LLISTAT DE CONTES

  Com alguns dels pares i mares han perdut el llistat de contes que vaig donar a principi de curs per als aniversaris i ja que aquest més hi ha molts aniversaris, ja sabeu que, voluntàriament, podeu aportar alguna d'aquestes obres a la clase.

1. Críctor, de Tomi Urgerer.

2. Cosita Linda, de Anthony Browne.

3. La talpeta que no sabia qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth.

4. Els tres bandits, de Tomi Ungerer.

5. Ladrón de gallinas, de Beatrice Rodríguez.

6. Hora de sopar, de Jan Piénkoswki.

7. Los tres erizos, de Javier Saez Castan.

8. Donde viven los monstruos.

 

 Gràcies de forma adelantada!

Felicitats Alejandro Maline!

  És fácil agafar-li estima a Alejandro; és sensible, treballador, graciós i molt imaginatiu.  

 

  Ja té 5 anys i per a celebrar-ho ens va dur una coca espectacularment bona. Nosaltres li vam regalar els nostres besets i li vam fer una corona de rei de les zebres.

Per molts anys campió!

LA REINA DELS PETONS

  Hi ha dies què et costa un poquet més tirar endavant i anar a treballar, però a vegades són els xiquets qui t'ajuden a evadir-te, relativitzar, asimilar i afrontar millor els teus problemes. El dimecres a la vesprada, els meus alumnes ho van aconseguir. Com? Amb La reina del petons.

  Aquest meravellós conte de Kristien Aertssen ens narra la història d'una princessa que ha de buscar en extranys països a la reina dels petons perquè sa mare no té temps de donar-li els petons què ella necesita. Durant dos setmanes l'hem treballar al nostre taller primer, contant-lo i després fent un tren dels besets com el del vídeo què apareix a continuació. En el nostre cas, Jordi es va quedar amb el petó perquè no tenia molt clar a qui li volia donar-li. Una hora després va recaure en Aitana perquè no podia amb tanta responsabilitat; i crec que Aitana se l'ha quedat per a sempre.

 
  A més, estem preparant una caixa de besets degut que va sorgir un interessant debat al voltant de per a què servien els besets i com podíem aprofitar-los. Fixeu-vos bé per què són necessaris: per a donar carinyo, per a la mamà, per al cor, per a estar orgullós, per a no estar tristos, per als "novios", quan estem enamorats, per al papà, per al dit quan ens fem mal, per als amics, per als tios i els "abuelos"... La setmana següent determinarem què més podem posar en la cosa Caixa de petons i quan la podem fer servir.

  Què bonica és la meva feina!

Coses de la pressió atmosfèrica

  Atenció a aquestos dos experiments, senzills i què podeu fer en casa tranquilament.

  El primer d'ells el vam realitzar la setmana passada i vam estar una hora sencera donant-li voltes al següent enigma: heu d'omplir un globus a dins d'una botella. Després del típic "això no es pot fer", d'emetre dotzenes d'hipòtesis i de fer moltes proves, per fi vam col·locar el globus a dins de la botella, enganxat la boca a la de la botella. No obstant això, per molt que intentàvem unflar el globus, no ho aconseguíem. Per què? Perquè l'aire de la botella, ocupa un espai i no et deixa unflar el globus perquè no pot eixir. La força dels pulmons no és suficient per a superar la força exercida per la pressió de l'aire comprimit i per això el globus no s'unfla. Aleshores, quina és la solució, que va trobar Eva F: punxar la botella per a que isca l'aire i no tinga tanta força! Al següent vídeo us ho explica per a què pugueu realitzar-lo d'una forma molt divertida.

  El segon experiment gira en torn als gasos; vaig plantejar el següent repte: com podem fer que una xinxeta puje i baixe per un got sense bufar ni tocar la xinxeta ni el got. Daniel Escudero va dir "amb aigua"; ho vam provar però no funcionava; aleshores Alicia va raonar, amb Coca-cola i després de diversos intents, vam intentar-ho amb aigua amb gas. Sorprenentment, les gotes de gas s'agafaven a la xinxeta i feia que pujara i baixara de forma constant. També vam fer-ho amb corfes de pistatxos, amb xocolate i amb boles xicotetes de plastilina; només amb el xocolate ens va fallar, però no passa res però ens el vam berenar junt amb els pistatxos.

  Elemental, benvolgut Watson.

EL NOSTRE PRIMER WARHOL

  Jo, fins que no vaig arribar al desaparegut curs de C.O.U., no vaig rebre una formació un poc més ampla al voltant de la història de l'art. Aquesta assignatura, darrere dels tecnicismes i de les interminables dades i noms per a estudiar, sempre em va resultar interessant però mai vam treballar de forma àmplia la importància d'alguns artistes contemporanis. Aquests, com Klee, Pollock o Warhol, van revolucionar l'art en el seu moment i també poden ser importants a la pedagagia de l'educació artística, visual i plàstica; això sí, depenent de com es presente als xiquets i es treballe amb ells. Des d'aquest modest blog, anem a intentar de la forma més lúdica i profitosament didàctica  possible.

Warhol, mundialment famós per les serigrafies de Marilyn Monroe, és molt més que unes imatges repetides amb colors vius i poc a poc aniré contant-vos els meus descobriments i com he pensat que es pot adaptar a l'Educació Infantil. Aquesta setmana, per a introduir-lo, vaig presentar algunes de les seves obres i, especialment, una sèrie de dibuixos que va realitzar per a xiquets al llibre Un libro para colorear.  Dibujos de Andy Warhol. Aquest quadern consta d'una sèrie de deliciosos  dibuixos, plens de fades, flors i perillosos animals que sembla viuen meravelloses aventures.

        

Els xiquets van seleccionar un d'aquests dibuixos, Alligator  lizard, i entre tots vam marcar les pautes per a pintar-ho. Les fades i les escates del caiman, què tenen forma de rombe, les vam fer amb colors de fusta, i la resta de l'animal el vam pintar amb aquarel·la.

Aquest treball ha necessitat molta precisió i paciència per la seua part però els xiquets han gaudit fent-lo i, a més, s'han ajudat uns als altres. Mireu què seriosos i concentrats estan a l'hora de treballar.

  

Informe als pares que també podeu aportar coses d'aquest artista (fotos o llibres) per a ampliar el seu estudi. Gràcies!

Felicitats Héctor!

  Héctor és una dolçor de xiquet: rubiet, de pell blanqueta, amb uns ulls inquiets, molt sensible, honrat i amic dels seus amics.

  La seva familia va fer per a celebrar el seu cinqué aniversari una tarta de formagets de la qual no vam deixar res. El seu mestre i els seus amics li desitgem que complisca moltíssims més.

  Felicitats Héctor!

POLLOCK ON LINE

  Degut a que encara no hem pogut començar amb el taller d'informàtica, vos deixe ací una interessant aplicación que vaig descobrir fa un temps. Es tracta d'un programa per a fer quadres similars als de Jackson Pollock.

  És molt senzilla d'utilitzar i de segur que els xiquets s'ho passen d'allò més bé fent-ho a l'ordinador. Si algun xiquet ho fa i ho imprimeix, ho penjarem al nostre racó de plàstica.

  Ací teniu l'enllaç:

APLICACIÓ WEB JACKSON POLLOCK 

La tardor

Per fi ha finalitzat la calor estiuenca i ha arribat la tardor! El divendres a la vesprada, per a donar la benvinguda al fred i a la tardor va vindre la senyora castanyera i ens va donar una llepolia. Nosaltres ens esperàvem una castanya calenteta però no vam protestar!

  Abans que vinguera nosaltres ja coneixíem les característiques de la tardor i tots els fruits, secs i carnosos, que podem menjar en aquesta estació. Mireu què bonica teníem la nostra taula de la tardor, amb carabasses, boniatos, anous, avellanes, tarongetes, magranes i bellotes.

 
  A més vam fer un bon berenar amb coques de fruits de la tardor.

 

  No sé cóm, però sempre en tota festa acabem amb la panxa plena.

ADEU JACKSON POLLOCK

  Aprofitant que avui teníem a la mestra Trini al nostre taller de plàstica, hem aprofitat per a fer interpretar dues obres de Pollock de dos maneres totalment oposades: una molt guiada i l'altra molt lliure.

  

  Per un costat, hem intentat imitar la inquietant obra Sorolls nocturns damunt de cartolina negra, analitzant com està realitzada, delimitant zones amb llapisos de fusta blanca i pintant allò que anaven marcant. Ha estat un treball dur, d'uns 20 minuts aproximadament, però molt gratificant per a ells.

  

  A l'altra banda de la classe, ens hem inspirat en Scent, per a experimentar amb una técnica de pintura espontània o aleatòria. Hem ratllat tota la taula sense cap tipus de patiment, després hem mullat la superfície amb un pinzell mulla i hem col·locat la cartolina a l'inrevés, arrossegant-la per tots els colors resultants.   

                     

   El dibuix resultant l'hem completat amb llibertat utilitzant aquarel·la.

                                    

  Els he advertit que no ho facen en casa. Espere que m'hagen fet cas. Amb açò finalitzem el nostre treball amb Jackson Pollock després de tres mesos.

                                              

 Ara cal evolucionar... cap al pop-art. Endevineu quin artista anem a estudiar ara?  

L'oruga fartona

  Pel seu aniversari, Carmen ens va regalar el llibre best-seller d'Eric Carle, L'oruga fartona i durant dos setmanes al nostre taller de contes l'hem tret molt de profit. No només l'hem contat, sinó que també l'hem representat (Marina ha estat fantàstica d'oruga) i hem realitzat una manualitat molt senzilla amb ceres i plastilina. Al següent enllaç (www.lospequesdemicole.blogspot) trobareu el conte sencer per si voleu treballar-ho. Vos el recomane.

  Vos deixe dos videos amb la versió original del conte en anglés que de segur que els xiquets, que ja saben quasi més anglés que el seu mestre, interpreten i entenen amb facilitat.

 

Gaudi-lo.

LA FORÇA DE L'AIRE

  Què difícil és entendre com afecta la pressió atmosfèrica a tot i a nosaltres mateixos! Per això vam reproduir ahir en classe el següent experiment, on s'entén la força de l'aire sense aire. Fixeu-vos què fàcil i de segur que vos entretindreu molt fent-lo en casa.



                                      

  Vam agafar dues botelles buides i vaig plantejar als xiquets el següent repte: HEU D'ARRUGAR LA BOTELLA SENSE ESCLAFAR-LA NI APLICAR CAP TIPUS DE FORÇA. Després de palpejar-la de totes les maneres possibles, Alejandro va dir "hauríem de fer-ho amb aire" i Dayana, duguent-se la botella a la boca, va trobar la solució: "xuclant amb força". D'aquesta manera podíem fer que la botella s'arrugara i, després, bufant, tornar-la al seu estat original. A continuació va vindre l'explicació científica: com hem llevat l'aire de dins la botella, la pressió atmosfèrica de l'aire exterior a la botella la pressiona i fa que s'arrugue; quan torneu a bufar i introduïu aire a dins una altra vegada, les forces de l'aire exterior i l'aire interior s'equilibren.

                                     

  El següent repte va ser un poquet trampós: QUI TÉ MÉS FORÇA, VOSALTRES O L'AIRE? La resposta va ser evident: l'aire tindrà més força que Aitana perquè és xicoteta, però Aaron tindrà més força que l'aire. Després d'aquesta hipòtesi, vam comprovar-la, intentant xafar una botella buida i tancada. Van fer diverses temptatives: entre dos xiquets, entre tres, donant-li colps, però va ser impossible. Aleshores Jordi va trobar la solució: obrim el tapó per què isca l'aire.

                                       

  Genial!

Composition with pooring I

  A l'hivern entre 1946 i 1947, Jackson Pollock va abandonar el cavallet tradicional i va començar a aplicar les tècniques del drip-painting i del pouring (amb ganivets, poals o instruments aliens al pinzell) damunt de teles esteses a terra. Va conèixer aquesta técnica al 1936 pel pintor mexicà David Alfaro però no va ser fins 1943 quan la va aplicar a aquest revolucionari quadre: Composition with Pouring I.

  Jo volia que els xiquets realitzaren avuí el procés contrari: volia que pintaren per primera vegada en un cavallet i que ho feren inspirant-se en aquesta obra però amb llibertat creativa absoluta. Estaven molt emocionats i s'han portat d'allò més bé esperant el seu torn mestres meditaven al voltant de què anaven a realitzar.

                              

Una vegada que les hem realitzdes totes, hem tirat a terra les obres, realitzades en din A-3 i hem fet un drip-painting ficant pintura negra en una sabonera.

                                                   

D'aquesta manera s'han produït obres com el Porquet de colors de Daniel Escudero, la Bomba explosiva de Lucas, la  de Dayana, el Jardí Boig de Raül Gascó, el Paiaso de Marina, l' Extraterrestre de Daniel Cardona o la Merda de Vicent.

Coses de l'art abstracte.