Abans de nadal, com a últim experiment del bloc del fenònem físic de la capil·laritat, vam realitzar cromatografies, és a dir, descomposicions de colors.
És un experiment curiós, no massa cridaner però amb un resultat bonic i que explica perfectament la capil·laritat. En paper de filtre de paper vam ficar punts de retolador, repetint dalt i baix els mateixos per tal de recordar-nos com eren els originals. A continuació mullem la punta del paper (que no arribe a tocar el color inferior) en alcohol i observarem com el líquid, a pesar que tenim el paper cap a baix, va pujant fins fer una estelada dels punts de colors; d'aquesta manera podem observar com, si és un color primari no apareixerà cap color més però sí no ho és es veuran els colors, per exemple groc i roig, que formen part del taronja.
Degut a problemes tècnics, tenia un deute pendents amb tres xiquets que van complir el seu aniversari i encara no havia pogut penjar les fotos del seu aniversari.
Lucas té una tendresa molt especial; té uns sentiments a flor de pell i és honrat i sensible;això sí no aconseguisc que ens ensenyi alguna coseta de francès. Imagine el seu cap ple d'interminables jocs per a compartir amb els seus amics i en contínua evolució cap a la gran persona que serà de major.
Héctor és de mida xicoteta però sap defensar allò que és seu, sense violència i amb raons fermes; és afectiu i té un somriure amb puntet meravellós de picardia. És molt amic dels seus amics, li encanta jugar a futbol i desitja i s'esforça poder fer les coses tan bé com li exigim els adults. Tinc la sensació que no tindrà moltes dificultats per tal de saber muntar-se la seva vida.
Alicia em recorda a una d'ixes ninetes del pell fina i blanqueta, amb els seus ulls lleugerament ametllats darrere dels quals les seves neurones, contínuament en productiva interacció, van evolucionant cap a una xiqueta desperta que reclama afecte i el seu raconet en el món. És un poquet vergonyosa i, a més, té un instint de superació pel qual li encanta fer les coses millor que ningú i això de segur que li ajudarà a aconseguir tots els objectius que es propose en un futur no tan llunyà.
Els tres, que són dels més xicotets de la classe, ja tenen 5 anys i a cadascun d'ells se'ls va festejar de forma adient.
Els tres s'enfaden de tant en tant, i ploren i fa falta cridar-los l'atenció alguna vegada però son tres xiquets meravellosos amb els quals tinc la sort de estar totes les setmanes fins a juny.
És tot un orgull anunciar-vos que ens han publicat un article a la revista Ciències. Aquesta és una publicació tri-anual del CRECIM (Centre de recerca per a l'educació científica i matemàtica) de la Universitat autònoma de Barcelona. L'article que podreu llegir al següent enllaç tracta un dels blocs del nostre taller de ciències, la tensió superficial. Espere que vos resulte útil, tant als pares com a altres docents.
Aquestos nadals les portes de l'aula i de l'escola han estat tancades però vaig tindre la precaució de deixar la finestra un poquet oberta... D'aquesta manera els reis, degut a com treballem i com ens portem i duem entre nosaltres, ens han regalat quatre gran regals: una titella del Tirisiti, un llibre, una granja en forma de maletí i un circuit de fusta amb un tren que funciona a piles i estació inclosa.
Fixeu-vos si són mags Melcior, Gaspar i Baltasar que han endevinat que els joguets els teníem molt malament i ens han dut allò que necessitaven i volíem. Quina careta se'ls va quedar quan va veure els seus regals i com es creuaven de braços per a que foren els escollits per a obrir-los. Irrepetible.
I a més, alguns xiquets ens han dut cosetes de Nadal, com no, dolces. Alba ha repartit entre els seus companys els caramels que va arreplegar de la cavalcada de reis i Lucas ens ha dut una espècie de bombó típic de França anomenat papillotes i què estan dallò més bons.
Les dos últimes setmanes d'escola abans d'anar-nos de vacances van ser molt intenses per la quantitat de coses què vam arribar a fer. En primer lloc, a més de fer la típica carta per als reis on demanaven coses, no per a casa sinó per a l'aula, vam realitzar aquesta felicitació als pares. L'artista en el qual ens vam inspirar no podia ser un altre que Andy Warhol.
La vam fer amb retolador i apegant fulletes dels nostres arbres per tal de donar-li un efecte delicat i no massa carregat a una targeta feta amb el cor i el text de la qual deia: us hem enviat un desig volador i ara vos arriba en forma de petó. No podia faltar el petó imprès i algun coret i motius nadalencs per la resta de la tarja.
Però és que, a més de fer-la, la vam enviar per correu postal posant-li el segell i estudiant el remitent i el receptor.
Com vam omplir la bústia, el senyor carter va tindre que anar a per les nostres cartes. Però encara vam fer més coses nadalenques. Fixeu-vos quin Betlem més impressionant vam anar a visitar als Quiques, a l'altra punta del poble.
Com no vam trencar res i, a més, vam trobar tots els caganers que hi havia amagats, ens vam donar alguna llepolia que altra, la qual ens la vam haver de menjar pel camí perquè ja sabeu que en escola no es mengen. La norma és la norma.
El divendres, a més, va ser un dia esgotador. Començarem el matí al festival de nadales cantant A la llum del fanalet, la qual vam preparar amb la mestra Maribel. Disculpeu si la qualita del video no és molt bona.
Després vam rebre la visita d'un Pare Noel molt especial que ens va donar una altra llepolia... Ja veurem ixes càries...
I ja per la vesprada vam acabar la nostra carta per als reis que va arreplegar el patge reial.
Ells eren els protagonistes de tota aquesta festa i crec que s'ho passar allò més bé. Confie en què la carta vos arribara bé als pares i que hagueu gaudit dels vostres fills.
Una de les tradicions nadalenques més boniques de la nostra comunitat és el betlem del Tirisiti.
Este teatre és important per celebrar-se des del segle XIX a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians amb altres del naixement de Jesús, la cavalcada dels Reis o les festes de Moros i Cristians. Les titelles són del tipus "de peu i vareta" i qui representa el principal personatge, parla amb una llengüeta metàl·lica en la boca i dona nom a l'obra. Avui en dia es representa al Teatre principal amb una audiència de centenars de persones tots els anys. Jo he anat per primera vegada aquest any i m'ho he passat d'allò més bé. Aquestos dies he fet partíceps als xiquets d'aquesta tradició de la meva terra i s'ho han passat d'allò més bé. Els vaig prometre que ho penjaria al blog i les promeses cal complir-les.
.jpg)
.jpg)
