sé jugar a un joc nou es riuen de mi.
Mon pare perquè quan jo jugava un partit, el porter i mon pare es reia de mi. I a mi em va fer molt de mal.
El meu cosí es riu de mi quan em faig mal.
Mon pare quan tropese es riu de mi i no em demana perdó mai.
Mon pare quan plore ma mare es riu de mi i em diu coses lletges.
En la piscina un xiquet m'ofega i es riu.
Em va parèixer molt dur el fet que els xiquets entenguen que els seus pares (les seves mares, no) es riuen d'ells per diversos motius. A vegades no ens donem compte de quan una rialla amb un to de veu inadequat pot quedar-li gravat al xiquet...
A la segona sessió nosaltres hem representat el divertit Escalofríos, on el personatge estrella és el Viejo sapo de las tinieblas. Paül realment donava por i ací teniu a la resta de personatges.
A més, com sempre, dos breus fitxes per a reflectir el treball fet a nivell oral i corporal.
Cliqueu en la següent imatge i vos enllaçarà a la guia de l'editorial del llibre. Les activitats estan orientades per al primer cicle d'Educació Primària.
Una gran notícia per al poble, per a la nostra escola i que els nostres xiquets han rebut amb alegria. Avel·lí Corma Canós va a rebre el premi Príncep d'Astúries d' investigació científica i tècnica junt a altres dos companys seus nord-americans. Nosaltres el tenim present en classe, com podeu veure en aquest cartellet del taller de científics.
Segons l'acta del jurat reunit a Oviedo, s'otorga per les seves extraordinàries contribucions al desenvolupament dels materials microporosos i macroporosos i a les seves aplicacions pràctiques. Sincerament, no tinc ni idea de què significa tot açò però és un gran estímul per als nostres alumnes per tal d'estimular el treball de l'àmbit científic des de l'escola infantil. Des del nostre taller de científics, li donem una abraçada molt gran a aquest il·lustre moncofí, qui recordem fa una donació econòmica a l'escola tots els anys.
Hi hauran moltes sorpreses i, per damunt de tot, molt de talent, esforç i il·lusió. És d'entrada lliure i gratuita!!! Feu còrrer la veu que els xiquets es mereixen un reconeixement per tot el treball que han realitzat al llarg de l'any. No podeu faltar!
Espectacular experiment amb el que arredonim el bloc de química i el nostre taller de ciència , al qual li ha arribat la seua fi.
Fixeu-vos què fàcil que és i de segur que el podreu fer en casa:
1. Fiqueu en botella xicoteta d'aigua 2 dits d'aigua oxigenada i 2 dits de sabó tipus rentaplats.
2. A banda, dissolgueu mitja pastilla de rent de forn en una tassa d'aigua i deixeu-lo reposar.
3. Quan afegiu amb un embut el rent el sabó començarà a pujar per la botella fins desbordar-se durant aproximadament 5 minuts.
4. Si li afegiu colorant alimentari serà més vistós.
La reacció química resultant és espectacular.
La culpa de tot açò ho té el peròxid d'hidrógen (l'aigua oxigenada), que és inestable, ja que descomposta fàcilment els seus components d'aigua i oxigen per culpa del rent; el sabó fa que aquesta descomposició siga més vistosa.
Hem fet un vídeo. Té una qualitat horrible, però es veu bé el procés i l'interès dels xiquets per la ciència.
Una abraçada forta per a tots aquestos científics.
Després de com vam gaudir amb l'ultima Sessió del taller de plàstica, reprenem a Alexander Calder, no per a calcar una obra seva, sinó per una crear una nova nostra, única i irrepetible, inspirada en l'artista nord-Amèrica. Primer de tot hem interpretat aquestes tres obres; fixeu-vos en allò que han vist els xiquets:
1. L'espai perquè hi ha estrelles, planetes i un sol.
2. Una serp que ha eixit volant per l'espai.
3. Una boca i dos ulls negres. És una boca que està contenta.
4. Un extraterrestre amb la nau espacial darrere de la taca blanca.
1. Un arbre .
2. Un jardí .
3. Un riu amb pedres i un peix que està nedant.
4. Una tenda de caramels.
1. Un caragol.
2. Una caragol que ha eixit volant a l'espai.
3. Un caragol en un riu de pedres blaves i de pedres de foc.
4. La meitat d'un bigoti.
Finalment Raül Arnau ha llançat una hipòtesi molt complexa però fantàstica: jo crec que el que passa és que tot està relacionat perquè els cercles, el bigoti i els ovals es repeteixen en els tres quadres; per això crec que és el mateix quadre però partit en moltes parts. M'he quedat amb la boca oberta.
Una vegada analitzats hem utilitzat un material nou (trossos de goma-eva), seleccionant-lo i distribuint-lo per la cartolina de forma lliure. Inspirant-se en Calder, s'han inspirat en les formes i els colors bàsics que utilitzava l'artista, les han pegat i amb completat l'espai amb retolador negre i ceres molles. D'aquesta manera s'han creat mons molt particulars.
Però és que encara ens ha queda temps per a fer un parell d'escultures per a fer un photo-cool per a l'expossició. Són dos escultures, dos criatures, que crec que formaran un conjunt molt divertit.
Què vós pareix la idea?
A més, els he posat una pel·lícula en la qual poden veure a Calder ensenyant-nos i jugant amb el seu circ fet amb materials de reciclatge. Una passada!
Gran dia avui en Expociència, al Parc Científic de la Universitat de València. Ens hem trobat allà amb 8 xiquets que han aprés una barbaritat i, a més, s'ho han passat genial. Han fet una gran quantitat d'experiments de molts àmbits científics: biologia, física, química, astronomia, robòtica... Ha estat una gran experiència, ja que els xiquets han observat i experimentat amb materials que en classe no podem ni somniar: nitrogen líquid, cultius de bacteris, fruites liofilitzades, càmeres tèrmiques, luminol...
Ací ens teniu tastant llepolies i fent un volcà amb aigua oxigenada, sabó i rent.
Hem estudiat i vist bacteris i produïts reaccions químiques molt interessants.
En la part de física hem experimentat amb coets. A més, mireu quina científica més guapa!
Com podeu veure, hem vist com pinta un autèntic robot i hem tret el DNA.
Paiasos i tot ens hem trobat al nostre camí cap a la zona dels experiments amb el nitrógen líquid. Ens hem quedat gelats!
A més, ens hem fotos tèrmiques i hem tocat amb les mans alguns animals invertebrats. Ací teniu a Alba amb un eriçó. Valenta!
I ja per a acabar, hem ajudat a eliminar uns quants gasos tòxics... però a nosaltres en realitat el que ens interessava era pintar.
Ja vos havia comentat que avui havia estat un gran dia.
Aquesta setmana hem centrat el nostre treball al projecte dels animals en els peixos, no perquè jo haja decidit, sinó perquè diversos xiquets i xiquetes han compartit amb nosaltres als nostres peixos. Són els qui marquen el ritme i les preferències del coneixement del medi... i així ha de ser!
Degut a que el tema és tan ample només hem pogut donar unes pinzellades al voltant dels peixos, però crec que han estat d'allò més profitoses. Paül, Marina, Daniel i Alba ens han fet cadascú d'ells una exposició al voltant del seu peix: el seu nom, la seva cura, alimentació, restes fecals... i tot açò ho hem deixat per escrit a la nostra llibreta amb pauta Montessori.
A més, hem estudiat com és un peix per dins i d'aquesta manera hem respòs a una pregunta inicial: per què els peixos no s'ofeguen en la mar?. Hem vist com és de xicotet el seu cor, per a què serveix la bufeta, el noms de les seves aletes i la funció de les brànquies...
Em va parèixer interessant també que conegueren quines formes tenen els peixos de defendre's. Hem posat el següent vídeo en classe, hem reflexionat al voltant d'això i fet la fitxa corresponent.
Un aplaudiment a tots. Encara em falta fer alguns diplomes d'agraïment, però tot arribarà...
