TENSIÓ SU-PER-FI-CI-AL

Ací teniu el conte amb que vaig introduïr un nou concepte físic: la tensió superficial. 

TENSIÓ SUPERFICIAL: GOTETA SE'N VA D'EXCURSIÓ!

Un dia Goteta estava dormint en el seu palau, que estava en un basal d’aigua, que estava en el pati d’una escola on sempre plovia, quan va sonar el seu despertador... Riiiiing! I Goteta es va alçar super contenta del llit. Sabeu per què? Per que avui se n’anaven d’excursió amb la seva classe.

Quan va arribar a classe, es va posar la motxilla, la gorra i un poquet de sal per a menjar i van agafar ella, el mestre Gotereta i tota la seva classe un autobús cap a un riu que estava propet. Goteta estava molt emocionada perquè en el riu va veure peixos, que no hi havia al bassal, plantes, que no hi havia al bassal, pedres, que no hi havia al bassal, carrancs, que no hi havia al bassal i miliooooooons de gotetes que no coneixia. A les gotetes de baix del riu, que estaven brutes de fang, els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

A les gotetes que estaven al mig del riu els va preguntar:

- Voleu jugar amb mi?

Però ningú volia jugar amb ella.

I a les gotetes que estaven a dalt del riu, que estaven totes amb les mans agafades i els braços super estirats els va preguntar...

- Voleu jugar amb mi?  

Però ningú volia jugar amb ella i aleshores va escoltar.

- Ajuda, ajuda! Ajuda, ajuda!

Va pujar dalt del bassal i va veure un xiquet xicotet que estava damunt de la barca que estava plorant amunt d’una barca al mig del riu.

- Ajuda, ajuda! Mamà, mamà! M’he muntat en la barca de ma mare sense permís i se m’han caigut els rems i no puc tornar! Ajuda, ajuda! Mamà, mamà!

Goteta, que no podia parlar amb les persones, va anar flotant a veure el seu mestre i este li va dir:

- No et preocupes, Goteta. Mira, tinc la solució. Agafa aquest poquet sabó i ves a les gotetes que hi ha dalt del riu. Només has de donar-els a menjar a una gota un poquet de sabó mentres dius les paraules importants: “tensió superficial”.

 Goteta es va anar dalt del bassal i a les gotetes que estaven totes amb les mans unides els va dir:

- A veure, atenció, que hi ha un xiquet plorant i l’hem ajudar. I aleshores va donar una goteta de sabó a una gota que estava amb les mans agafades i va dir... a veure com era... TENSIÓ SUPERFICIAL!

I ixa gota es va soltar la ma d’una altra, i la del costat també va soltar les mans, i la del costat també, i la del costat també...  i la barca es va començar a moure fins que va arribar a la vorera del riu i el xiquet va poder anar corrents amb sa mare.

El xiquet no va saber mai qui l’havia ajudat però les altres gotes van veure allò que Goteta havia fet i sempre, sempre, sempre, van voler jugar amb ella perquè havia sigut molt valenta i intel·ligent.

                                 

  Ara ens tocava veure si aquest conte té alguna cosa de realitat... però només hi ha una xicoteta trampa: els vaixells amb els que anem a fer la carrera són de cartolina.

  Posem aigua en safates, retallem els vaixells i dibuixos i els posem junts en un costat de la safata. A continuació quan tirem una goteta de rentaplats, es mouran en sentit contrari i... qui arriba primer, guanya. 

Per què passa açò? En les pròximes setmanes anirem ampliant la informació. 

NUETA I EMBARASSADA AL JARDÍ

Com ja estem acostumats a fer dos obres de Klee al taller d'educació artística, avui no podíem baixar el ritme.

El primer quadre que hem interpretat ha sigut Somni d'hivern, al qual els xiquets han vist a una dona que estava tomada en el jardí de sa casa (fixeu-vos en les fulles i, inclús, alguns han vist un riu). Tots han tingut clar que la dona estava embarassada per la seva panxa i pel cor, que represana a un bebé, segons els meus alumnes. Hem pensat que aquesta és Lili, la dona de Klee, i per això li hem posat ixe nom. 

La tècnica que hem gastat ha sigut utilitzant un material que ja havíem utilitzat: el guix mullat en aigua. No obstant, avui volia que experimentaren a arrastrar el guix i a mesclar colors. A més, una de les coses que més m'atreia del quadre era que les línies no estan tancades i, en conseqüència, les zones per pintar no estan delimitades. D'aquesta manera, treballem també conceptes, no soles artístics, sinò també matemàtics. 

 

  

Per a aprofitar el guix que ens havia sobrat, de forma més lúdica però més conciencuda, hem fet la nostra Nova harmonia, amb color més alegres que els de Klee.

No vos podeu imaginar l'avanç que suposa per als xiquets fer un excercisi aparentment tan simple com omplir una superfície de quadrats i no deixar cap espai. El segon i anònim exemple, el qual el xiquet no l'ha ficat el nom, és un meravellós exemple de com ha resolt el fet que no podia fer més quadrats per a unir els que havia fet de forma separada.

Aquesta vegada hem gastat guix humit però no hem tornat a sucar-lo perquè sinó es difuninava molt.

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER DE L'ESPAI?

  Abans de començar a treballar un projecte, és molt important averiguar què saben els xiquets i què volen saber al voltant del tema que volen estudiar. D'aquesta manera determines quins son els aspectes que més els interessen i ens orientem a l'hora de seleccionar contingunts i establir objectius. Mireu tot allò que saben.

  Fixeu-vos bé com entre els xiquets es contradiuen i posen en conflicte les seves idees prèvies al voltant d'un tema. Aquells que tenen més confiança en si mateix i no tenen problema d'afirmar que allò que pensen és un valor absolut que no té discussió. 

  En allò que volen saber es barreja l'aspecte fantàstic (per la visita de l'extraterrestre Benedicto i del seu nino Pepet) i els aspectes científics. 

  En tot aquest procés és molt importants que els xiquets aporten informació i, inclús, fan coets, murals, com aquest del sistema solar. Però, atenciò! És important explicar als xiquets que es allò que han fet i per què està fet d'aquesta manera. Hem tingut un intens debat amb Raül Gascó perquè deia que els planetes no estaven en l'ordre correcte. 

  Jo crec que tots els xiquets que s'han esforçat en dur material es mereixen un diploma. Avís, no és vàlid sense la signatura del mestre, jejeje. 

AL TEATRE

Com a cloenda de la mini-setmana cultural que hem tingut aquestos dies hem anat a la casa de la cultura del nostre poble a veure dos obres de teatre que han muntat els alumnes de sisé de la nostra escola. S'ho han treballat i és d'agraïr el seu esforç. Els xiquets, que són els pitjors crítics, han gaudit prou.

Peter Pan ha estat l'obra que més els ha agradat, perquè era més breu i perquè la lluita entre Garfio i Peter és antològica. A que no sabeu a qui han animat? 

La bella i la bèstia tenia cançons i tot! Els tratges molt treballats i els xiquets han estat molt bé però als meus xiquets se'ls ha fet un poquet llarga. Només tenen 4 anys.

Mireu quina cara de felicitat en el teatre! 

VISCA SANT JORDI!!!!!

Per a celebrar el dia de Sant Jordi, què millor que representar primer la llegenda, que ja coneixien. La mestra Elena ha sigut la conductora perquè a mi m'ha tocat fer de rei. 

De personatges teníem al drac, als dos xiquets valents, als dos xiquets poreguetes, als dos soldats, a la princessa, al rei, a Sant Jordi i el seu cavall i a tota la gent del poble. 

Eva, perdó, el drac, s'ha amagat a la seva cova on s'ha anat menjant a tot el poble (quina gran actriu). Imagineu-vos si ho ha fet bé que Alejandro Maline, que havia de passar per baix la taula per a que el drac se'l menjara ha plorat de por. 

Afortundament, teníem al nostre valent Sant Jordi que ha matat al drac amb la seva llança. A ell li hem posat un bigot i a la princessa li hem pintat els llavis. Al final, jo, com a rei, li he plantejat a Alej... a Sant Jordi... si li dones un beset t'hauràs de casar amb ella i estimar-la tota la vida. Sant Jordi, després de pensar-s'ho, i com és molt honrat, li ha plantat un bes als morros. Quin cavaller!

Ací vos deixe la versió de la llegenda de Sant Jordi per si, al ser més pròpia de Catalunya, no la coneixeu. Està realitzada per alumnes d'una escola i està molt ben feta.

A la vesprada hem asistit a la inauguració de la biblioteca i els xiquets majors ens han contat com ho han organitzat i com funcionarà. Ja vos contarem l'horari i com podem accedir als llibres  

A més, ja tenim el nostre carnet de la biblioteca del centre. I com no... 

Ens ha donat temps a fer unes quantes fitxetes al respecte. A vegades pense que els faig treballar massa...

Vos desitge de tot cor que algú vos haja regalat un llibre, una rosa... o unes paraules acaronadores, que a vegades són més eficients que un regal. 

AVANÇANT AL PROCÉS LECTO-ESCRIPTOR

  L'altre dia vam plantejar-nos què volíem estudiar de l'espai i, com sempre, fem una fitxa a continuació que reflectisca allò que hem pensat o treballat. Però aquesta fitxa ens serveix per a veure com cada xiquet està en una etapa del procés lectoescriptor diferent i que cal respectar aquest procés estimulant-ho però sense crear ansietat al respecte. 

  Fixeu-vos en l'última oració, la número 4, en la qual els xiquet havíen d'escriure com és el sol (després que havíem treballat de forma guiada tres oracions similars). Veureu que hi ha xiquets que s'adonen de l'estructura inicial i la copien, afegint el sol de forma perfecta o molt aproximada, hi ha altres que no s'adonen compte de l'estructura de l'oració, i ho intenten escriure palmejant destacant les vocals i hi ha altres que fan l'intent i que escriuren lletres de forma aleatòria o del seu nom. Com vaig comentar en la reunió, TOTES aquestes etapes són normals per al moment evolutiu en el que estan el xiquets i, poquet a poquet, treballant i donant-los confiança en si mateixos, evolucionaran fins a arribar a l'última etapa del procés lectoescritpor. 

A pesar que ja ho vaig explicar a la reunió, ací teniu aquesta presentació que explica amb prou claredat les diferents etapes de les quals vos estic parlant. 

http://www.slideshare.net/infantilsantagertrudis/lectoescriptura-12141562

PER QUÈ NETEJA EL SABÓ?

   Qui no s'embruta les mans tots el dies? Quan vos les renteu, segur que heu observat que, si ho fem només amb aigua, no sempre queden prou netes. Si hi afegim sabó, segur que noteu la diferència. Però, per què passa açò? El concepte d'emulssió i de dissolució és clau per a entendre-ho i l'últim experiment intenta tancar aquest bloc de física.

   Per a fer-ho, hem omplit la meitat d'una botella d'aigua, hem afegit una capa d'oli fina i l'hem sacsejat amb força. A pesar que ja duem moltes setmanes jugant amb l'oli i l'aigua, encara hi quedava algun xiquet que pensava que podia fer que es mesclaren. En eixe moment, apareix una certesa (l'oli no es mescla mai amb l'aigua) que calia trencar (n'hi ha una manera). Els xiquets van fer diverses hipòtesis fins que Héctor va dir que havíem de ficar sabó perquè aquest ho neteja tot.  

   Vam comprovar la teoria d'Héctor i.... tatxan! Tenia raó. 

   I ara bé l'explicació científica de perquè neteja el sabó, que no sé si els xiquets la van captar: Mitjançant les glàndules sebàcies, la nostra pell produeix una espècie d'oli per a mantenir-se fina i elàstica. Quan ens embrutem, la brutícia s'enganxa a aquest oli i l'aigua no pot netejar-la tota sola, perquè l'aigua i l'oli no es barregen; a més a més, l'aigua esvara per la pell. El sabó neteja la pell perquè actua com a detergent i mescla oli i aigua. El sabó descompon l'oli brut en gotes xicotetes i el barreja amb l'aigua. Aquesta mescla, se'n diu emulsió... on la dissolució es clau. Algun dubte? 

A L'AULA D'INFORMÀTICA

En les últimes setmanes, com ja ens estem fent majors, al taller d'informàtica, hem pujat per fi a l'aula de Primària, on tenim ordinadors individuals.

La utilització de l'ordinador pot resultar molt valuosa tant per al professor com per al nen perquè li proporciona experiències úniques d'aprenentate amb un component altament motivador, degut a les caracerístiques de la nostra societat actual. Per a introduir el seu ús, alguns dels quals controlen de forma asombrosa, hem treballat l'ús del ratolí per les dificultats que moltes vegades implica la seva utilització. El programa adient era el PYSYCACHE, que podeu descarregar gratuitament a www.pysycache.org. 



Amb aquest programa hem treballat la coordinació ma-ull, el doble clic, el concepte-botó esquerra/dreta (difícil per a aquestes edats encara), l'arrosegament, la selecció, etc. 



Ens ho hem passat d'allò més bé, a pesar que quasi no arribabem ni a la taula. 

Ja creixerem, ja!

POLIFONIA DE SIGNES I UN HOME BANYANT-SE A LA MAR

Aquesta vesprada, aprofitant l'ajuda de la mestra Elena, hem fet dos obres de Klee. 

       

La primera d'elles, Polifonia, de l'any 1927, està composta per xicotetes gotes de colors que cauen en les superfícies geomètriques que provoca un efecte de llum autopropulsada. Ací podem veure com el color és llum i, a més, el quadre està íntimament relacionat amb la passió musical de Klee i, per sorprenent que parega, és un homenatge al llenguatge de signes. 

   

En l'aula no hem sigut tan ambiciosos i treball l'estampació. Per a fer-ho, hem eixit de la classe i al terra del nostre pati, que té una textura irregular, hem pintat les diverses figures geomètriques amb moltíssima precissió. A més, hi ha xiquets que han experimentat amb diferents textures pintant damunt de l'arbre, de la gespa artificial del nostre arbre o de la valla. Hem acabat cansats perquè ha sigut un gran esforç, però molt gratificant. 

Mentres uns xiquets feien aquest treball individual, entre tots hem fet un quadre de gran format, imitant una obra desconeguda que ha aprofitat per a fer un retrat utilitzant només un quadrat, un cercle i unes quantes ratlles que els creuen. Aaron ha opinat que es tractava d'un home que està a l'arena, al costat de l'aigua i va a ficar-se en les ones. Tots han estat d'acord... i jo també. 

Per a fer-ho hem utilitzat un cartró gegantí, pintura i rotulador. 

       

On el guardarem?  

BENEDICTO... L'EXTRATERRESTRE

Com la setmana passada vam decidir que volíem estudiar l'univers, va sorgir a l'assemblea si podríem caçar algun extraterrestre per que ens contara coses del seu planeta. En ixe moment em vaig posar a investigar en internet i vaig averiguar que el plat preferit dels extraterrestres són els dàtils amb anous (què bons!). Li vam preparar una trampa al nostre jardí i aquesta nit... quasi ho aconseguim! Un venusià anomenat Benedicto es va xocar amb un autobús escolar i va caure a la nostra classe... Ell s'ha anat però ens hem trobat amb una coseta seua... i ara l'hem de cuidar per a què ens done un regalet si averigüem moltes coses de l'espai... 

I com sabem totes aquestes coses de Benedicto, perquè ens va deixar una carta... i una olor a extraterrestre que ompli tota l'aula. 

De moment ja hem fet la carta als pares demanant-li ajuda. Crec que ens quedarà un projecte molt bonic per què, a més, el dia 24 de maig agafem un autobús i ens anem al planetari ubicat al Grau de Castelló. Quina casualitat!!!!

De moment, vos puc assegurar que duen tot el matí alterats, super nerviosos i contant-li a tots els que passen per la classe que ha vingut un extraterrestre a la classe. Damunt, Joan, el conserge, ens ha contat que aquest matí ha vist una llum verda que s'ha colat en l'aula... Totes les peces els han encaixat. Fantàstic!