Quatre volcans en classe

  A la dreta teniu a la fada Química, la qual compta amb uns poder extraordinaris i un poquet més abaix a una horrible i boja bruixa que vol atacar el món de les fades amb tot un exèrcit de serps verinoses, ogres pudents i cocodrils famolencs. 

  Aquest és el resum del conte que ens ha servit per a presentar l'últim i apassionant bloc que anem a treballar al nostre taller d'experiments: la química. 

  

  Una ciència tan àmplia i apassionant (si és ben explicada) no es pot resumir en cinc o sessions, però sí que es pot presentar el concepte de reacció química i aprofitar-se d'algunes d'aquestes reaccions per a motivar als xiquets i que aprenguen com poder fer servir aquesta matèria científica per a entendre un poc millor el món que ens envolta. 

  Mans a l'obra.

  El primer experiment que hem realitzat, relacionat amb el conte, ha esta el volcà i de segur que el coneixeu. Mescleu en un pot vinagre i bicarbonat amb un poc de colorant i es produirà una reacció química efervescent. Açò es degut a què quan l'àcid acètic (vinagre) es mescla amb una base (bicarbonat sòdic) s'allibera una gran quantitat de diòxid de carbó, obervant-se l'espuma que es produeix, similar a una erupció volcànica. Se li pot afegir un poc de sabó rentaplats.   

  Per tal que s'assemble un poc més a un volcà, hem envoltat el got de plastilina.  

                                 

  Després, com no, la fitxa corresponent.

                                  

  I a més, Eva ens ha sorprès amb un experiment químic que ha fet en sa casa. Ha tingut un ou a dins d'un pot ple de vinagre durant dos dies. El resultat, que el podeu veure a la foto, consisteix en que el vinagre dissol el carbonat càlcic de la corfa i la clara es torna més gomosa i transparent (açò es coneix com osmosis).

  Ací teniu a la nostra científica explicant el seu experiment. Molt bé Eva!

                                  

ESCULTURES DE FILFERRO

  Aquestes escultures abstractes que avui hem estudiat al taller de plàstica són de les primeres que va fer Calder a la seva joventut. Totes elles tenen el seu orígen en el moment que el jove artista, en París, comença a doblegar filferros mesclant-los amb trossos de tela i de fusta. Més tard, el filferro li va permetre donar importància a la línia com a traç bàsic i únic per a transmetre mitjançant l'escultutura. Els xiquets s'han quedat prou sorpresos al veure aquestes composicions i de seguida s'han començat a preguntar com es fa això. A més hem tingut la gran sort que Alba ens duguera l'adaptació d'una escultura calderiana que ha fet amb l'ajuda de son tio, constructor de falles i el qual ja ens ha fet alguna aportació anterior a l'aula. Espectacular! No només per la vistositat sinó perquè ens ha servit per a comprovar com a molt poquets elements podem fer una dona (pel llavis) què, segons Jordi, està calba. Gràcies al tio d'Alba.  

  Una vegada que ens quedat admirats per l'obra de Calder, ens tocava a nosaltres fer una escultura utilitzant neteja-pipes i alguns elements adicionals per a crear una figura a la qual cadascú ha titulat d'una manera diferent.  

  Per a fer-ho hem utilitzat dos peces de neteja-pipes (un d'ells partit en dos trossos). Amb el més llarg hem fet el cap i amb els altres dos braços, mans cames i peus. Tot açò ho hem col·locat amb compte en un tros de plastilina gruixut; d'aquesta manera hem parlat de l'equilibri necessari per a que la figura quedara alçada). I ja per a acabar, l'hem decorat posant-li cors i palets de gelats a la plastilina i un gran ull doble al cap. L'efecte que produeix el resultat de tot açò ha encisat als xiquets, i a mi també, la veritat. A més, amb la correcta pauta, pràcticament no han necessitat ajuda.

  Per a finalitzar, els xiquets han realitzat un dibuix per tal d'ubicar l'escultura i donar-li. Alguns, com Daniel Escudero, han vist un lluitador i l'han dibuixat en un ring; o Eva Franch en un jardí tallant les flors; o Lucia en un parc jugant; o Raül Gascó un pescador. 

  Cal dir que aquesta activitat ha estat inspirada en una entrada del fantàstic blog Un polsim de sal. Ens ha agradat tant l'experiència que anem a buscar nous recursos per tal de fer escultures per a emular al genial Alexander Calder. 

Molt bé Galls!

La chispa de la vida...

  Després de molt de temps donant-li voltes, la classe dels galls i la dels cadellets han unit el seu talent i les seves forces per tal de fer una serigrafia de Warhol al voltant del quadre de Coca-cola. No ha quedat gens malament. Com no cabia tot en una foto he hagut de partir-ho en quatre. 

  Si voleu saber com s'ha fet, només cal que cliqueu al següent enllaç.

COCA-CO

SAPO i SEPO, SEPO i SAPO

  SAPO i SEPO són gripaus. Sapo és alt, de color verd, amigable, madur i relaxat; Sepo és més baixet i gruixut, més seriós, irritable i inmadur. Amb els dos hem passat dos vesprades d'allò més agradables i divertides gràcies a les seves aventures.

  Arnold Lobel, el creador de Històries de ratolins, té una deliciosa col·lecció de quatre llibres, amb cinc històries cadascú, sovint humorístiques i a vegades commovedores, que relaten allò que esdevé a aquestos amics: resistir-se a unes galetes, perdre's al bosc, intentar ser valents... Aquesta col·lecció ha sigut recentment recuperada per Alfaguara. En principi apareix recomanada per al primer cicle de Primària, però no ens hem pogut esperar.

  El primer llibre que hem treballat, Sapo y sepo inseparables, ens ha apassionat i el recomanen sense cap tipus de dubte. A més, ens ha servit per a reflexionar al voltant dels malsons o de la força de voluntat (alguns no sabien ni que la tenien). Quan hem anomenat alguns dels nostres malsons, per exemple, han rememorat zombis, talls de colls i de cames, caigudes per forats foscos i altres horrors semblants. En quant a la força de voluntat, alguns la tenen quan no peguen als seus germans quan aquestos fan alguna malifeta o quan s'han d'acabar un dinar que no els agrada gens ni miqueta.

  Avui hem representat també El jardí. Dani Cardona ha fet meravellosament de Sepo (divertidíssim) i Raül Arnau de Sapo (més tranquil i contingut). Ací teniu 2 instantànies del moment 

  D'aquest conte, El jardí, és va fer una animació als 80 amb plastilina. Vos deixe l'enllaç. Està en anglès però amb el treball del conte a l'aula i amb nivell dels xiquets en la llengua de Shakespeare, no crec que tinguen cap problema en gaudir-lo.

  A més, vaig adaptar els recursos que ofereix l'editorial per a cursos superiors amb les següents fitxes. Algunes les hem fetes ja i altres les anirem fent al llarg de la setmana.

http://www.leeresunbuenplan.net/wp-content/uploads/GuiaActividades/guia-actividades-sapo-sepo-inseparables.pdf

  La setmana pròxima, un altre llibre de Sepo i  Sapo al nostre taller de gèneres textuals.

Levitació magnètica

  Ahir, al nostre taller de ciència no vaig poder fer fotografies de la sessió però em pareix interessant comentar-vos com vam acabar d'arrodonir el bloc de magnetisme.

  Hi ha un parell d'experiments amb ferro-fluids i amb llimadura de ferro espectaculars on s'aprecia perfectament els efectes i el comportament del camp magnètic; no obstant, considere que no són aptes per a Educació Infantil, ja que els trobe perillosos (algú podria dur-se a la boca ferradura o ferro-líquid). Per això, ens vam haver de conformar amb veure'ls a la pissarra digital. Vos els adjunte.

  Al primer vídeo podeu veure com es poder fer escultures i tot gràcies a uns quants imants potents i el ferro-fluid.

  En aquest vídeo tan llarg em vaig saltar la presentació i els xiquets van poder veure les ones que formen els caps magnètics. De segur que en altres cursos més endavant podran fer experiències tan fantàstiques com aquesta.

  La nostra experiència es mostra al següent enllaç. Vam fer que els imants, de neodimi i amb un forat, levitaren col·locant-los a dins d'un llapis que estava damunt d'un tros de plastilina com a suport. L'efecte que es produeix quan els mateixos s'intenten arrimar és la levitació de l'imant superior. Espectacular.

  Ja per a finalitzar vam fer diversos experiments comparant la força dels tres tipus d'imants que tenim a l'aula (els de neodimi, els del Geomax i els que hi ha darrere de les lletres de plàstic). Vam coses com les següents: 

  1. Passar els imants pels cristalls de la paret que dona al corralet, amb un a dins de l'aula i un altre fora al corralet.

  2. Moure els imants per la taula col·locant un altre baix. 

  3. Buscar coses a l'aula on funcionen els imants. 

  4. Intentar ajuntar dos imants pel mateix pol de diferents potències. 

  5. Fer figures amb boles de metall i diferents tipus d'imants.
6. Fer moure els imants per diferents parts del nostre cos (braços, mans, peus...)

  De totes maneres, els xiquets li van buscar als imants més aplicacions de les que jo imaginava que podríem descobrir. Per a acabar la sessió, de dos hores, com sempre, la fitxa corresponent, fàcil però on apareix reflectida part de l'experiència. 

                                  

  Hi ha molts més experiments de magnetisme però els temps corre i només ens queden ja sis sessions del nostre taller de ciència i crec que és important dedicar ixes sessions a un bloc pràcticament infinit: la QUÍMICA.

ALEXANDER CALDER

  Vos presente a Alexander Calder (1898-1976), eminent artista i un dels principals innovadors de l'esculptura del segle XX. Va obtindre fama mondial amb els seus mòbils accionats pel vent però també es molt conegut per les figures fetes amb fil d'aram i pels seus estables, escultures estàtiques gegantines de plaques de metall cargolades que estan per tot el món. Una de les seves facetes més desconegudes és la de joguetaire o la de pintor; els seus dibuixos i aiguavives es caracteritzen per les seves formes senzilles amb colors bàsics i vius i gran presència de la geometria i del blanc i negre. Nosaltres ens hem arrimat a ell amb un de les seves Criatures (Critter), que més endavant va dur a les tres dimensions. Ha sigut molt curiosa la discussió que han mantingut entre sí allò que hi havia al centre de la figura era un penis o un tira-xines.      

  Hem fet dos versions d'aquesta obra, una xicoteta i individual i una enorme i grupal. Per a la primera, els xiquets tenien donat el contorn de la figura; les seves línies les han fet més gruixudes marcant-les amb retolador negre. Per tal de personalitzar-ho, cadascú d'ell ha dibuixat un fons per tal d'ubicar a la simpàtica criatura amb ceres dures plastidecor. Per a finalitzar, hem pintat amb el dit per dins de la figura. Ens hem embrutat moltíssim, però ens ho hem passat d'allò més bé.    

                                    

  Ací teniu alguns exemples del resultat final. Raül Gascó i altres han fet una criatura marina, però Daniel, per exemple, l'ha ubicat al desert, Dani a l'espai (amb escafandre i tot) i Vicent a la ramaderia moncofina El gallo, amb un bou terrible al costat. Tenen més imaginació que jo. 

  Per tal de fer la figura gran, hem seguit el mateix procediment, però ací els xiquets han decidit ficar com a fons ditades dels mateixos colors que havíem gastat per a pintar-la. Genial. 

  Increïblement, ens ha donat temps a tot açò durant només una vesprada. Són els millors. Què vos pareix el resultat final? 

  Ara li hem de buscar una paret per a penjar-lo. 

Cadenes magnètiques

   La segona sessió del bloc de magnetisme al nostre taller de ciència ha sigut d'allò més profitosa i divertida. Hem experimentat amb uns imants nous i més potents la "potència" dels diferents imants i de com el magnetisme travessa alguns elements i el magnetitza. Ixe és el cas de múltiples formacions fetes amb clips, imants i peces metàl·liques. D'aquesta mmanera hem comprovat com no només l'imant pot atraure objectes metàl·lics, sinó també altres que estan amb contacte amb l'imant. Els he deixat una estona experimentant i han arribat a aconseguir formes sorprenents.   

 

  Però també els clips han estat magnetitzats per fregament. Açò ho hem aconseguit fregant els clips al llarg amb un dels extrems de l'imant, sempre en la mateixa direcció i amb el mateix extrem o pol magnètic. D'aquesta manera podem formar cadenes de clips de quatre o cinc, ja que es comporten com un imant.

  Però tal vegada la part més divertida ha sigut quan hem comprovat la potència dels imants i com el magnetisme pot travessar fulles de paper, de cartolina, peces de fusta i la cadira i la taula fins i tot. Posaven una lletra amb imant darrere o un altre imant i els movien des de la part de baix de la superfície escollida. Molts d'ells pensaven que no podria ser, però no hi ha aprenentatge sense errada; d'aquesta manera són benvingudes i alabades totes les hipòtesis, ja siguen correctes o incorrectes. Ací teniu el video on es mostra part de l'experiència.  

  La fitxa d'avui només fa referència a una de les tres experiències realitzades.

  Ja teniu un altre experiment que podeu fer en casa. Animeu-vos que aquest no taca.