BUSQUEM INFORMACIÓ

Busquem informació, la portem a classe, la seleccionem, i després a treballar. Ens encanta treballar amb projectes!!!

TALLER DE FILOSOFIA

Educar és mirar, mirar més enllà, mirar per damunt, mirar amb sentit. La paràbola de la mirada és una de les més antigues i productives de les què han explicat l’educació, i també de les més ambigües, perquè la seua interpretació pot conduir a diferents comprensions del significat de l’educació. Però funciona, i només heu d’entrar a un aula el primer dia del curs i mirar als ulls dels que esperen, àvids i expectants, una mirada sincera i confiada, que els retorne una imatge satisfactòria d’ells mateixos. En aquestos ulls expectants trobareu curiositat, incertesa, por, desconfiança, admiració, avorriment i rebuig repartits en proporcions variables, però aquestos ulls confusos i expectants estan plens, plens de força, de sentiments, de vida, i demanen un nord, un horitzó en el qual mirar-se i comprendre’s.

Per això, una vegada a la setmana, ens fem una pregunta i, cadascun de nosaltres, pensa i es mira al seu interior per a respondre amb total llibertat. Després fem un xicotet debat i una fitxa molt senzilleta on apareguen les conclussions a les que hem arribat. Ixa es la mecànica del Taller de Filosofia. La norma principal es escoltar i ser escoltats i vos sorprendia les respostes dels xiquets a preguntes que tenen a vore amb l'educació emocional i social, com... 
                                     

En aquesta sessió la major part d'ells van concluir que eren rincs perquè, o be son pare tenia molts diners, o perquè tenien una vidriola plena de dinerets. No obstant Raül Gascó va afirmar que ell era ric perquè tenia uns pares que l'estimaven molt. Meravellós; a més, resulta dur pensar que alguns xiquets saben que son pobres perquè els seus pares no li poden comprar tot allò que volem. Tal vegada la postura es extremista, però ilustrativa de com perceben les coses. 

Dos sessions ens vam dedicar a reflexionar al voltant de si estimaven a algú i si algú ens estimava a nosaltres. Curiós que molts d'ells, quan se'ls preguntava a qui volien més, no recorriren a son pare o a sa mare, sinò al seu millor amic en la classe. Preocupant que alguns xiquets digueren que no els estimava ningú. 

Les preguntes apareixen al llarg de la setmana, escoltant els comentaris que fan els xiquets, intentant trencar la seva visió d'alguns conceptes socials o els problemes de comportament o de relació que puguen anar apareixent entre alguns d'ells. 

Aquest taller és una xicoteta pedra en un llarg camí, però... tota pedra... fa camí

BALLANT EN UNA FESTA

Quan agafem un horari d'un mestre d'Educació Infantil i comparem el nombre d'hores que es dedica a l'educació visual i plàstica amb les que es dedica a altres llenguatges, la diferència quasi sempre és abismal. Evidentment, el llenguatge oral i la iniciació a la llengua escrita són pilars fonamentals per al desenrotllament harmònic dels nostres xiquets i és normal que ocupen gran part del temps en l'aula; a més, cal afegir la Important presència de l'estudi del medi (on apareixen les matemàtiques) i la nova incorporació de la llengua estrangera. Si, a més, tenim en el nostre horari un moment per a les TIC, algun taller especial (com el taller dels científics o De cuina) i no ens oblidem de l'expressió musical i la psicomotricitat, l'espai dedicat a este llenguatge és molt reduït.

Per això, cal introduir una idea en les nostres aules i programacions: l'art és també exigència acadèmica.
Cal desterrar la idea que l'art en Infantil no sols és important per les habilitats aparença-motrius que desenrotlla, sinó també per les sensibilitats que desperta, per les emocions que canalitza, per les relacions que establix i perquè és una forma diferent de veure el món que rodeja els xiquets; per mitjà de l'art, igual que amb el joc, el xiquet adapta el medi a les la seua visió, a les seues capacitats i limitacions.

Per mitjà del treball artístic en la meua aula de quatre anys, intente que els meus alumnes cresquen com a persones creatives; estudiant i interpretant l'art de Paul Klee, estem aprenent a valorar no sols les obres de l'artista, sinó també les seues pròpies i les dels seus companys, donant-los les ferramentes per a desenrotllar el seu esperit crític. Darrere de pintura treballada hi ha un treball no sols plàstic, així com una sèrie de decisions que no sols ha pres el mestre; s'ha sentit la necessitat dialogar per a expressar la pròpia opinió i respectar la dels altres, per a arribar a acords. Per tant, la pràctica de l'art és també un àmbit molt útil per a la inclusió i la cohesió a partir de l'acceptació de les modalitats individuals de mirar i expressar-se; resol prejuís i potència valors que es posen en tela de juí quan es confronten opinions.

Avui ens ho hem passat molt bé fent la nostra primera obra conjunta... Pero ara no sabem on ficar-la!!! N'hi haurà lloc al passadís?

Ballant per por, de Paul Klee

                                     

L'hortet

Durant tot el primer trimestre hem treballat a l'hort com un auténtic llaurador. 

Hem cavat, preparar la terra, plantar, regar, cuidar, desbrossar... només ens falta arreplegar i menjar-nos els resultats (personalment, odie el brócoli). 

A més, hem estudiat diversos apartats de la biologia, com les roques i minerals, les característiques de les plantes, els insectes i animals de l'hort... Hem fet infusions, ambientadors, secat pebreres, col·leccionar llavor i, com no, plantar les típiques llentilles. 

Està sent una experiència fantàstica de la que està gaudint tota l'escola

Ací vos deixe algunes fotos de quan vam plantar el nostre brócoli. 

Tot allò que treballem sempre té la seva representació escrita.  

QUÈ VOLEM SABER I QUÈ SABEM DELS DINOSAURES

Fixeu-vos què volen saber els xiquets i què saben al voltant d'aquest tema que estem estudiant. Les seves ganes d'apendre, si es saben dirigir, són infinites. 

Què sabem?

    1.    PER QUINA LLETRA COMENÇA EL NOM? COM ES DIUEN?

    2.    COM NAIXEN?

    3.    ELS PICAVEN ELS MOSQUITS?

    4.    COM ES FAN FORTS?

    5.    COM ÉS EL CAP? PERQUÈ EL TENEN BOVALAT?

    6.    MENGEN BROSSES?

    7.    MENGEN CARN?

    8.    MENGEN CARRONYA?

    9.    PER QUÈ TENEN LA CUA TAN LLARGA?

    10.  PER QUÈ TENEN LA PANXA TAN GROSSA?

    11.  TIREN FOC?

    12.  PER QUÈ TENEN ELS OSSOS GRANS?

    13. PER QUÈ TENEN EL COLL MÉS LLARG QUE UNA GIRAFA?

    14.  ELS MOSQUITS ES FICAVEN AL NAS DELS DINOSAURES?

    15.  COM ERA DE GRAN EL METEORIT?

  Què volem saber?

    1.    MOLTS TENEN EL COLL I ELS PEUS LLARGS.

    2.    MENGEN PLANTES I CARN.

    3.    TOTS TENEN CUA I ALGUNS LA TENEN FORTA.

    4.    ALGUNES TENEN ALETES, ALTRES ALETES I ALTRES ALES.

    5.    TENEN ELS OSSOS GRANS.

    6.    EL REX TÉ DENTS AFILADES, MENGEN CARN, TENEN LES CAMES        LLARGUES I ELS PEUS GRANS.

    7.    TENEN EL CAP GRAN, UNGLES, LES MANS CURTES I PUNXOS A LA CUA.

    8.    ELS TERANODONS TENEN EL CAP BOVALAT, NO TENEN DENTS I MENGEN PEIXOS.

    9.    ALGUNS ESTAN VIUS, COM EL COCODRIL.

   10.                      VAN VIURE FA MOLTS ANYS.

   11.                      ESTAN MORTS PERQUÈ VA CAURE UN METEORIT PER A QUE LA GENT POGUERA VIURE. 

PER A ESTUDIAR ELS DINOSAURES

Els pares d'Aitana (i ella, és clar), a més de dur molt de material, em van donar aquesta direcció de la pàgina web de DINOTREN, una sèrie de dibuixos que emitixen en CLAN i que està prou bé. 

No vos la perdeu perquè te molta informació al voltant dels dinosaures i d'una manera molt didàctica. 

Està en anglés, però com ara estem amb el tema del prurilingüisme...

http://pbskids.org/dinosaurtrain/games/fieldguide.html

PER QUÈ FEM PROJECTES DE TREBALL?

Un projecte de treball no són només una sèrie de fitxes, són tota una sèrie d’activitats i procediments que partixen d’una actitud de treball on allò que importa és que els xiquets siguen els protagonistes del seu propi aprenentatge. Un projecte de treball no es tracta d’oblidar-nos dels llibres de text, sinó en seleccionar les ferramentes més adequades per a que els xiquets estiguin motivats. Amb ells, s’intenta que els alumnes s’acostin al saber globalitzat i holístic, aquell que connecta l’escola amb el món, a través d’una xarxa de conceptes i estratègies que els faciliten la interpretació, no només de l’entorn físic, sinó també de l’entorn social, cultural i humà. La riquesa dels projectes no ve donada tant per la quantitat de continguts, com per la qualitat de les interaccions i comunicació que s’estableix en una situació d’aprenentatge, per les anècdotes personals que compartim, per la vivacitat i dinamisme del dia a dia en l’aula.

Es fuig de de l’acumulació lineal de coneixements per a entrar en un espai d’interrelacions entre els sabers i els llenguatges. En aquest procés globalitzador no es tracta de sumar matèries, ni de partir d’un enfocament multidisciplinar on l’adult és el responsable d’establir les connexions entre els diferents continguts, sinó de possibilitar que els alumnes establisquen relacions entre els seus coneixements i integrar-ne de nous; tot açò gaudint de tot el procés, esforçant-se

Els alumnes aborden una temàtica determinada a partir dels seus coneixements previs, i de les hipòtesis, ja siguin vertaderes, falses o incompletes que van establint i verificant mentre transcorre el treball.

Cada projecte de treball és únic, diferent del que es pot donar en les classes del costat, perquè cada xiquet té unes idees prèvies, aporta coses diferents respecte a cada tema, fa unes hipòtesis diferents... No obstant, els projectes tenen una estructura similiar:  

1. Elecció del tema d'estudi: Este potser serà un dels moments més importants, on es posa en joc "la nostra mirada atenta" i "el nostre canvi d'actitud". Com sabem el que els interessa? Com l'abordem amb els xiquets/es?

2.- Què sabem i què hem de saber? En este moment és quan arrepleguem les idees prèvies sobre el projecte que s'ha triat, verbalitzant coses com: "jo es que hi havia una princesa a Egipte que es banyava en llet de burra" o "les bruixes no poden tindre novio perquè tenen una berruga al nas a muntó grossa”, etc.

3.- Comunicació i arreplega de les idees prèvies: En les assemblees, treballem les idees prèvies dels xiquets/es, perquè són estes les que ens donen les pistes per a saber què és allò que volen aprendre?

4.- Busca de fonts de documentació: En esta fase existirà una gran implicació de les famílies, de tot el personal que treballa en el centre i dels xiquets/es. Volem buscar respostes i informació sobretot allò que ens interessa i que hem concretat en l’apartat anterior.

5.- Organització del treball: Este és el moment en què el mestre o mestra, junt amb els xiquets/es, planifiquen, pensen, decidixen i organitzen, establint un pla d'acció conjunt i una meta final; canalitzant els llits de la investigació;  planificant objectius, que donen resposta a les preguntes realitzades, sabent que estos, no són ni únics, ni definitius, ja que la "obertura de la investigació", pot emportar-nos a terrenys que encara no podem saber; fent una planificació dels distints tipus d'agrupament (individual, xicotet i gran grup); organitzant i seqüenciant activitats: tallers, eixides, visites d'experts, en definitiva planificant el procés de busca; orientant l'avaluació a través del disseny de distints instruments, registres, quadern d'aula, anecdotari etc.

6.- Desenvolupament de propostes: A l'hora de desenvolupar les propostes, estes seran variades, diverses i motivadores per als xiquets/es, respectaran els seus ritmes individuals i atendran a la diversitat, donant oportunitats a tots els alumnes per igual, siga quals siguen les seues característiques, maduresa etc. Aquelles propostes que sorgisquen dels xiquets/es, sempre seran les més gratificants, ja que els fa "convertir en realitat allò que han imaginat". Per exemple, els xiquets van plantejar com es podria construir un coet i vam portar tot tipus de material fins que finalment el vam ver amb cartró i papel de seda i cel·lofana.

I deprés de tot aquest rotllo, vos adjunte algunes cosetes del nostre projecte anterior, al voltant dels bebés. 

Ací estem fent una farineta per a bebés.  

 Aquesta és una fitxa al voltant de les ecografies que van dur molts xiquets.  

 Amb aquest taulell juguem al taller de matemàtiques a contar, fins al 6 i, ara a sumar dos daus.  

Aquest és el mapa conceptual del projecte.  

Els pares de Lucas ens van dur un llibre molt interessant on s'explicava molt bé i de forma molt científica la concepció d'un bebé.  

Suc de taronja, plàtan, pera i galetes... Irrestible!

PROJECTE ELS DINOSAURES

La setmana passada els xiquets van decidir que volien estudiar els dinosaures. 

Després de fer una carta als pares, aquestos han buscat i aportat gran quantitat de material. Perfecte! Quan més implicats estiguen els pares, més motivats estaran els xiquets i més coses aprendrem!

Mireu el nostre racó dels dinosaures que hem muntat. 

Tots els diem accedim a ell, no només per a jugar amb els dinosaures, sino per a buscar i seleccionar informació al voltant d'aquestos increibles rèptils.

Ací ens anem penjant cada dia allò que hem aprés dels dinosaures i que hem reflectit en forma de fitxa. 

Ací teniu els llibres, joguets i material que els pares i els xiquets han dut.

 Damunt dels joguets està part de la informació i les fotos que han dut, referida a tipus de dinosaures, al T-Rex i als ous. 

Encara es pot ampliar més, així que... Animeu-vos!!!! (però no molt que en la classe ja quasi no em cap res, jejejeje).

COMENCEM PEL PRINCIPI

Estimats tots: 

S'obri aquest blog com a medi per a donar a conèixer el treball i el talent que els 22 xiquets i xiquetes que tinc el plaer de ser el seu tutor realitzen en la meva classe. 

Disculpeu si no faig suficients publicacions o si, de tant en tant, no veieu res nou però el nivell de treball diari de l'aula és prou elevat i no sempre em donarà temps. 

Ficaré algunes fotos dels xiquets ja que a principi de curs els pares van firmar una autorització per la qual els xiquets poden aparèixer en la web de l'escola i a les seves pàgines annexes. 

Podeu fer comentaris de tot el que vegau i intentar fer aportacions. 

Espere que vos agrade. 

Gràcies per la vostres visites.