BRILLO

  Arthur D. Canto, eminent professor americà afirma que la història de l'art es va acabar el 1964 quan Warhol va exposar aquestes caixes en Nova York a una exposició anomenada "The american supermaket". En realitat es tracta de prismes de fusta damunt dels quals, utilitzant fotografies, van ser serigrafiats els motius originals (fixeu-vos que són els colors de la bandera nord-americana). Aquestos paquets fingits d'esponges amb sabó van ser tan revolucionaris perquè van fer sorgir la pregunta: per què les que feia Warhol eren obres d'art i les que hi havia la supermercat no? Ni el propi Warhol sabia molt bé quin preu posar-li a les seves obres ni si agradarien; avui en dia hauria d'invertir el sou complets d'uns quants anys per tal d'adquirir un dels originals. Coses de l'art.

  Nosaltres hem fet la nostra pròpia caixa de Brillo utilitzant un cub (d'aquesta manera repassem els prismes), al qual hem pintat cada cara utilitzant dos retoladors prims. La major dificultat residia a l'hora de retallar, ja que és una peça realment complicada per a ells per tots els cantons que té, però ho han fet genial i l'han muntat amb ajuda meua i de Trini.  

                                  

  Ací vos deixe el model per si li pot aprofitar a algú.

  A més, els xiquets m'han donat la idea de fer una més gran encara, com les de Warhol i hem folrat en un moment una caixa que teníem guardada per l'ocasió adient. En poc de temps hem dibuixat les lletres i el disseny de la caixa i l'hem pintat. A més, hem escrit la descripció del producte en els costats de la caixa. 

  Mireu com d'orgullosos posen davant del seu treball. 

  Ja tenim fetes les primeres escultures de l'any i amb açò donem per acabat el nostre treball amb Andy Warhol. La setmana que ve, ens aprofundirem en un altres realment apassionant: Alexander Calder. Ja vos contarem...

  Fins aviat, Andy.