BALLANT EN UNA FESTA

Quan agafem un horari d'un mestre d'Educació Infantil i comparem el nombre d'hores que es dedica a l'educació visual i plàstica amb les que es dedica a altres llenguatges, la diferència quasi sempre és abismal. Evidentment, el llenguatge oral i la iniciació a la llengua escrita són pilars fonamentals per al desenrotllament harmònic dels nostres xiquets i és normal que ocupen gran part del temps en l'aula; a més, cal afegir la Important presència de l'estudi del medi (on apareixen les matemàtiques) i la nova incorporació de la llengua estrangera. Si, a més, tenim en el nostre horari un moment per a les TIC, algun taller especial (com el taller dels científics o De cuina) i no ens oblidem de l'expressió musical i la psicomotricitat, l'espai dedicat a este llenguatge és molt reduït.

Per això, cal introduir una idea en les nostres aules i programacions: l'art és també exigència acadèmica.
Cal desterrar la idea que l'art en Infantil no sols és important per les habilitats aparença-motrius que desenrotlla, sinó també per les sensibilitats que desperta, per les emocions que canalitza, per les relacions que establix i perquè és una forma diferent de veure el món que rodeja els xiquets; per mitjà de l'art, igual que amb el joc, el xiquet adapta el medi a les la seua visió, a les seues capacitats i limitacions.

Per mitjà del treball artístic en la meua aula de quatre anys, intente que els meus alumnes cresquen com a persones creatives; estudiant i interpretant l'art de Paul Klee, estem aprenent a valorar no sols les obres de l'artista, sinó també les seues pròpies i les dels seus companys, donant-los les ferramentes per a desenrotllar el seu esperit crític. Darrere de pintura treballada hi ha un treball no sols plàstic, així com una sèrie de decisions que no sols ha pres el mestre; s'ha sentit la necessitat dialogar per a expressar la pròpia opinió i respectar la dels altres, per a arribar a acords. Per tant, la pràctica de l'art és també un àmbit molt útil per a la inclusió i la cohesió a partir de l'acceptació de les modalitats individuals de mirar i expressar-se; resol prejuís i potència valors que es posen en tela de juí quan es confronten opinions.

Avui ens ho hem passat molt bé fent la nostra primera obra conjunta... Pero ara no sabem on ficar-la!!! N'hi haurà lloc al passadís?

Ballant per por, de Paul Klee