ALEXANDER CALDER

  Vos presente a Alexander Calder (1898-1976), eminent artista i un dels principals innovadors de l'esculptura del segle XX. Va obtindre fama mondial amb els seus mòbils accionats pel vent però també es molt conegut per les figures fetes amb fil d'aram i pels seus estables, escultures estàtiques gegantines de plaques de metall cargolades que estan per tot el món. Una de les seves facetes més desconegudes és la de joguetaire o la de pintor; els seus dibuixos i aiguavives es caracteritzen per les seves formes senzilles amb colors bàsics i vius i gran presència de la geometria i del blanc i negre. Nosaltres ens hem arrimat a ell amb un de les seves Criatures (Critter), que més endavant va dur a les tres dimensions. Ha sigut molt curiosa la discussió que han mantingut entre sí allò que hi havia al centre de la figura era un penis o un tira-xines.      

  Hem fet dos versions d'aquesta obra, una xicoteta i individual i una enorme i grupal. Per a la primera, els xiquets tenien donat el contorn de la figura; les seves línies les han fet més gruixudes marcant-les amb retolador negre. Per tal de personalitzar-ho, cadascú d'ell ha dibuixat un fons per tal d'ubicar a la simpàtica criatura amb ceres dures plastidecor. Per a finalitzar, hem pintat amb el dit per dins de la figura. Ens hem embrutat moltíssim, però ens ho hem passat d'allò més bé.    

                                    

  Ací teniu alguns exemples del resultat final. Raül Gascó i altres han fet una criatura marina, però Daniel, per exemple, l'ha ubicat al desert, Dani a l'espai (amb escafandre i tot) i Vicent a la ramaderia moncofina El gallo, amb un bou terrible al costat. Tenen més imaginació que jo. 

  Per tal de fer la figura gran, hem seguit el mateix procediment, però ací els xiquets han decidit ficar com a fons ditades dels mateixos colors que havíem gastat per a pintar-la. Genial. 

  Increïblement, ens ha donat temps a tot açò durant només una vesprada. Són els millors. Què vos pareix el resultat final? 

  Ara li hem de buscar una paret per a penjar-lo. 

Cadenes magnètiques

   La segona sessió del bloc de magnetisme al nostre taller de ciència ha sigut d'allò més profitosa i divertida. Hem experimentat amb uns imants nous i més potents la "potència" dels diferents imants i de com el magnetisme travessa alguns elements i el magnetitza. Ixe és el cas de múltiples formacions fetes amb clips, imants i peces metàl·liques. D'aquesta mmanera hem comprovat com no només l'imant pot atraure objectes metàl·lics, sinó també altres que estan amb contacte amb l'imant. Els he deixat una estona experimentant i han arribat a aconseguir formes sorprenents.   

 

  Però també els clips han estat magnetitzats per fregament. Açò ho hem aconseguit fregant els clips al llarg amb un dels extrems de l'imant, sempre en la mateixa direcció i amb el mateix extrem o pol magnètic. D'aquesta manera podem formar cadenes de clips de quatre o cinc, ja que es comporten com un imant.

  Però tal vegada la part més divertida ha sigut quan hem comprovat la potència dels imants i com el magnetisme pot travessar fulles de paper, de cartolina, peces de fusta i la cadira i la taula fins i tot. Posaven una lletra amb imant darrere o un altre imant i els movien des de la part de baix de la superfície escollida. Molts d'ells pensaven que no podria ser, però no hi ha aprenentatge sense errada; d'aquesta manera són benvingudes i alabades totes les hipòtesis, ja siguen correctes o incorrectes. Ací teniu el video on es mostra part de l'experiència.  

  La fitxa d'avui només fa referència a una de les tres experiències realitzades.

  Ja teniu un altre experiment que podeu fer en casa. Animeu-vos que aquest no taca.

BRILLO

  Arthur D. Canto, eminent professor americà afirma que la història de l'art es va acabar el 1964 quan Warhol va exposar aquestes caixes en Nova York a una exposició anomenada "The american supermaket". En realitat es tracta de prismes de fusta damunt dels quals, utilitzant fotografies, van ser serigrafiats els motius originals (fixeu-vos que són els colors de la bandera nord-americana). Aquestos paquets fingits d'esponges amb sabó van ser tan revolucionaris perquè van fer sorgir la pregunta: per què les que feia Warhol eren obres d'art i les que hi havia la supermercat no? Ni el propi Warhol sabia molt bé quin preu posar-li a les seves obres ni si agradarien; avui en dia hauria d'invertir el sou complets d'uns quants anys per tal d'adquirir un dels originals. Coses de l'art.

  Nosaltres hem fet la nostra pròpia caixa de Brillo utilitzant un cub (d'aquesta manera repassem els prismes), al qual hem pintat cada cara utilitzant dos retoladors prims. La major dificultat residia a l'hora de retallar, ja que és una peça realment complicada per a ells per tots els cantons que té, però ho han fet genial i l'han muntat amb ajuda meua i de Trini.  

                                  

  Ací vos deixe el model per si li pot aprofitar a algú.

  A més, els xiquets m'han donat la idea de fer una més gran encara, com les de Warhol i hem folrat en un moment una caixa que teníem guardada per l'ocasió adient. En poc de temps hem dibuixat les lletres i el disseny de la caixa i l'hem pintat. A més, hem escrit la descripció del producte en els costats de la caixa. 

  Mireu com d'orgullosos posen davant del seu treball. 

  Ja tenim fetes les primeres escultures de l'any i amb açò donem per acabat el nostre treball amb Andy Warhol. La setmana que ve, ens aprofundirem en un altres realment apassionant: Alexander Calder. Ja vos contarem...

  Fins aviat, Andy.

Magne i Tisme

  Ens queden ja poques sessions del nostre taller de ciència i cal seleccionar molt bé els experiments a realitzar per tal de poder abastar com a mínim dos àmbits científics motivadors. En les pròximes tres sessions anem a treballar un nou fenomen físic: el MAGNETISME.

  

  Sorprenentment, alguns d'ells tenien conceptes previs al respecte, com Aaron, què va afirmar: això és la força dels imants. A partir d'ací els vaig contar aquest xicotet conte que em vaig inventar en el moment:

  N'hi havia una vegada dos xiquets, dos germans, què vivien al centre del nostre planeta, a dins de la Terra, en un clot molt gran que hi ha.

  Aquestos xiquets es deien MAGNE i TISME; tenien la pell molt blanca perquè mai els havia donat el sol, mai havien eixit de dins de la Erra. Magne i Tisme s'entretenien nedant en els rius subterranis, buscant diamants, calfant-se amb carbó, jugant amb el talp i les serps, menjant cucs, carlotes i arrels de terra. 

Vivien tranquils, feliços i en pau fins que un dia van entropessar i es van fer mal sense voler. Magne es va enfadar molt amb Tisme i li va espentar; Tisme també es va enfadar i li va tirar del monyo. Aleshores Magne s'enfadà més amb ell i li va pegar i Tisme també i així van estar una bona estona fins que es van cridar que ja estaven farts un de l'altre i per això es separarien per a sempre més i mai es tornarien veure.

 Cadascú va fer un túnel per a allunyar-se de l'altre, Magne cap a amunt i Tisme cap a baix. D'aquesta manera Magne va acabar eixint a l'exterior pel Pol Nord de la terra i Tisme pel Pol Sud. Tant en un pol com en l'altre feia molt de fred, no hi havia ningú amb qui parlar ni jugar i tot era blanc i avorrit. Prompte es van trobar a faltar un a l'altre i van decidir que tornarien a entrar pel túnel, a sa casa a dins la terra i perdonarien al seu germà i ja no es barallarien més. Però havia nevat molt, i Magne no va trobar el forat per a tornar a sa casa perquè estava ple de gel i neu; i Tisme tampoc va trobar l'entrada al túnel perquè estava tot ple de gel i de neu. I mai de la vida es van tornar a veure. 

 És per això que en els pols dels imants sempre el pol nord busca al pol sud, i el sud sempre busca al nord. 

  A partir d'aquest conte tan trist, hem començat a jugar amb dos imants, primer diferenciant els dos pols i comprovant com el nord no es pot ajuntar mai amb un altre que siga igual, i el mateix passa amb el sud. El nord sempre busca al sud i viceversa.

  També hem vist com el magnetisme té tanta força que pot travessar les nostres parts del cos, com els dits, les orelles, el nas o els llavis.

  També hem buscat a la classe elements per a poder pegar-los i ens hem quedat molt sorpresos perquè no en tots els metalls es peguen els imants. Això ens ha servit per a diferenciar difentes tipus com el ferro i l'alumini. La pissarra ens va donar molt mals de caps perquè no és de ferro i es pega... al final Alicia va conclure: darrere hi haurà algo de ferro i el magnetisme és tan fort que travessa la part on escrivim. Un 10 per a ella.

                                                    

  Ja per a finalitzar, he repartir una sèrie de materials per les taules i havíem de classificar-los, en un principi sense traure els imants, en dos categories: sí són atrets pels imants i no són atrets per ells. S'han sorprès al comprovar com algunes coses no reaccionen als imants, com per exemple les tisores de plàstic, el punxó o el pinzell; i hem hagut de raonar molt amb la maquineta de fer punta i la pinça perquè la majoria pensava que no reaccionarien i sí que ho han fet perquè tenen una xicoteta part de ferro. A més, els havia posat una xicoteta trampa amb una bola de ferro envoltada de plastilina i han hagut de calfar-se el cap per a pensar perquè la plastilina sí que era atreta per l'imant. 

                              

Com sempre, part de l'experiència ha quedat reflectida en la fitxa corresponent, on calia anotar i dibuixar el resultat de l'experiment. 

Enrecordeu-vos: MAG-NE-TIS-ME

CRÍCTOR

 Críctor és un dels primer llibres de Tomy Ungerer, un fantàstic dibuixant i escriptor francés que ha creat llibres tan fantàstics com Els tres bandits i que té fins i tot un museu propi en Strasburg. Aquest exemplar va ser un regal de Lucia pel seu aniversari.

  El llibre ens conta la història de Madame Luise Bodot, una elegant mestra de principis del segle XX, que rep com a regal d'aniversari per part del seu fill una serp. Després d'assegurar-se que no és verinosa, Madame la cuida com si fora una mascota més, i fins i tot la porta al col·legi on imparteix classes, per a alegria dels nens, que de seguida fan bones molles amb ella. I no només els nens; tot el poble de seguida agafa afecte a aquest animal que no fa sinó ajudar a qui la necessita amb les seves habilitats.

Nosaltres hem parlat de les serps i de les mascotes i, després de contar-lo un parell de vegades en dos sessions, hem realitzat una representació teatral improvisada on hem estudiat als personatges secundaris i principals i els hem representat amb molta gràcia i amb molt poquets elements com a disfresses. Ací teniu a Lucas fent de serp i Aaron de lladre. Fantàstics. I a més, tenim a Críctor en persona que s'ha quedat en la nostra classe; tranquils que no és verinosa.   

 

  Ací teniu també un par de fitxes que he realitzat per a treballar el conte, tant la portada com les escenes.

 

  Espere que gaudiu a Críctor tant com nosaltres. És sorprenent que un àlbum que té més de mig segle continue divertint-nos.

Flors

  L'hibiscus és un arbust comú però molt conegut gràcies a que Warhol va fer còpies de les seves flors amb pètals de diferents colors sobra la base d'una fotografia. La sèrie Flowers de 1974 va formar part d'una exposició a París i una altra a Nova York compostes per llenços gegants i va ser tota una revolució per a l'època i la culminació d'una de les sèries més exitoses i rentables. La simplicitat de la imatge, brillant i plana, li va permetre convertir el seu famós estudi, la "Factory" en una cadena de muntatge per a fer fins a 900 flors. Nosaltres hem fet 21, que no està gens malament.

  Per a fer-les vaig agafar la imatge d'un jardí ple d'herba i la vaig fotocopiar. Per a donar-li un poquet de color, els xiquets han pintat algunes d'aquestes brosses amb dos tonalitats diferents de cera verda molla, entremesclant les ratlles per tal de crear un efecte continuador. Després els he presentat un material nou, el grafit, el qual han aplicat de forma horitzontal per tot el color i el blanc i negre de la fotocòpia, ressaltant la fotocòpia i integrant en ella el color verd.

  Per últim, hem estampat unes flors amb esponges i pintura de tempera. Trobareu no només flors i és que els xiquets han fet la seva pròpia aportació a l'obra d'art incloent insectes de jardí.  

  Genial!

UNA EIXIDA MOLT ESPECIAL

  L'excursió de dos dies complets que va començar amb pluja i mals auguris meteorològics es va tornar poc a poc en una experiència única però esperem que no siga irrepetible. La por que tenia a que els xiquets pogueren trobar massa a faltar als seus pares tenia poca substància; la presència continua i bàsica d'aquestos a la vida dels meus alumnes crec que va evolucionar i madurar, ja que vam passar una nit amb els companys, dos dies als quals ens havíem de fer responsables de la nostra roba, de la nostra higiene, de la millor manera possible. Van ser molt ermosos els abraços dels xiquets caps als pares i a l'inrevés, que pense els ajudarà a valorar més encara la sort que tenen de tindre una família que ho dona tot per ells. 

  Del parc educatiu Les senyals, ubicat a Bétera, la veritat és que no podem tindre cap tipus de queixa. El menjar ens pareixia prou bo i fet amb higiene i en quantitat; els monitors són un encant i han estat dos dies donant-lo tots pels xiquets; la direcció del centre sempre estava pendent que no faltara res i que tot anara bé; les cabanyes estaven molt netes i els diferents espais on van fer totes les activitats estan molt cuidats (incloent la xicoteta granja, la qual cosa no és molt comuna). Resumint, que ens ho hem passat d'allò més bé. 

  Ara ja vos deixe amb les fotos de l'excursió. 

  Només arribar se'n van anar al món dels contes, un laberint al voltant dels tarongers on cada racó està tematizat per contes. Allà van tindre titelles, es van disfressar de pirates i van ficar-se en un submarí i tot.

 

A la pèrgola central van representat el teatre d'una bruixa. Els vam fer un gran aplaudiment. 

Feia una mica de fred el primer dia però nosaltres no ho notaven.

 

El dinar prou bo. Alguns inclús van menjar per primera vegada encisam!

Els mestres tampoc ens vam avorrir.

Els cars divertidíssims. 

 

També vam fer una gran quantitat de treball manuals als diferents. Com eren falles i estàvem en València, no podia faltar la presentació fallera.

 

  Ahí teniu al president de la falla i a la fallera major. Després ens vam anar a buscar un tresor... No hi ha fotos perquè vaig dedicar-me a donar-los a donar-los esglais.

  El més divertit va ser per la nit, a l'hora de dormir. Els va costar, de l'emoció que tenien, però al final van caure després de tot un dia sense parar. Veure-los dormits als seus sacs, a les lliteres mentre xiuxiuejàvem com si jo no els escoltara... va ser molt especial. De bon matí, només va eixir el sol, ens va despertar el gall.

  Ací els teniu a l'hortet, plantant dacsa i olorant diversos tipus de plantes. A més, van collir i tot. 

  A la granja vam pujar en carro i donar de menjar als animalets. 

 

    A més, vam fer pa i tot i moltes altres coses.

  El resultat de tot açò és que estàvem satisfets, contents i... cansats. A que sí Alejandro?

  Ja em direu què és el que més els ha agradat als xiquets. Jo crec que tot.