dimecres, 30 de gener del 2013

TALLER DE FILOSOFIA

Educar és mirar, mirar més enllà, mirar per damunt, mirar amb sentit. La paràbola de la mirada és una de les més antigues i productives de les què han explicat l’educació, i també de les més ambigües, perquè la seua interpretació pot conduir a diferents comprensions del significat de l’educació. Però funciona, i només heu d’entrar a un aula el primer dia del curs i mirar als ulls dels que esperen, àvids i expectants, una mirada sincera i confiada, que els retorne una imatge satisfactòria d’ells mateixos. En aquestos ulls expectants trobareu curiositat, incertesa, por, desconfiança, admiració, avorriment i rebuig repartits en proporcions variables, però aquestos ulls confusos i expectants estan plens, plens de força, de sentiments, de vida, i demanen un nord, un horitzó en el qual mirar-se i comprendre’s.



Per això, una vegada a la setmana, ens fem una pregunta i, cadascun de nosaltres, pensa i es mira al seu interior per a respondre amb total llibertat. Després fem un xicotet debat i una fitxa molt senzilleta on apareguen les conclussions a les que hem arribat. Ixa es la mecànica del Taller de Filosofia. La norma principal es escoltar i ser escoltats i vos sorprendia les respostes dels xiquets a preguntes que tenen a vore amb l'educació emocional i social, com... 
                                     

En aquesta sessió la major part d'ells van concluir que eren rincs perquè, o be son pare tenia molts diners, o perquè tenien una vidriola plena de dinerets. No obstant Raül Gascó va afirmar que ell era ric perquè tenia uns pares que l'estimaven molt. Meravellós; a més, resulta dur pensar que alguns xiquets saben que son pobres perquè els seus pares no li poden comprar tot allò que volem. Tal vegada la postura es extremista, però ilustrativa de com perceben les coses. 



Dos sessions ens vam dedicar a reflexionar al voltant de si estimaven a algú i si algú ens estimava a nosaltres. Curiós que molts d'ells, quan se'ls preguntava a qui volien més, no recorriren a son pare o a sa mare, sinò al seu millor amic en la classe. Preocupant que alguns xiquets digueren que no els estimava ningú. 



Les preguntes apareixen al llarg de la setmana, escoltant els comentaris que fan els xiquets, intentant trencar la seva visió d'alguns conceptes socials o els problemes de comportament o de relació que puguen anar apareixent entre alguns d'ells. 


Aquest taller és una xicoteta pedra en un llarg camí, però... tota pedra... fa camí


7 comentaris:

  1. Després de saber, que a Aitana no l'haviem castigada mai, hem arribat a la conclusió de que no relacionaba al càstig amb la paraula, però que sí que està castigada "moltes" voltes.

    ResponElimina
  2. Me parece muy importante que empiezan desde pequeño a construir su propia refelxion y exprimen sus ideas libramente, este taller les aportará mucho.

    ResponElimina
  3. Seria interessant que els dimarts, que es quan toca el taller de filosofia, els pregunteu quina era la pregunta d'avui... A veure si s'enrecorden, amb que es queden, quina ha sigut la seva aportació...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No había visto tu comentario antes, este martes le intentaré preguntar, a ver si se recorda del tema del día...

      Elimina
  4. Pues se lo he preguntado a Lucas esta tarde y adivino que la ha pregunta era algo como "En que situación, o porque se castigan a los niños?" y me ha dicho Lucas que "cuando se tira cosas al suelo y que se rompen, tal como vasos vidrios, entonces se castiga". No se muy bien s estaba el tema de hoy asi que no dudes en decirme el tema incial...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja. Increíble lo que ellos perciben... Te cuento. En anteriores sesiones hemos tratado el tema de los castigos... ¿cómo me castigan en casa? ¿por qué me castigan? ¿por qué me perdonan? ¿aprendo la lección y no lo vuelvo a hacer más?... hoy he querido avanzar un poco más y que se pusieran en la situación de los adultos. Les he preguntado: IMAGINAD QUE DE MAYOR SOIS PADRES O MADRES Y QUE TENÉIS NIÑOS... ¿POR QUÉ LOS CASTIGARÍAIS?, ¿CÓMO LOS CASTIGARÍAS? Y ¿CUÁNDO LOS PERDONARÍAIS? Muchos de ellos han dicho que les castigarían cuando rompieran algo y que lo harían castigándole en el cuarto, en la cama o en la escalera (A Daniel Escudero le he preguntado que dónde le castigaría si en su casa no tendría escalera y me ha contestado "pues me compraré una escalera para castigarlo"). Ha sido muy curioso ver cómo ellos castigarían a sus propios hijos por las cosas que vosotros les castigáis a ellos (romper las plantas, la tele, no hacer caso, chillar, tirar del pelo...). Un saludo.

      Elimina
    2. Vale, pues si que se recordaba del tema y de su repuesta pero no me había hablado de coo se castigan ni cuando se perdona, así que acabo de preguntarle y me dijo "se castiga en el rincon, y se perdona cuando el niño pide perdon".

      Elimina