dilluns, 19 de maig del 2014

A través de les llunes taronges

  Com a artista, una de les obsessions de Calder sempre va ser el sol i tot el que està relacionat amb l'univers i tot el que estava relacionat amb ell. Una vegada fa afirmar: 

  "La base de tot per a mi és l'univers. Les formes més simples en l'univers són l'esfera i el cercle. Jo els presente mitjançant discos que després poder variar. Tota la teoria sobre l'art és la disparitat que existeix entre la forma, les mases i el moviment. Fins i tot els meus triangles són esferes, però són esferes d'una forma diferent". 

  No podia faltar al nostre taller una referència a una de les essències del treball de Calder amb aquesta pintura del 1963, A través de les llunes taronges. 

  Fer a realitzar-la hem fet una xicoteta iniciació al dibuix tècnic per a continuació realitzar una composició lliure i personal. 

                                  

  Hem utilitzat gots de diferents mides per tal de dibuixar les llunes amb la major perfecció possible. Després hem utilitzat regles per tal de fer línies rectes a una cartolina negra per tal que ens isqueren els triangles i les altres figures que havíem de superposar de forma estable i recta.   

                     

  Per últim hem de fer una composició de forma lliure i creativa de les peces resultants damunt dels cercles que hem pintat de tempera. Totes són diferents, però totes són iguals, perquè estan fetes amb esforç i imaginació. 

                     

  Ja només ens queda una obra de Calder per a finalitzar el nostre taller i centrar-nos en l'exposició. Quina serà?

COM CLASSIFIQUEM ALS ANIMALS?

  A l'hora d'abordar el nostre projecte d'animals ens va sorgir un problema bàsic: teníem massa preguntes al respecte i massa coneixements per descobrir. Es tracta d'un tema massa ample del qual cal seleccionar els aspectes concrets del regne animal que calia abastar. 

  Els vaig preguntar als xiquets com podien classificar i ordenar a tots els animals en grups i els criteris que van sorgir van ser els següents:

1. Per potes: els que tenen 2, els que tenen 4 i els que tenen 100.
2. Per colors.
3. Per la seva casa. 
4. Per si posen ous o no. 
5. Per si viuen en granges o en la selva.
6. Per si són xics o xiques.
7. Per si mengen carn o herba. 

  Una vegada esbrinats els seus coneixements previs i les seves possibilitats d'organització i classificació, calia recórrer a la ciència. I per a fer-ho ens va ser de molta utilitat el mapa conceptual que ens va realitzar Alícia, classificant els animals per alimentació, anatomia vertebral, medi on viuen o forma de desplaçament i naixement. A més, Eva va realitzar una sèrie de murals marcant-nos els animals que caminen, els que volen i els que naden. Molt bé xiques!



  Després de treballar-los en classe, vam fer una sèrie de fitxes incidint en l'organització per mapes conceptuals i fent llistes d'animals a la nostra llibreta amb pauta Montessori.






  A més, com a fique els enllaços d'unes presentacions que vaig fer per tal de treballar-los. Feu clic en les imatges i vos redirigirà a Slidehere.


  Vos sorprendia saber com es saben tot açò de memòria ja! Són els millors!

divendres, 16 de maig del 2014

Un hàmster en classe!!!

  Lucas va dur el dimecres la seva mascota, un encantador Hàmster anomenat Tobi.

                                            

  Ens va relatar com el cuidava, com el netejava (son pare), quants anys tenia, que tenia pedres en la gàbia per tal d'excavar, que és herbívor, que li encanten les pipes però que no les pot menjar amb sal, que les seves caques són molt xicotetes... i moltes altres coses interessants. Unes quantes les vam anotar a la nostra llibreta amb pauta Montessori. 

                   

Amb tot açò ens va demostrar la gran estima que li te al seu hàmster i per això li vam donar les gràcies donant-li aquest diploma.


  Aquest cap de setmana han d'investigar dades al voltant d'aquestes animals i anotar-les a la següent fitxa. Per si no sabeu les respostes són: 

  1. Dels rosegadors.
  2. Fins a 4 anys.
  3. Tenen de 7 a 9 cries.
  4. Són vivípars.
  5. Només 18 dies.
  6. Sí, fan nius.

dijous, 15 de maig del 2014

PUJANT PER VILAFAMÉS

  Dia inoblidable el que hem passat avui en Vilafamés en l'última gran excursió que vaig a realitzar amb aquestos fantàstics xiquets. Això, sí, ho hem gaudit molt i hem aprés moltíssim. 

  Primer, hem pujat fins al castell de Vilafamés. Jo pensava que els costaria més pujar, però estaven tan emocionats i tenien tantes ganes de pujar a dalt del tot que no ens ha dut més de 10 minuts, i això que la pujada era prou intensa.  


                       

  Roger, que treballa a l’oficina d’Informació i Turisme del poble, ens ha parlat de l’origen àrab del poble i de com, poc a poc, es va anar ampliant des del xicotet nucli de població que es situava a prop del Castell fins a l’estructura actual.  Ens han interessat molt el tema de les guerres, els passadissos secrets que comunicaven les cases, els dos aljubs que utilitzaven per tal de guardar aigua per a l’estiu i, sobretot, la torre del castell.

 

  Jordi ha comentat quan estàvem dalt del castell: Guau! Des d'ací es veu tota la terra! 

 

  Per a accedir a la torre principal de castell hem hagut de superar alguna barrera que altra, però ha merescut la pena. Hem comprés la seva utilitat defensiva, estructura i part de la seva història.



  Ací els teniu mirant per un forat a la torre del castell perquè Alejandro F, que coneix el poble, ens va comentar que allà baix hi ha un ull que ens mira i que dona molta por.


  A més, passeig pel barri àrab ens hem sentit com fórem grans exploradors.



  Baixant ens hem trobat amb l'església, les seves gàrgoles i una porta misteriosament tapiada.


  Després hem anat al museu d’art contemporani Vicente Aguilera Cerní, ubicat en un antic palau ha estat també un gran descobriment. Ja havíem treballat i analitzat alguna de les obres que ens anàvem a trobar, per la qual ha estat tot un esdeveniment poder observar tots els detalls d’aquestes pintures i escultures. Gràcies a la guia del museu hem pogut viure de prop obres de Miró, Cantavieja, Tàpies o Sempere. No hi havia cap obra dels artistes que hem treballat al taller de plàstica, però si que hi havia escultures mòbils com les de Calder, serigrafies com les de Warhol o quadres que utilitzaven el drip-painting de Warhol.  


  Ací ens teniu admirant una esculptura mòbil.

El Golafre de Miró ens ha agradat, però no tant com la dona amb l'ou, amb la qual ens hem partit de riure.

   No podíen faltar les visites a la sala de l'art Naif i aquest quadre on els xiquets veien a una dona fent caca!!!!

 

  A més, ens hem portat d’allò més bé i ens han felicitat per tots els coneixements i tota la passió que demostràvem pel món artístic.

  

A les 2 ja era hora de dinar i ens baixat a un parc on hem tingut un ratet d’esplai. A més, es mereixien un premi i ens hem menjat un gelat. Ens hem embrutat però, sincerament, ens ha donat igual.





Tinc curiositat per saber què se’ls haurà quedat als xiquets de l’experiència...